Beni Isguen
| بني يزقن (ar) ⴰⵜ ⵉⵣⵊⴻⵏ (shi-tfng)  | ||||
| ||||
| Tipus | ksar | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Algèria | |||
| Províncies | Província de Ghardaïa | |||
| Districte | Bounoura District (en)  | |||
| Comuna | Bounoura | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 14,52 ha | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1982 (6a Sessió) | |||
| Identificador | 188-004 | |||
Beni Isguen o Aït Isguen (amazic: ⴰⵜ ⵉⵣⵊⴻⵏ, At Isdjen;[1] àrab: بني يزقن, Banī Yizgan) és una de les ciutats de la pentàpolis de Ghardaïa, a la regió de Mzab. Forma part del municipi de Bounoura, a la wilaya de Ghardaïa a Algèria. Amb la resta de la vall del Mzab, està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Toponímia
El nom Beni Isguen significa ‘els fills dels qui tenen fe’.[2]
Geografia
Beni Isguen és una de les ciutats de la pentàpolis del Mzab.[3] És l'única de la pentàpolis que està construïda al vessant d'un pujol rocós i que no s'ha construït al uadi de Mzab;[4] i es troba entre el ksar de Melika i el de Bounoura.[5]
Es troba a 600 km al sud d'Alger i conté un palmerar important.[3] Administrativament està adscrita al municipi de Bounoura.[6]
Història
Com les altres ciutats de la Pentàpolis, Beni Isguen es va fundar al segle xi, al 1051,[3] pels refugiats ibadites de Tiaret, després que els fatimites destruïren el Regne rustúmida al segle x.[7]
Al segle xvi, la ciutat havia crescut per la migració de la població de Ghardaïa.[8]
Beni Isguen es considera ara una ciutat santa, però aquesta reputació és molt recent, ja que fins al segle xix era Melika la que es considerava la ciutat santa del Mzab mentre que Beni Isguen era la ciutat militar de la pentàpolis.
S'ha considerat la ciutat «sàvia» del Mzab i la guardiana del «dogma» ibadita, i els reformistes mozabits mai no hi han pogut imposar una gran influència.[9]
Al segle xix, la ciutat tenia dues muralles. Totes les portes de les muralles es tancaven a la nit, però l'espai del mig permetia als nòmades comerciar amb la gent del poble. Després de la invasió del Mzab per l'estat francés al 1882, la ciutat es va expandir i s'eliminà la muralla exterior.
Població
A començament dels 2000, la ciutat tenia entre 7.000 i 8.000 habitants dins les muralles, i si fa no fa el mateix nombre a la ciutat moderna.[10]
Els habitants es divideixen en fraccions, cadascuna de les quals té un comitè social, i parlen amazic mozabit.
La ciutat de Beni Isguen i la resta de la vall del Mzab han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO del 1982 ençà.[2] Entre les zones protegides, l'alcàsser de Beni Isguen ha conservat el seu model organitzatiu des que es va fundar, en especial el seu recinte vorejat a dins per un carreró, amb torres de guaita.
Beni Isguen té una planta piramidal, com tots els ksars de la pentàpolis; el traçat concèntric s'organitza al voltant de la mesquita principal. El punt més alt de la ciutat és la Torre Boulila. Té dues portes principals situades al nord i al sud: Bab Chergui i Bab Gherbi, i tres portes més condueixen als cementeris.[2] La ciutat també té una altra mesquita.[3]
Vista del ksar
L'alcàsser de Beni Isguen, vist des del cel
Vista de l'alcàsser el 1986
Palmerar de Beni Isguen
Muralles del ksar
Carrerons del ksar
Aassas del ksar
Carreró del ksar
Carreró del ksar
Torre Boulila
Vida local
La vida local està regulada per lleis consuetudinàries, com en totes les ciutats de la pentàpolis. Havent-se convertit en una ciutat santa del Mzab, Beni Isguen es caracteritza per un puritanisme particular que prohibeix als hòmens fumar als carrers. És una ciutat rica en biblioteques dins de les cases, amb molts manuscrits i obres.
A la dècada dels 2010, s'hi creà un ecodistricte anomenat Tafilalet, és un grup de més de mil cases construïdes segons l'arquitectura tradicional mozabit. És dalt d'un altiplà amb vistes a la vall del Mzab. El seu parc alberga una gran varietat de palmeres datileres, arbres fruiters, arbusts i plantes medicinals.[11]
Personalitats vinculades al municipi
- Moufdi Zakaria, autor de l'himne nacional algerià (Kassaman), hi va nàixer el 1908.
- Ibrahim Boughali, president de l'Assemblea Nacional Popular des del 8 de juliol del 2021, hi va nàixer el 1963.
- Muhammad ibn Yūsuf Atfaiyash (1820-1914), erudit i reformador ibadita.
Referències
- ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles» (en àrab). [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 3 Babo, Daniel. Algérie (en francés). Éditions le Sureau, 2010, p. 159 (Des hommes et des lieux). ISBN 978-2-911328-25-1.
- 1 2 3 4 Côte, Marc. Guide d'Algérie (en francés). Marc Côte|Média-Plus, 1996, p. 242. ISBN 9961-922-00-X.
- ↑ Bonête, Y. «Beni Isguen» (en francés). Encyclopédie berbère, 10, 10, 1991, p. 1451–1452. Arxivat de l'original el 2025-04-22. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1676. ISSN: 1015-7344 [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - Le ksar de Benisguen ( At isdjen )» (en àrab). [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ «Décret n° 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Ghardaïa» (en francés). Journal officiel de la République Algérienne, 19-12-1984. Arxivat de l'original el 2 març 2013 or before. [Consulta: 2 març 2013].
- ↑ Agabi, C. «Ibadites» (en francés). Encyclopédie berbère, 23, 01-10-2000, p. 3567–3574. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1624. ISSN: 1015-7344.
- ↑ G. Camps, J. Gascou, A. Raymond and L. Golvin, «Cité», Encyclopédie berbère Online, document C74, Online since 01 March 2012, connection on 25 January 2020. URL : http://journals.openedition.org/encyclopedieberbere/2293.
- ↑ Mohamed Brahim Salhi, « Société et religion en Algérie au Plantilla:S- : le réformisme ibadhite, entre modernisation et conservation », Insaniyat / إنسانيات [Online], 31 | 2006, Online since 31 January 2012, connection on 07 March 2020. URL : http://journals.openedition.org/insaniyat/9699 ; DOI : https://doi.org/10.4000/insaniyat.9699.
- ↑ «Dans les ruelles de Ghardaïa» (en francés). [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ K. A. B. «Projet Tafilalet de Beni Isguen (Ghardaïa): Une ville écologique, une architecture millénaire» (en francés). Arxivat de l'original el 2020-03-01. [Consulta: 19 octubre 2025].