13 de desembre
| << | Desembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden divuit dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1931 - Cornellà de Llobregat: Es funda la Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa, cooperativa clau en la indústria del vidre a Catalunya i en el desenvolupament fabril de la ciutat.[1]
- 1951 - Barcelona: s'hi celebra clandestinament, a l'interior de la llibreria Catalònia, la primera edició de la Nit de Santa Llúcia.[2]
- 1968 - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany guanya el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.[3]
- 1996 - Barcelona: Un grup d'intel·lectuals creen, al CCCB el Foro Babel amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor de l'ús del castellà a Catalunya.
- 2009 - Santa Coloma de Gramenet: Entra en funcionament el primer tram de la línia 9 del metro de Barcelona, la primera línia de metro totalment automàtica de la xarxa i de la península Ibèrica.
- 2009 - Catalunya: Se celebra a 166 municipis una consulta popular sobre la independència de Catalunya amb la pregunta «Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?»).
- Resta del món
- 1474 - Segòvia, Espanya: Isabel de Castella és proclamada reina de Castella.
- 1545 - Trento, Itàlia: S'inicia el Concili de Trento.
- 1819 - Alabama, EUA: Es funda el Comtat de Jefferson d'Alabama.
- 1913 - París, França: el Museu del Louvre recupera el quadre de Leonardo da Vinci La Gioconda, robada l'agost de 1911.
- 1974 - Malta esdevé una república.
- 1977 - Es publica la cançó Stayin' Alive.
- 1981 - Nova York, EUA: Javier Pérez de Cuéllar és escollit Secretari General de les Nacions Unides.
- 1996 - Nova York, EUA: Kofi Annan és escollit Secretari General de les Nacions Unides.
- 2001 - Índia: militars armat realitzen un cop d'estat fallit al parlament d'aquest país asiàtic.
- 2003 - Tikrit, Iraq: Saddam Hussein és capturat per tropes nord-americanes.
- 2012 - País Basc: Iñigo Urkullu, del PNB, és nomenat Lehendakari del Govern Basc i Euskadi.
Informàtica
13 de desembreNaixements
- Països Catalans
- 1798, Mataró: Jaume Isern i Colomer, organista, pedagog i compositor mataroní.
- 1835, Puigcerdà: inscripció al registre de la parròquia de Pere Borrell del Caso, pintor.
- 1840, Artés, Bages: Frederic Faura i Prat, meteoròleg i eclesiàstic català.
- 1859, Sabadell: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[4]
- 1868, Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
- 1886, Solsona: Tomàs Boix i Soler, pintor català.
- 1895, Súria: Salvador Perarnau i Canal, poeta i Mestre en Gai Saber.
- 1876, Barcelona: Ricard Canals i Llambí va ésser un pintor, dibuixant i gravador català.
- 1918, Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili.[5]
- 1919, Torelló: Carme Espona i Grau, soprano i pedagoga musical catalana[6]
- 1923, Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- 1937, Badalona: Josep Lluís i Cortés, jugador i entrenador de bàsquet.
- 1959, Moià: Marcel·lí Antúnez Roca, artista català.
- 1965, Alacant: Genoveva Reig Ribelles, empresària i política valenciana.[7]
- 1987, Barcelona: Berta Velasco Casals, jugadora de futbol sala catalana.[8]
- Resta del món
- 1521, Grottammare, Itàlia: Felice Peretti di Montalto seria conegut com el papa Sixt V[9]
- 1588, Roma: Catherine de Vivonne, amfitriona del primer saló literari parisenc, a l'Hôtel de Rambouillet[10]
- 1778, Reisling: Johann Christian Markwort, tenor i escriptor musical alemany.
- 1815, Trebeľovce, Hongria: Pálné Veres, mestra hongaresa defensora de l'educació de les dones.[11]
- 1826, Bolonya: Carolina Rosati, ballarina italiana[12]
- 1839, Valenciennes: Edma Morisot, pintora francesa pionera de l'impressionisme.[13]
- 1871, Victoria, Canadà: Emily Carr, pintora i escriptora canadenca[14]
- 1877, Saint-Chamond, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- 1886, Guanajuato, Mèxic: Diego Rivera, pintor mexicà.[15]
- 1893, Codaesti, província de Vaslui: Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors[16]
- 1895, Madrid: Lucía Sánchez Saornil, poeta, militant anarquista i feminista espanyola.[17]
- 1900, Richmond (Indiana), Estats Units d'Amèrica: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 1911, Skedsmo, Noruega: Trygve Haavelmo, economista noruec. Premi Nobel d'Economia de l'any 1989
- 1915, Los Gatos, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald, novel·lista canadenc-estatunidenc.
