Lleons de Lisboa

Ho vam fer jugant a futbol. Pur, bonic, inventiu futbol.

—Jock Stein sobre el triomf del Celtic a Lisboa[1][2]
La graderia est del Celtic Park rep el nom en honor de l'equip.

Lleons de Lisboa (en anglès, Lisbon Lions) és el sobrenom que es va donar a l'equip del Celtic FC que va guanyar la Copa d'Europa a l'Estadio Nacional de Lisboa, Portugal, el 25 de maig de 1967,[3] derrotant l'Inter de Milà per 2-1.

Nom

El nom probablement es deu al fet que la mascota del club Sporting, amb seu a Lisboa, és un lleó i tots dos clubs porten franges horitzontals verdes i blanques.

Esdeveniment

Una exposició d'alguns dels trofeus del Celtic, inclosa una rèplica de la Copa d'Europa amb un paper destacat

Tots els membres de l'equip de 15 homes, excepte dos, van néixer a menys de 16 quilòmetres de Celtic Park a Glasgow, Escòcia (Bobby Lennox va néixer a 48 quilòmetres de distància a Saltcoats, i Tommy Gemmell va néixer a Motherwell, a 17 quilòmetres de distància). L'estil del Celtic era l'antítesi de l'estil defensiu cínic –però altament efectiu– de l'Inter. Jimmy Johnstone va descriure l'estil de l'equip com "com l'accelerador holandès ".[4]

A l'estadi on el seu pare Valentino va jugar el seu últim partit,[5] Sandro Mazzola va obrir el marcador per a l'Inter amb un penal al minut 7 després que Jim Craig hagués fet caure Renato Cappellini. Els italians es van retirar llavors a la seva famosa defensa d'11 homes. L'Inter no va guanyar ni un sol córner i va obligar el porter del Celtic, Ronnie Simpson, a fer només dues aturades. El Celtic va xutar dos cops al travesser i va fer 39 intents més a porteria, 13 dels quals van ser aturats pel porter italià Giuliano Sarti, set van ser blocats o desviats i 19 van anar fora de porteria. Craig va esmenar la seva errada de penal al minut 63, quan va cedir la pilota a Tommy Gemmell, que va xutar per empatar el Celtic. Quan faltaven 83 minuts, Gemmell va tenir espai i va passar la pilota a Bobby Murdoch, el xut del qual des de llarga distància va ser desviat per Stevie Chalmers, que va superar Sarti i va entrar a la xarxa.

El Celtic va ser el primer club britànic a guanyar la Copa d'Europa, i encara és l'únic club escocès que ha arribat a la final. Després d'haver triomfat ja a la màxima categoria escocesa, la Copa d'Escòcia i la Copa de la Lliga escocesa, els Lisbon Lions es van convertir en els primers guanyadors del Triplet europeu i continuen sent els únics guanyadors del llegendari Quàdruple.[6][7] El Celtic també és un dels tres únics clubs europeus que han guanyat cinc trofeus en una sola temporada, gràcies al seu triomf a la Glasgow Cup contra el Partick Thistle. Van arribar a la final de la Copa d'Europa de nou el 1970, però van ser derrotats per 2-1 pel Feyenoord després de la pròrroga a l'estadi de San Siro de Milà.

Resultats del Celtic a la Copa d'Europa de 1966–67

Copa d'Europa 1966–67
Data Lloc Rival Puntuació Ronda Golejadors del Celtic
28 de setembre de 1966 Celtic Park, Glasgow (H) Fußball-Club Zürich 2-0 Primera ronda, anada Gemmell, McBride
5 d'octubre de 1966 Letzigrund, Zúric (A) Fußball-Club Zürich 3-0 Primera ronda, tornada Gemmell (2, 1 pen.), Chalmers
30 de novembre de 1966 Estadi Marcel Saupin, Nantes (A) FC Nantes 3-1 Segunda ronda, anada McBride, Lennox, Chalmers
7 de desembre de 1966 Celtic Park, Glasgow (H) FC Nantes 3–1 Segunda ronda, tornada Johnstone, Chalmers, Lennox
1 de març de 1967 Estadi Karađorđe, Novi Sad (A) FK Voivodina 0-1 Quarts de final, anada
8 de març de 1967 Celtic Park, Glasgow (H) FK Voivodina 2-0 Quarts de final, tornada Chalmers, Mc Neill
12 d'abril de 1967 Celtic Park, Glasgow (H) Dukla Praga 3-1 Semifinal, anada Johnstone, Wallace (2)
25 d'abril de 1967 Stadion Juliska, Praga (A) Dukla Praga 0-0 Semifinal, tornada
25 de maig de 1967 Estadi Nacional, Lisboa (N) Inter de Milà 2-1 Final Gemmell, Chalmers

L'equip del Celtic a la final

  1. Ronnie Simpson
  2. Jim Craig
  3. Tommy Gemmell
  4. Bobby Murdoch
  5. Billy McNeill (captain)
  6. John Clark
  7. Jimmy Johnstone
  8. Willie Wallace
  9. Stevie Chalmers
  10. Bertie Auld
  11. Bobby Lennox
  12. John Fallon (porter suplent, no utilitzat)

Notes: El Celtic no portava números a les samarretes en aquell moment. Els números estaven cosits als seus pantalons curts.

Un segon porter era l'únic suplent permès en aquell moment. Els altres membres de l'equip que van jugar a Europa durant aquella temporada van ser Charlie Gallagher, John Hughes, Joe McBride i Willie O'Neill.

Premis

  • Equip esportiu de l'any de la BBC :
1967[8]
  • Premi Especial al Mèrit de la SPFA :
1992 (atorgat als Lisbon Lions)[9]
  • Saló de la Fama del Futbol Escocès :
2017 (incorporació dels Lisbon Lions)[10]
  • La Copa de l'Amor (Premis del Lord Provost):
2017 (el 50è aniversari)[11]

Referències

  1. ↑ «BBC 'On this Day 1950–2005' maig 25 – 1967: Celtic win European Cup». Arxivat de l'original el 5 novembre 2012. [Consulta: 17 agost 2006].
  2. ↑ «Celtic win European Cup 1967». Arxivat de l'original el 24 setembre 2013. [Consulta: 10 maig 2013].
  3. ↑ «In their own words: How Celtic's Lisbon Lions shocked 'unbeatable' Inter in 1967». Four Four Two, 19 febrer 2015.
  4. ↑ Memories of the day 'Wee Jinky' got his teeth into the European Cup, by Robert Philip Arxivat 15 juny 2008, a Wayback Machine.
  5. ↑ «The last game of Grande Torino at Lisbon, maig 4th 1949». Fox Sports, 12 agost 2018.
  6. ↑ «Who has won a treble, including domestic league and cup titles, plus the European Cup or UEFA Champions League?». UEFA, 10 juny 2023. [Consulta: 14 juny 2023].
  7. ↑ Jensen, Neil Fredrik. «Celtic 1967 – the only quadruple winners». Game of the People, 1 juny 2022. [Consulta: 14 juny 2023].
  8. ↑ «Past winners: 1963–1967: 1967 Winner». BBC Sport. BBC, 27 novembre 2003.
  9. ↑ «PLAYER OF THE YEAR 'DOUBLE' FOR MCCOIST», 11-05-1992. [Consulta: 21 abril 2021].
  10. ↑ «Lisbon Lions inducted into Scottish Football Hall of Fame», 16 octubre 2017. [Consulta: 16 juliol 2019].
  11. ↑ «Glasgow Honours in Lord Provost's Awards». glasgow.gov.uk. Glasgow City Council, 10 abril 2017.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.