8 de gener
| << | Gener 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 357 dies per finalitzar l'any i 358 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1918 - Barcelonaː S'estrenà l'obra de Josep Maria de Sagarra Rondalla d'esparvers al Teatre Romea.[1]
- 1937 - últim número de La Veu de Catalunya, diari en català que es publicà a Barcelona des de 1899, amb dues edicions diàries.[2]
- 1943 - la pel·lícula Rebecca, de Hitchcock, s'estrena al cinema Coliseum de Barcelona.[3]
- 1982 - Òscar Ribas i Reig és investit com a primer Cap de Govern d'Andorra.
- Resta del món
- 1892 - revolta dels camperols a Jerez de la Frontera amb el crit “¡Visca la revolució social!”. És la primera vegada que s'enarbora la bandera negra a Espanya.
- 1918 - Washington DC: el president dels Estats Units Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
- 1946 - Bèlgica abandona la moneda del belga, que mai no va poder imposar-se com a alternativa al franc.
- 1959 - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República Francesa.
- 1959 - L'Havana, Cuba: triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
- 1994 - Toretam (cosmòdrom de Baikonur, el Kazakhstan): en surt l'astronau russa Soiuz amb destí a l'estació espacial Mir.
- 2023 - Brasília, Brasil: partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro perpetren un assalt civil als edificis federals de la Plaça dels Tres Poders.[4]
Naixements
- Països Catalans
- 1856 - València (Horta de València, País Valencià): Ángel García Cardona, pioner del cinema valencià (m. 1923).
- 1930 - Sort (Pallars Sobirà, Catalunya): Lluís Roca-Sastre i Muncunill, notari i estudiós del dret català (m. 2000).
- 1933 - Barcelona: Juan Marsé, novel·lista en castellà.
- 1938 - París, França: Joan de Sagarra, cronista català, fill del poeta Josep Maria de Sagarra.[5]
- 1952 - Seva: Montse Ginesta, dibuixant i il·lustradora catalana.[6]
- 1957
- València (Horta de València, País Valencià): Nacho Duato, ballarí espanyol.
- Felanitx (Mallorca): Miquel Barceló Artigues, pintor mallorquí.
- Resta del món
- 1635 - Palma del Río, Còrdova: Luis Manuel Fernández Portocarrero, eclesiàstic i polític espanyol (m. 1709).
- 1638 - Bolonya, Itàlia: Elisabetta Sirani, pintora barroca de l'escola bolonyesa (m. 1665).[7]
- 1823 - Usk, Monmouthshire (País de Gal·les): Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista gal·lès (m. 1913).
- 1824 - Londres (Anglaterra): Wilkie Collins, escriptor britànic (m. 1889).
- 1867 - Boston (EUA): Emily Greene Balch, periodista i sindicalista nord-americana, Premi Nobel de la Pau de 1946 (m. 1961).[8]
- 1870 -
- Jerez de la Frontera, Cadis: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol (m. 1930).
- Landkreis Czarnikau, Alemanya: Wanda von Debschitz-Kunowski, fotògrafa independent alemanya (m. 1935).[9]
- 1876 - Parísː Armande de Polignac, música, crítica i compositora francesa.[10]
- 1891 - Oranienburg, Brandenburg (Alemanya): Walther Bothe, físic, químic i matemàtic alemany, Premi Nobel de Física de 1954 (m. 1957).
- 1894 - Praga: Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989).[11]
- 1909 - Santurce (Puerto Rico): José Ferrer, actor, director i guionista portoriqueny.
- 1910 - Sant Petersburg: Galina Ulànova, llegendària ballarina russa (m. 1998).[12]
- 1917 - Tiumén, Rússia: Sylvia Agnes Sophia Tait, bioquímica i endocrinòloga anglesa que descobrí l'hormona aldosterona (m. 2003).[13]
- 1920 - Alhama de Murcia: Bràulia Cànovas Mulero, militant republicana espanyola, activista de la CNT i supervivent als camps de concentració nazis (m. 1993).[14]
- 1921 - Racalmuto, Sicília: Leonardo Sciascia, escriptor i polític sicilià (m. 1989).
- 1934 - Mont-Saint-Aignan, França: Jacques Anquetil, ciclista francès (m. 1987).
- 1935 - Tupelo (Mississipi, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com a Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.[15]
- 1937 - Cardiff, Gal·les: Shirley Bassey és una cantant britànica.[16]
- 1941 - Leicester, Leicestershire, Anglaterra: Graham Chapman, còmic, escriptor i actor britànic, que va formar part del grup d'humoristes Monty Python (m. 1989).
- 1942 - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, físic i cosmòleg anglès.
- 1947 - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com a David Bowie, cantant de rock anglès.
- 1956 - Sevilla: María Sanz, escriptora i poetessa espanyola.[17]
- 1957 - Rio de Janeiro: Rosaly Lopes, geòloga i astrònoma brasilera especialista en geologia planetària a la NASA.[18]
- 2000 - Nashville, Tennessee (EUA): Noah Cyrus, actriu i cantant estatunidenca.[19]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1634 - Barcelona, Principat de Catalunya: Joan Sala i Ferrer àlies "Serrallonga", bandoler català (n. 1594).
- 1906 - Girona: Tomàs Sivilla i Gener, bisbe i jurista català.
- 1919 - València: Joaquim Agrasot Juan, pintor valencià (39 anys).
- 1927 - Figueres: Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (n. 1842).[20]
- 1932 - Palma: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí.
- 1987 - Barcelona: Manuel Blancafort i de Rosselló, compositor català (n. 1897).
- 1990 - Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (n. 1929).
