Benipeixcar
| ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gandia (País Valencià) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 22 m | |||
Benipeixcar és una població del terme municipal de Gandia, província de Valencia, situada al sud-est de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà. Va ser municipi independent, amb ajuntament propi, fins al 1965, en què va quedar annexionada a Gandia entre altres motius, a conseqüència del creixement urbà i demogràfic de la capital de la Safor.
Geografia
Benipeixcar està situat al sud de la ciutat. Fita a l'oest amb el terme municipal de Benirredrà, a l'est amb el Raval de Gandia separat per l'avinguda de la Vall d'Albaida (abans, d'Almansa), al sud-est, fins a l'Alqueria de Martorell són terrenys urbanitzables de Gandia que estan en un avançat procés d'urbanització.
Benipeixcar, s'ha beneficiat molt en els últims anys del creixement de Gandia, encara que no s'haja beneficiat demogràficament del creixement demogràfic de Gandia, sí que ho ha fet en la mesura que l'ajuntament de Gandia construïa infraestructures per a esta nova part perifèrica en creixement de la ciutat (el nou barri de Roís de Corella) que s'acostava a Benipeixcar: el parc del País Valencià, el Col·legi Públic de Benipeixcar, la Biblioteca Pública de Benipeixcar, a banda d'estar situat prop de la zona dels Jutjats.
Lingüísticament, Benipeixcar és un barri de majoria valencianoparlant, que no ha perdut la seua essència de poble diferenciat de Gandia entre els seus habitants i que com Beniopa o Benirredrà manté la peculiaritat de no parlar apitxat com ho fa la ciutat de Gandia, que en este cas, és una illa lingüística a la Safor.
Demografia
| 1877 | 1887 | 1897 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 528 | 554 | 648 | 655 | 744 | 877 | 1.026 | 1.251 | 1.245 | 2.064 |
Història
Benipeixcar té els seus orígens, com la major part dels pobles de la Safor, en una alqueria àrab, després de l'expulsió dels moriscos en 1609 fa ser repoblat majoritàriament amb gent originària de les terres de l'antiga República de Venècia, especialment dels pobles de Rezzo, Olmo i Monferrato, informació de la qual podem consultar en els Quinque Libri de la Parròquia de Benipeixcar.
Monuments
La Casa Parroquial i la Casa Abadia de la parròquia de Sant Cristòfol de Benipeixcar amb un gran rellotge de sol a la façana.
| L'antic temple parroquial disposava d'un campanar de planta quadrada i tres cossos, similar al de la Col·legiata de Gandia, possiblement alçat al segle XIX. Entre finals de gener i principis de febrer de l'any 1937 el campanar va ser demolit i les campanes tirades des del segon cos al carrer, fet que va congregar a alguns veïns. Sembla que durant el llançament de la primera quasi es va produir un accident, fet que va obligar a la gent allí congregada a retirar-se pel perill. Després de ser llançades totes les campanes foren entregades a les autoritats republicanes, perdent-se el seu rastre.
Acabada la Guerra Civil es va iniciar la construcció del nou temple parroquial. Durant l'any 1954 es va construir el campanar seguint el projecte de Antonio Muñoz. Possiblement va plantejar un campanar de similars formes que el perdut en 1937, però les limitacions econòmiques sols permeteren alçar la construcció fins a la Sala de les Campanes. Aquesta va estar sense cobrir fins prop de l'any 2000, quan es va construir una teulada. Mentre estava construint el campanar, l'Ajuntament de Benipeixar (municipi fins als anys 60 del segle XX) va acordar en el ple del dia 8 de juny la fosa de les quatre campanes noves. Aquestes arribaren al poble en desembre, celebrant el 19 del mateix mes l'acte de benedicció. Finalment es pujaren al campanar, quedant instal·lades amb truges de ferro. Durant la dècada dels anys 80 es mecanitzaren a càrrec de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, instal·lant motors de vol continu i electromalls trifàsics. | |
Autor
| |
L'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, està situada just al límit entre les poblacions de Gandia, Benipeixcar i Benirredrà i els termes municipals de Gandia i Benirredrà. Recentment s'ha rehabilitat interior i exteriorment, així com els accessos. Als voltants s'instal·la el tradicional Porrat de Sant Antoni.
Referències
- ↑ «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística. Arxivat de l'original el 2009-03-11. [Consulta: 30 octubre 2008].