Bertie Auld

Plantilla:Infotaula personaBertie Auld
Biografia
Naixement(en) Robert Auld Modifica el valor a Wikidata
23 març 1938 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,67 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEscòcia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1955–1961 Celtic FC 74(17)
1956–1957→ cessió:  Dumbarton Football Club 15(8)
1961–1965 Birmingham City 126(26)
1965–1971 Celtic FC 102(36)
1971–1973 Hibernian F.C. 11(3)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1958–1965 Scottish FL XI 2(0)
1959–1959   Escòcia 3(0)
UEFA: 75714 Modifica el valor a Wikidata

Bertie Auld (Glasgow, 23 de març de 1938 - Glasgow, 14 de novembre de 2021) va ser un jugador i entrenador de futbol escocès. Va ser membre dels Lisbon Lions del Celtic, que van guanyar la final de la Copa d'Europa de 1967.

Com a jugador, va fer més de 200 aparicions a la Lliga Escocesa amb el Celtic, el Dumbarton i el Hibernian, i més de 100 a la Football League d'Anglaterra amb el Birmingham City.[1] També va ser tres vegades internacional amb Escòcia al principi de la seva carrera.

Va passar sis anys com a entrenador del Partick Thistle i va ser nomenat membre del saló de la fama del club. També va dirigir Hibernian, Hamilton Academical FC i Dumbarton.

Primers anys i carrera de club

Auld va néixer a Maryhill, Glasgow,[2] el més gran de vuit fills,[3] i als 15 anys va fitxar pel club local Maryhill Harp.[4] Després de rebutjar ofertes de Clyde i Partick Thistle,[4] va fitxar pel Celtic el març de 1955, debutant en un partit de la Copa de la Lliga contra l'Airdrieonians i marcant el seu primer gol per al club en una victòria per 6-1 contra l'East Fife a la mateixa competició quatre dies després. Va passar de lateral a extrem,[5] però el seu caràcter tossut i la seva poca disciplina van impedir el seu progrés i, després de passar una temporada cedit al Dumbarton, va ser venut al Birmingham City el 1961 per 15.000 lliures,[6] debutant contra l'Internazionale a la semifinal de la Copa de Fires de 1960–61.[4] Va aparèixer a la final de la competició, en què el Birmingham va ser derrotat per 4-2 en el global per l'AS Roma.[7] Amb el club de Midlands va guanyar una medalla de la Copa de la Lliga el 1963, quan el Birmingham va derrotar els seus rivals de la ciutat, l'Aston Villa, per un global de 3-1.[2][8]

El 1965, Auld va tornar al Celtic amb un acord de 12.000 lliures,[2] possiblement per iniciativa de Jock Stein, que encara no havia estat nomenat entrenador del Celtic.[6] Com que ja no es considerava un extrem, Auld va formar una parella de migcampistes amb Bobby Murdoch.[9] Va esdevenir una part integral de l'equip que va guanyar nou títols de Lliga, així com la final de la Copa d'Europa de 1967. Va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1967, que el Celtic va guanyar contra l'Inter de Milà per 2 a 1 a l'Estádio Nacional de Lisboa.[10] Abans d'aquell partit, Auld va instigar una interpretació de "The Celtic Song" al túnel, per a gran perplexitat dels jugadors de l'Inter.[11] Posteriorment també va ser titular a la Final de la Copa d'Europa de 1970 que el Celtic FC va perdre contra el Feijenoord per 2-1 a la pròrroga, a l'Estadi Giuseppe Meazza de Milà.[12]

Auld va deixar el Celtic de nou el 1971, i aquesta vegada va fitxar per l'Hibernian amb un traspàs gratuït.[13] Mentre era a Easter Road va combinar el seu paper com a jugador amb el d'entrenador, i finalment va centrar-se únicament en aquest últim paper.[14]

Carrera internacional

Auld va jugar tres partits amb la selecció escocesa, tots el 1959.[3] Va debutar contra els Països Baixos, un partit en què va esdevenir el primer jugador de la història expulsat per Escòcia, després d'haver atacat un rival en represàlia.[3]

Carrera com a entrenador

Auld va començar la seva carrera com a entrenador el 1974, quan va ser nomenat al càrrec pel Partick Thistle, on va romandre durant sis temporades. Després que el Thistle guanyés el títol de la Primera Divisió escocesa la temporada 1975–76.[15] El Thistle també va arribar a les semifinals de la Copa d'Escòcia dues vegades (1978 i 1979), la Copa de la Lliga d'Escòcia (1975) i la Copa Anglo-Escòcia (1977) sota la direcció d'Auld.[15]

Va tornar a Edimburg com a entrenador dels Hibs el 1980,[2] en un intent de reactivar el club després del seu descens a la temporada 1979–80. Auld va guiar els Hibs a l'ascens guanyant la primera divisió escocesa de 1980–81, però va ser substituït per Pat Stanton el 1982.[16] Després va passar un any al capdavant del Hamilton Academical abans de tornar a dirigir el Thistle durant un breu segon període el 1986. El seu últim nomenament va ser amb Dumbarton el 1988.[2]

