Benno Ziegler

Plantilla:Infotaula personaBenno Ziegler
Biografia
Naixement8 gener 1887 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1963 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, cantant, músic Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareWilhelm Ziegler Modifica el valor a Wikidata
GermansIgnaz Ziegler
Mady Ziegler-Metzger Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 6a12ed5d-dbf7-4e59-a35e-86d603194458 Modifica el valor a Wikidata

Benno Ziegler (Múnic, 8 de gener de 1887 - Múnic, 18 d'abril de 1963) va ser un cantant d'òpera (baríton) alemany.

Biografia

Fill del cantant d'òpera Wilhelm Ziegler (1857–1931), va estudiar a l'Acadèmia de Música de Munic, on un dels seus professors va ser el "Kammersänger" Paul Bender.[1] Va debutar el 1909 com Silvio a I pagliacci al Teatre d'Augsburg. Més compromisos el van portar a Dortmund, Stuttgart, Karlsruhe i Berlín i el 1925 va ser contractat com a baríton líric a l'Òpera de Frankfurt.[2] Amb la soprano Else Gentner-Fischer, que va ser la seva segona dona, hi va aparèixer l'1 de febrer de 1930 en el paper del marit a l'estrena de Von heute auf morgen d'Arnold Schönberg amb Herbert Graf de regidor i William Steinberg com a director. Ziegler va ser destituït de l'escenari municipal l'any 1933 per motius racistes després del traspàs del poder als nacionalsocialistes. El compromís d'Else Ziegler a Frankfurt també es va acabar el 1935 a causa del seu matrimoni amb una persona no ària, de manera que finalment va viure en reclusió a Prien am Chiemsee on va morir el 1943. Ziegler va trobar seguretat a la Gran Bretanya l'any 1939, on va haver de guanyar-se la vida com a treballador no qualificat.

Benno Ziegler era propietari d'una finca a Karlsruhe que el seu germà Edmund (1879–1943) havia gestionat fins a l'arianització. Edmund va ser deportat a Gurs el 1940 i assassinat al camp de concentració de Majdanek el 1943. El nebot Paul-Alexander (1922-) va ser rescatat en un transport de nens a Anglaterra el 1938.[3]

Després de la guerra, Ziegler va tornar a Alemanya el 1947 i va viure a Prien i Munic.

Ziegler apareix ara en edicions d'enregistraments històrics de Lotte Lehmann, Richard Tauber, Elisabeth Rethberg, Sabine Kalter, Emmy Bettendorf i Karin Branzell.

Referències

  1. ↑ Paul Bender (1875–1947)
  2. ↑ Oper Frankfurt (Memento vom 22. Juni 2011 im Internet Archive)
  3. ↑ Gedenkbuch für die Karlsruher Juden (Memento vom 24. Oktober 2014 im Internet Archive). Die Liegenschaft wird dort als Karlstraße 8 angegeben.

Bibliografia

  • Wolfgang Klötzer (Hrsg.): Frankfurter Biographie. Personengeschichtliches Lexikon (= Veröffentlichungen der Frankfurter Historischen Kommission. Volum XIX, núm. 2). Segon volum: M–Z. Waldemar Kramer, Frankfurt del Main 1996, ISBN 3-7829-0459-1. S. 579
  • Rudolf Vierhaus: Deutsche Biographische Enzyklopädie (DBE), Munic: Sauer 2008, volum 10, pàg. 838
  • Rainer E. Lotz, Axel Weggen, Oliver Wurl i Christian Zwarg: Discografia d'enregistraments vocals alemanys, Birgit Lotz Editor, Bonn 2005, ISBN 3-9810248-0-X.