Bounoura

Plantilla:Infotaula geografia políticaBounoura
بنورة (arq)
ⴰⵜ ⴱⵓⵏⵓⵔ (shi-tfng) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscomuna d'Algèria Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 32° 28′ 57″ N, 3° 42′ 13″ E / 32.4825°N,3.7036°E / 32.4825; 3.7036
EstatAlgèria
ProvínciesProvíncia de Ghardaïa
DistricteBounoura District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Geografia
Part de
Altitud493 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Bounoura (amazic: ⴰⵜ ⴱⵓⵏⵓⵔ, At-Bounour;[1] àrab: بنورة, Bunūra) és un municipi de la wilaya de Ghardaïa, a Algèria, situat 2 km a l'est de la ciutat de Ghardaïa, de la qual en constitueix el «suburbi» oriental.

Bounoura és també el nom d'un dels ksars de la pentàpolis de la vall del Mzab, que forma el municipi de Bounoura.[2] Amb la resta de la vall del Mzab, ha estat classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[3] d'ençà del 1982.

La superfície del municipi de Bounoura és de 810 km2.[4] És al nord de la wilaya de Ghardaïa, a 4 km de Ghardaïa, al costat oest del uadi Mzab,[5] damunt un turó.[2]

El 1984, el municipi de Bounoura tenia cinc localitats, incloent-hi els ksars de Bounoura i Beni Isguen.[6] De la dècada del 1990 ençà, s'hi crearen nous pobles per a respondre a la crisi d'habitatge. Aquest és en concret el cas de Tafilelt, Tinemmirine, Tawenza i Tinaâm, annexos a Bounoura, que es construïren segons els principis de l'arquitectura ksuriana i s'adaptaren a la proximitat al desert.[7][8]

Els pobles de Bounoura són Beni Isguen, Sidi Abbaz, Tafilelt, Tinemmirina, Tawenza i Tinaâm.

Toponímia

El nom Bounoura significa 'el lluminós'.[9]

Bounoura és l'alteració d'At Bunur ('la gent de Bunur'), un nom geogràfic amazic.

Història

La Gran Mesquita de Bounoura

Com les altres ciutats de la pentàpolis, la ciutat de Bounoura la van fundar al segle xi uns refugiats ibadites de Tiaret, després de la destrucció del Regne rustúmida pels fatimites al segle x.[10] La fundà el 1048 una fracció dels Beni-Mthar d'Ouargla animats per l'èxit de la jove ciutat d'El Atteuf.[2][11]

Cap als 1250-1251, fou destruït, després d'un conflicte que provocà l'èxode de la població cap a Melika.[12] La part superior del turó va romandre en ruïnes durant segles, i es construí un nou ksar al segle xiii a prop del llit del uadi.[13]

Bounoura ocupava un rang modest en la confederació mozabita, víctima de baralles i conflictes entre faccions.[14]

Demografia

El municipi de Bounoura té 35.405 habitants segons el cens del 2008;[15] és el cinquè municipi més poblat de la wilaya de Ghardaïa.[16]

Evolució demogràfica
198719982008
186002780035405

Economia

Bounoura té una zona industrial que s'hi creà el 1970.[17]

Patrimoni

Bounoura i la resta de la vall del Mzab han estat classificades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1982. L'organització urbana reflecteix l'existència de dos ksours al mateix indret; el primer nucli, ara en ruïnes, però la mesquita i les fortificacions del qual han estat restaurades, ocupava la part més alta; i el segon està ara habitat.

A diferència de les altres ciutats de la pentàpolis, la Mesquita de Bounoura ocupa la part baixa de la ciutat, a prop del uadi; aquesta posició excèntrica és resultat del trasllat de l'autoritat religiosa cap a un suburbi, després de la destrucció del primer nucli.

L'alcàsser actual té la particularitat d'emprar el límit de la base rocosa amb el uadi com a base per a les cases de la muralla del costat oest. Al costat contrari, a mig camí del pujol, les fortificacions del primer ksar constitueixen el límit oriental. Bounoura també està envoltada de vastos cementeris que pràcticament encerclen la ciutat.[13]

Notes i referències

  1. ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Brochures» (en àrab). [Consulta: 5 octubre 2025].
  2. 1 2 3 Marc Côte. Guide d'Algérie (en francés). Média-Plus, 1996, p. 242. ISBN 9961-922-00-X.
  3. ↑ «Vallée du M'Zab». UNESCO Centre du patrimoine mondial. [Consulta: 8 février 2020].
  4. ↑ Superficie des communes de la wilaya de Ghardaïa sur son site officiel Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.... Consulté le 26/01/2011.
  5. ↑ «Vallée du M'zab : Patrimoine mondial en quête d'attention ...». [Consulta: 5 octubre 2025].
  6. ↑ «Décret n° 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Ghardaïa» (en francés). Journal officiel de la République Algérienne, 19-12-1984. Arxivat de l'original el 2 març 2013. [Consulta: 2 març 2013].
  7. ↑ AFP. «KSAR TAFILELT, UTOPIE ÉCO-CITOYENNE DEVENUE RÉALITÉ AUX PORTES DU SAHARA ALGÉRIEN». Capital, 3 abril 2018. [Consulta: 18 juliol 2019].
  8. ↑ Nora Gueliane. [https://journals.openedition.org/emam/3048?lang=ar Les nouveaux ksours de la vallée du M’Zab (1995-2016). De la permanence et des mutations de la solidarité sociale dans leurs réussites et leurs échecs]. École des hautes études en sciences sociales, 2019.
  9. ↑ Daniel Babo. Algèria (en francés). Éditions le Sureau, 2010, p. 160 (Des hommes et des lieux). ISBN 978-2-911328-25-1.
  10. ↑ Agabi, C. «Ibadites» (en francés). Encyclopédie berbère, 23, 01-10-2000, p. 3567–3574. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1624. ISSN: 1015-7344.
  11. ↑ Camps, G.; Gascou, J.; Raymond, A.; Golvin, L. «Cité» (en francés). Encyclopédie berbère, 13, 01-02-1994, p. 1980–2014. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.2293. ISSN: 1015-7344.
  12. ↑ Bonête, Y. «Bou Noura» (en francés). Encyclopédie berbère, 10, 01-12-1991, p. 1577. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1794. ISSN: 1015-7344.
  13. 1 2 OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - Ksar de BOUNOURA» (en àrab). [Consulta: 17 octubre 2025].
  14. ↑ Mohamed Brahim Salhi, «Société et religion en Algérie au Plantilla:S-: le réformisme ibadhite, entre modernisation et conservation», Insaniyat / إنسانيات [Online], 31 | 2006, Online since 31 January 2012, connection on 07 March 2020. URL : http://journals.openedition.org/insaniyat/9699; DOI: https://doi.org/10.4000/insaniyat.9699.
  15. ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 17 octubre 2025].
  16. ↑ «Ghardaïa (Province, Algeria) - Population Statistics, Charts, Map and Location». [Consulta: 17 octubre 2025].
  17. ↑ Kouzmine, Yaël. Le Sahara algérien. éditions de L'Harmattan, 2012, p. 107. ISBN 978-2-336-00418-1.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.