- 1920, Nova York, Nova York, EUA: George P. Shultz, economista, empresari i polític nord-americà, Secretari d'Estat durant la presidència de Ronald Reagan.
- 1923, Indianapolis, Indiana, EUA: Philip Warren Anderson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1977.
- 1925, West Plains, Missouri, EUA: Dick Van Dyke, actor de cinema i televisió estatunidenc.[18]
- 1928, Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda pel seu nom artístic, Nati Mistral, actriu i cantant espanyola.[19]
- 1929, Toronto, Ontario, Canadà: Christopher Plummer, actor canadenc
- 1935 -
- Madrid: Lidia Falcón, advocada i periodista, dinamitzadora i activista des dels anys seixanta de la causa feminista.[20]
- Istanbul: Türkân Saylan, metgessa turca que treballà contra la lepra i a favor de l'educació de les noies.[21]
- 1945, Morelia, Mèxic: Ludivina García Arias, historiadora i política socialista espanyola, filla d'exiliats de la guerra civil.[22]
- 1952, Campbon, França: Jean Rouaud, escriptor i periodista francès, Premi Goncourt del 1990.[23]
- 1953, Augusta, Geòrgia, EUA: Ben Bernanke, economista nord-americà, expresident de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units.[24]
- 1957, Brooklyn, Nova York, EUA: Steve Buscemi, actor estatunidenc de cinema i televisió.
- 1960, Lefkoşa: Sibel Siber, política turcoxipriota, la primera dona Primera Ministra de la República Turca de Xipre del Nord.[25]
- 1965, Madrid: María Dolores de Cospedal García, jurista i política espanyola.[26]
- 1970, Kirchdorf an der Krems, Àustria: Gerlinde Kaltenbrunner, alpinista austríaca que ha fet els 14 cims de 8.000 m. del món.[27]
- 1981, Sant Sebastià, País Basc: Jule Goikoetxea Mentxaka, filòsofa política, escriptora i activista feminista basca.[28]
- 1989, Reading, Pensilvània, EUA: Taylor Swift, cantant i actriu Estatunidenca.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1924 - Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle xix.[29]
- 1925 - Torrelodones, Madrid: Antoni Maura, polític espanyol (n. 1853).
- 2006 - València: Olga Poliakoff, ballarina i coreògrafa valenciana (n. 1921).[30]
- 2012 - València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló (n. 1929).
- 2014 - Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català (n. 1952).
- 2020 - La Floresta, Sant Cugat del Vallès: Josep Pla-Narbona, pintor, dibuixant, escultor i dissenyador gràfic (n. 1928).[31]
- Resta del món
- 1204, Fosfat, Egipte: rabí Moisès ben Maimon, Maimònides, teòleg jueu.
- 1302 - Lieja, Principat de Lieja: Adolf II de Waldeck, príncep-bisbe.
- 1466 - Florència, República de Florència: Donatello, pintor italià.[32]
- 1574 - Istanbul, Imperi Otomà: Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574.
- 1641 - Moulins, Alier: Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, religiosa i santa francesa, fundadora de l'Orde de la Visitació (n. 1572).[33]
- 1812 - Viena: Marianne von Martínez, compositora, pianista i cantant austríaca (n. 1744).[34]
- 1813 - Pequín (Xina): Louis Antoine de Poirot fou un jesuïta francès, pintor, missioner a la Xina (n. 1735)
- 1822 - Viena: Franz Xaver Gebauer, compositor, professor, mestre de capella i director de cors.
- 1870 - Gènova (Itàlia): Pascual Madoz Ibáñez, polític liberal espanyol (n. 1806).
- 1930 - Graz, Àustria: Fritz Pregl, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1923 (n. 1869).
- 1935 - Lió, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (n. 1871).
- 1944 - Neuilly-sur-Seine, França: Vassili Kandinski, pintor rus (n. 1866).
- 1946 - Alacant, Espanya: María Espinosa de los Monteros, activista, feminista i política (n. 1875).[35]
- 1955 - Lisboa (Portugal): António Egas Moniz, neuròleg portuguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1949 (n. 1874).
- 1959 - Copenhaguen, Dinamarca: Ingrid Vang Nyman, il·lustradora danesa, autora dels dibuixos originals de Pippi Långstrump (n. 1916).[36]
- 1971 - París, França: Dita Parlo, actriu cinematogràfica.
- 1996 - Beijing (Xina): Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺, pinyin: Cáo Yǔ),escriptor xinès contemporani, al que s'ha considerat com el millor dramaturg en llengua xinesa del segle xx (n. 1910).[37]
- 2006:
- Anvers, Bèlgica: Robert Long, cantautor.
