Belle da Costa Greene
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Belle Marion Greener  13 desembre 1883 Washington DC | ||
| Mort | 10 maig 1950 (66 anys) Nova York | ||
| Directora de biblioteca | |||
| Bibliotecària | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Nova York | ||
| Grup ètnic | Negres estatunidencs | ||
| Formació | Northfield Mount Hermon School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Biblioteconomia, gestió de biblioteques, museu, museologia i col·leccionisme | ||
| Lloc de treball | Nova York | ||
| Ocupació | bibliotecària, conservadora | ||
| Ocupador | J.P. Morgan Jane Norton Grew (en)  Pierpont Morgan Library Universitat de Princeton J. P. Morgan, Jr | ||
| Membre de | |||
| Interessada en | Manuscrit, art medieval i llibre rar | ||
| Família | |||
| Parella | Bernard Berenson | ||
| Pare | Richard Theodore Greener | ||
| Premis | |||
 | |||
Belle da Costa Greene (anglès: Bella da Costa Green) (Washington DC, 13 de desembre de 1883 - Nova York, 10 de maig de 1950) va ser una bibliotecària estatunidenca. Va ser la bibliotecària de J.P. Morgan. Després de la seva mort va dirigir la Pierpont Morgan Library.
Va néixer com a Belle Marion Greener a Alexandria, Virgínia, on va créixer fins a la separació dels seus pares. El seu pare era l'advocat Richard Theodore Greener, que va ser degà de la Howard University i el primer home negre titulat a la Universitat Harvard el 1870.[1] La seva mare va canviar el seu nom per “da Costa” al·legant avantpassats portuguesos per a explicar el color fosc de la seva pell i es van mudar a Princeton, on va començar a treballar a la Biblioteca de Princeton. La seva tieta Ida Platt va ser la primera advocada afroamericana d'Illinois.
El 1902, J.P. Morgan va contractar Charles Follen McKim perquè li construís una biblioteca al sud de Madison Avenue, ja que la seva col·lecció era prou àmplia per ser objecte d'estudi. Va contractar Belle da Costa com a bibliotecària personal el 1905 perquè treballés en aquesta biblioteca. Da Costa va gastar milions de dòlars en la compravenda de manuscrits, llibres i obres d'art, i també viatjant ostentosament. Es diu que acostumava a muntar el seu cavall pura sang en ple Hyde Park. La descrivien com a franca i intel·ligent i també com a bella i sensual. Compaginava la vida bohèmia amb l'alta societat. Va dir una vegada “Just because I am a librarian, doesn't pixen I have to dress like one.” (Només perquè sigui bibliotecària no em sembla que m'hagi de vestir com a tal). Acostumava a lluir a la feina models de dissenyadors importants i joies.
El seu paper a la biblioteca la situa al centre del comerç de l'art. Volia convertir la biblioteca Morgan en la millor, segons paraules de Morgan, qui li va llegar una pensió vitalícia de 50.000 dòlars i 10.000 dòlars al mes després de quaranta-tres anys treballant a la biblioteca.[2][3] Mai es va casar i la seva relació més llarga la va tenir amb Bernard Berenson.
Bibliografia
- Dorothy Miner. Studies in Art and Literature for Belle Da Costa Greene. Princeton University Press, 1954.
- Ardizzone, Heidi. An Illuminated Life: Belle Da Costa Greene's Journey from Prejudice to Privilege. W.W. Norton & Company, 2007. ISBN 9780393051049.
Referències
- ↑ «The (Black) Woman Who Managed Morgan's Millions» (en anglès americà). The Attic. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Power Source: Bella da Costa Greene – Washington Life Magazine» (en anglès). Washington Magazine, 07-02-2010. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Wormald, Francis «In Honour of Belle da Costa Greene». The Burlington Magazine, 97, 627, 1955, p. 185–185. ISSN: 0007-6287 [Consulta: 4 juny 2020].