- 2014 - Eivissa: Pepita Escandell, dramaturga, actriu, cantant i pianista eivissenca.[21]
- 2024 - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català (n. 1945).[22]
- Resta del món
- 1324, Venècia, República de Venècia: Marco Polo, explorador venecià (69 anys).
- 1570, París (França): Philibert de l'Orme, arquitecte francès (n. 1514).
- 1642, Arcetri, Gran Ducat de la Toscana: Galileo Galilei, físic toscà (77 anys).
- 1697, Edimburg, Regne d'Escòcia: Thomas Aikenhead, darrera persona executada per blasfèmia a la Gran Bretanya.
- 1713, Roma, Estats Pontificis: Arcangelo Corelli, compositor del barroc italià (59 anys).
- 1879, Logronyo, la Rioja, Espanya: Baldomero Espartero, militar espanyol (85 anys).
- 1896, París, França: Paul Verlaine, escriptor francès.
- 1919, Parma: Leonilda Gabbi, soprano italiana (n. 1863).[23]
- 1921, Petrograd, URSS: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus
- 1941, Nyeri, Kenya: Robert Baden-Powell, militar anglès, fundador de l'escoltisme i el guiatge (n. 1857).
- 1950, Salibury, Connecticut: Joseph Schumpeter, economista polític austríac (n. 1883).[24]
- 1952, Dobbs Ferry, Nova York: Antonia Maury, astrònoma nord-americana que treballà en sistemes de classificació d'estels (n. 1866).[25]
- 1958, Santa Fe, Nou Mèxic: Mary Colter, arquitecta nord-americana (n. 1869).[26]
- 1986, Ginebra, Suïssa): Pierre Fournier, violoncel·lista francès (n. 1906).[27]
- 1992, Tel-Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 1996,
- Madrid: Carmen Conde, mestra, poeta i narradora espanyola, la primera acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola (n. 1907).[28]
- París, França: François Mitterrand, polític francès (n. 1916).
- 1997, Berckeley, Califòrnia (EUA): Melvin Calvin, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1961 (n. 1911).
- 1998, Londres, Anglaterra: Michael Tippett, compositor anglès (n. 1905).[29]
- 2002, Moscou (Rússia): Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (n. 1916).
- 2007, Woodland Hills, Los Angeles, EUA: Yvonne De Carlo, actriu canadenca de cinema i televisió (n. 1922).[30]
- 2012, Lugano, Suïssa: Alexis Weissenberg, pianista búlgar (n. 1929).
- 2013, Kinngait, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit (n. 1927).[31]
- 2016, Scanzorociate, Bèrgam: Maria Teresa de Filippis, pilot de curses automobilístiques italiana.[32]
- 2022 - Funchal, Madeira: Lourdes Castro, pintora portuguesa (n. 1930).
Festes i commemoracions
- Dia de la Commonwealth a les illes Marianes del Nord.
- Jackson Day als Estats Units.
- Onomàstica: sants Apol·linar de Hieràpolis, Àtic de Constantinoble, bisbe; Severí de Noricum, eremita; Severí de Septempeda, Gúdula de Brussel·les, Thorfinn de Hamar, bisbe; sant Lorenzo Giustiniani.
Referències
- ↑ Morató i Grau, Josep «Teatre Català. “Rondalla d’esparvers” de Josep Mª de Sagarra». La Veu de Catalunya, 09-01-1918, pàg. 8.
- ↑ «La Veu de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «S'estrena la pel·lícula Rebeca al cinema Coliseum de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ Piera, Joaquim. «Centenars de detinguts per l'assalt bolsonarista a les institucions del Brasil». Ara.cat, 08-01-2023. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ «8 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Ginesta, Montse, 1952-». Patrimoni d'editors i editats de Catalunya. Biblioteca de Catalunya, Actualització 10/09/2020. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Sirani, Elisabetta» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ «Emily Greene Balch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Debschitz-Kunowski, Wanda von (1870-1935)» (en alemany). Germanischen Nationalmuseum. Das Deutsche Kunstarchiv (DKA). [Consulta: desembre 2024].
- ↑ Fryer, Paul. Women in the Arts in the Belle Epoque: Essays on Influential Artists, Writers and Performers (en anglès). McFarland, 2012-11-01. ISBN 978-0-7864-6075-5.
- ↑ Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Galina Ulanova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Richmond, Caroline «Obituary». The Lancet, 03-05-2003.
- ↑ «BRAULIA CÁNOVAS MULERO» (en castellà). Ayuntamiento de Alhama de Murcia. Concejalía de Cultura y Patrimonio. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Elvis Aron Presley | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Shirley Bassey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Sanz, María» (en castellà). Escritores.org, 26-03-2018. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «ROSALY M. C. LOPES» (en anglès). Asia Oceania Geosciences Society (AOGS). [Consulta: desembre 2021].
- ↑
Noah Cyrus a Internet Movie Database (anglès) - ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. PALER TRULLOL, Enriqueta. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 588. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Fallece Pepita Escandell, matriarca del teatro pitiuso» (en castellà). Noudiari.es, 08-01-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ «S'ha mort Ventura Pons, el director que va fer gran el cinema català». [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «GABBA - GASTELLIː GABBI LEONILDE» (en italià). Dizionario biografico Gabba-Gastelli. Istituzione delle Biblioteche dil Comune di Parma. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ «Joseph Schumpeter». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La exploradora de las estrellas, Antonia Maury (1866-1952)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Mary Elizabeth Jane Colter» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Pierre Fournier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Carmen Conde Abellán | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Clarke, David. «Tippett, Sir Michael (Kemp)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.28005 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Yvonne De Carlo» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «konojuak», 13-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ Leal, Tolo. «María Teresa de Filippis, la primera mujer de la Fórmula 1» (en castellà). libertaddigital.com, 08-03-2020. [Consulta: 8 octubre 2021].