- Oakland, Califòrnia (EUA): Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.
- 2009:
- París, França: Dominique Zardi, actor francès.
- Belmont, Massachusetts (EUA): Paul Samuelson, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1970 (n. 1915).
- 2019, Darmstadt, Alemanya: Gudrun Zapf von Hesse, tipògrafa alemanya.[38]
- 2021 - Madrid: Verónica Forqué, actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya (n. 1955).[39]
Festes i commemoracions
- Festa local de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme
- Nit de Santa Llúcia
- Santoral:
- Santa Llúcia, verge i màrtir;
- sant Antíoc de Sulcis, màrtir;
- Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc, màrtirs;
- Judoc de Dumnònia, rei i eremita;
- venerable Jerònima Llobet;
- Vakhtang I Gorgasal, rei (data del calendari julià: correspon al 30 de novembre gregorià, només a l'Església Ortodoxa Georgiana);
- Dosoftei, bisbe (només a l'Església Ortodoxa Romanesa).
Referències
- ↑ Garau Rolandi, Miguel. Entre la utopía y la supervivencia: El desarrollo y la diversidad de las cooperativas de producción y trabajo en la Catalunya urbana e industrial (1864-1936) (
PDF) (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015 [Consulta: 1r juliol 2023]. - ↑ «Primera edició de la Nit de Santa Llúcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Teresa Rovira i Comas | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, p. 78-81. ISBN 9788472461000.
- ↑ «Sumario 'Los Genoveses'. Plan zonal de gestión de residuos zona XVII» p. 104. Ministerio del Interior. Arxivat de l'original el 2021-08-31. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Berta Velasco Casals | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ (castellà) Richard Mackenney, La Europa del siglo XVI, p.15
- ↑ Cagiano, Letizia Norci «Note sur les origines romaines de Madame de Rambouillet». Revue d’Histoire Littéraire de La France, vol. 113, no. 1, 2013, p. 123–134 [Consulta: setembre 2022].
- ↑ «Veres Pálné, Beniczky Hermin» (en hongarès). ARKANUM. Magyar életrajzi lexikon / Diccionari biogràfic hongarès. [Consulta: 6 agost 2025].
- ↑ Salas, Roger. «Acerca del ballet "El Corsario" (III)» (en castellà). El País, 23-04-2014. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Edma Morisot» (en anglès). The Ark of Grace. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Andrea Kettenmann, Diego Rivera, 1886-1957: a revolutionary spirit in modern art, p.7. 8 o 13 de desembre (anglès)
- ↑ «Ana Pauker | Jewish Women's Archive». [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Ruíz Roa, Paula. «Homenaje a Lucía Sánchez Saornil a los 50 años de su fallecimiento (Madrid 1896–Valencia 1970)» (en castellà). Rojo y Negro, 14-05-2020. Arxivat de l'original el 2024-11-09. [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ «Dick Van Dyke» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Nati Mistral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Lidia Falcón O’Neill | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Arsu, Sebnem «Turkan Saylan, Women’s Rights Champion, Dies at 73». The New York Times, 21-05-2009.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ «Auteurs français contemporains (0 à R) - aLaLettre». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Ben Bernanke» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «KKTC’ye 2 aylığına kadın başbakan». Hürriyet, 12 juny 2013. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «María Dolores de Cospedal, de jefa del partido a ministra de Defensa» (en castellà), 03-11-2016. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Pletcher, Kenneth. «Gerlinde Kaltenbrunner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Jule Goikoetxea» (en basc). Literaturaren zubitegia. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 124 i 125. ISBN 978-84-7826-661-6.
- ↑ «Fallece a los 85 años la coreógrafa valenciana Olga Poliakoff». EuropaPress, 14-12-2006 [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Ha mort l'artista Josep Pla-Narbona». Vilaweb, 13 desembre 2020 [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Sainte Jeanne Françoise Frémiot de Chantal...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ Beer, Anna R. Armonías y suaves cantos: las mujeres olvidadas de la música clásica. Barcelona: Acantilado, abril de 2019. ISBN 978-84-17346-61-4.
- ↑ Benítez Palma, Enrique. «María Espinosa de los Monteros: feminista y coherente.» (en castellà). La tribu, 10-03-2017. [Consulta: 26 març 2025].
- ↑ Ehriander, Helene. «Ingrid Vang Nyman». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon (skbl), 08-03-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Traueranzeigen von Gudrun Zapf von Hesse» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Lebenswege. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Molas, Laura Serra, Sílvia Marimon. «Troben morta a casa seva l'actriu Verónica Forqué», 13-12-2021. [Consulta: 14 desembre 2021].