Estil de joc

Un extrem veloç i de baixa estatura durant els seus primers anys al Celtic i al Birmingham City, Auld va esdevenir migcampista amb l'entrenador del Celtic, Jock Stein. De manera similar al seu company de migcamp Bobby Murdoch, Auld era capaç de dividir les passades en defensa.[17]

Vida personal

Des del 1963 fins a la seva mort, Auld va estar casat amb Liz, amb qui va tenir dos fills.[4] Després del final de la seva carrera futbolística, va regentar un pub anomenat The Buccaneer a Hamilton.[4] A principis del segle xxi, Auld era un convidat habitual de Celtic TV.[6] Durant el referèndum d'independència escocès del 2014, Auld va declarar el seu suport a la campanya Better Together contra la independència escocesa.[18] Auld va morir el 14 de novembre de 2021, als 83 anys.[3]

Palmarès

El novembre de 2009, Auld va ser inclòs al Saló de la Fama del Futbol Escocès.[9]

Jugador

Cèltic

Birmingham City

Escòcia

Entrenador

Partick Thistle

Hibernian

Referències

  1. ↑ «Bertie Auld». Post War English & Scottish Football League A – Z Player's Database. Neil Brown. [Consulta: 16 novembre 2009].
  2. 1 2 3 4 5 Matthews, Tony. Birmingham City: A Complete Record. Derby: Breedon Books, 1995, p. 69. ISBN 978-1-85983-010-9.
  3. 1 2 3 4 «Obituary: Bertie Auld, quick-witted Lisbon Lion who helped Celtic conquer Europe» (en anglès). www.scotsman.com, 16 novembre 2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  4. 1 2 3 4 5 «Obituary: Bertie Auld, the Lisbon Lion who became an authentic working-class hero» (en anglès). HeraldScotland, 17 novembre 2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  5. ↑ Lamming, Douglas. A Scottish Soccer Internationalists Who's Who, 1872–1986. Hutton Press, 1987, p. 15. ISBN 0-907033-47-4.
  6. 1 2 3 , 11 abril 2008.
  7. 1 2 Matthews, Tony. Birmingham City: A Complete Record, p. 242.
  8. ↑ Dick, Brian. «Birmingham City and Celtic pay tribute to legend Bertie Auld» (en anglès). BirminghamLive, 15-11-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  9. 1 2 , 16 novembre 2009.
  10. ↑ «Final de la Copa d'Europa de 1967» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 16 juliol 2025].
  11. ↑ «Tunnel visions raise a smile». FIFA, 2 abril 2010. Arxivat de l'original el 6 abril 2010. [Consulta: 9 gener 2011].
  12. ↑ «Feyenoord 2 - Celtic 1» (en anglès). .
  13. ↑ «Arsenal wait for Storey». , 07-05-1971.
  14. ↑ Johnson, Phil «Bertie Auld, former Hibs manager and player, dies at age of 83». , 14 novembre 2021.
  15. 1 2 «Manager: Bertie Auld». .
  16. ↑ «Hibs legend Pat Stanton urges fans to back manager Pat Fenlon». .
  17. ↑ «Auld, Bertie».
  18. ↑ «Independence referendum: Football legends unite to back Better Together campaign - Daily Record». .
  19. ↑ «Bertie Auld: Celtic's Lisbon Lions legend dies aged 83». Sky Sports. [Consulta: 15 novembre 2021].
  20. ↑ «Celtic lose European Cup final to Feyenoord remembered». .
  21. ↑ «Lisbon Lion and Celtic legend Bertie Auld dies at the age of 83». , 14 novembre 2021.
  22. 1 2 «Celtic Football Club 1960 to 1969». Celtic FC. [Consulta: 15 novembre 2021].
  23. ↑ «Match Stats». Scottish FA. [Consulta: 15 novembre 2021].
  24. ↑ «Match stats». Scottish FA. [Consulta: 15 novembre 2021].
  25. ↑ «Match stats». Scottish FA. [Consulta: 15 novembre 2021].
  26. ↑ «The 1963 League Cup triumph». Birmingham City FC. [Consulta: 15 novembre 2021].
  27. ↑ «Bertie Auld». Scottish Football Association. [Consulta: 25 maig 2022].
  28. ↑ «Caught in Time: Partick Thistle win the First Division, 1975 76». .
  29. ↑ «Bertie Auld, 1938-2021». Hibernian FC. [Consulta: 15 novembre 2021].
  30. ↑ «Wed 20 Aug 1980, Hearts 2 Hibernian 2 L 4-5p EoSS Final». London Hearts Supporters Club. [Consulta: 15 novembre 2021].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.