Betty Friedan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1921  Peoria (Illinois) | ||
| Mort | 4 febrer 2006 (85 anys) Washington DC | ||
| Causa de mort | insuficiència cardíaca | ||
| Sepultura | Sag Harbor Jewish Cemetery (en)  | ||
| Residència | Georgetown Retirement Home (en) | ||
| Nacionalitat | estatunidenca | ||
| Formació | Smith College Esalen Institute (en) Universitat de Califòrnia a Berkeley Peoria High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Proelecció i feminisme | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Carl Friedan | ||
| Fills | Daniel Friedan | ||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Betty Friedan, nascuda Betty Naomi Goldstein (Peoria, Illinois, 4 de febrer de 1921-Washington DC, 4 de febrer de 2006), fou una escriptora americana, coneguda per ser l'autora de Mística de la feminitat, obra de referència del moviment feminista i una destacada activista en la lluita per la igualtat de gèneres.[1][2]
Primers anys
Nascuda en una família d'origen jueu, va viure a Nova York i posteriorment es va traslladar a Santa Monica (Califòrnia). Va graduar-se summa cum laude al Smith College, el 1942. Va cursar estudis de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i va treballar com a redactora per a Federated Press (1943-1946) i per a EU News (1946-1952), ambdós relacionats amb el món sindical. A Nova York, va conèixer Carl Friedan, productor i executiu d'una agència de publicitat, amb qui es va casar el 1947. El matrimoni va tenir tres fills i el 1969 es van divorciar.[3]
La mística de la feminitat
La mística de la feminitat és una obra clau de la segona onada del feminisme (1960-1990) amb què Betty Friedan va guanyar el premi Pulitzer el 1964. Es considera un dels llibres més influents del segle xx,[4] i va ser traduït al català per Jordi Solé i Tura l'any 1975.[2][5]
L'assaig estudia les conseqüències que ha tingut del concepte de feminitat en la dona americana. Descriu com el patricarcat ha ignorat les necessitats de les dones, fent que perdin la consciència de si.[6]
El malestar que no té nom
I si no és feliç? Pensa que els homes són feliços en aquest món? No se n'adona de la sort que té?[7]
El malestar que no té nom és el concepte en el que se centra principalment La mística de la feminitat. És el primer capítol del llibre, i també es publica com a llibre individual.
Fa referència a les dones americanes que durant la Segona Guerra Mundial havien ocupat les posicions dels homes, i a la seva tornada, estaven relegades un cop més a ser mestresses de casa. Aquest problema és la insatisfacció i enyorança que patien les dones de la segona meitat del segle XX a Estats Units, preguntant-se al final del dia: Això és tot?[8]
Els homes i tots els elements de la societat enviaven missatges tradicionals a les dones, creant una idea de feminitat que girava al voltant de la figura de l'home. Havien de centrar la seva vida en la cerca d'un marit i la criança dels fills. La imatge de la suburban houswife (mestressa de casa dels suburbis) americana era la que regnava entre les dones. Una dona sana, guapa i educada que es preocupava exclusivament pel marit i els fills, i en això trobava vertadera satisfacció.[8]
Aquesta imatge glorificada es va convertir en el somni de tota dona. No obstant, quan el complien, es trobaven insatisfetes i plenes de dubtes. Alguna cosa els hi passava, però no era realment un problema, no era quelcom que tingués nom. Així, el malestar que no té nom es trobava en la majoria de cases dels suburbis americans. No es podia ignorar més la veu de les dones, que lluitava per dir: vull alguna cosa més que el meu marit i els meus fills.
Activista
El 1966 va fundar la National Organization for Women (NOW), una organització on es van integrar diversos col·lectius feministes. El 1969, va fundar el National Association for the Repeal of Abortion Laws, més tard coneguda com a Naral Pro-Choice America. També va participar en la creació del National Women Political Caucus (NWPC), el 1971. La seva tasca va ser criticada per les seves reticències a donar suport a les reivindicacions de les minories ètniques i de les lesbianes, que no va incloure en el moviment feminista fins al 1978.[9]
Darrers treballs
Betty Friedan va col·laborar amb nombrosos articles en diversos mitjans de comunicació. El 1981, va escriure The second stage, obra en la qual defensa una col·laboració més gran entre homes i dones, cosa que li va comportar crítiques per part de sectors feministes. Altres llibres destacats d'aquesta autora són: The fountain of age i Life so far. Va morir, a Washington DC, el 4 de febrer de 2006, dia en què complia 85 anys.[3]
Algunes de les seves obres van ser censurades a l'estat espanyol durant el franquisme.[10]
Bibliografia
- The Feminine Mystique (1963).
- It Changed My Life: Writings on the Women's Movement (1976).
- The Fountain of Age (1993).
- Beyond Gender (1997).
- The Second Stage (2000).
- Life So Far (2000).
Referències
- ↑ «Betty Friedan | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 desembre 2025].
- 1 2 «Betty Friedan» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-04-05 [Consulta: 14 desembre 2025].
- 1 2 Guerra, María José. 20 pensadoras del siglo XX. Oviedo: Nobel, 2006, p. 171-189.
- ↑ Vi-An Nguyen «The Department of Labor Chose 100+ Books that Shaped Work in America». Parade [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ Friedan, Betty. La mística de la feminitat. Traducció de Jordi Solé-Tura; (2 vol.). Barcelona: Edic. 62, 1975. ISBN 9788429711196.
- ↑ «The Feminine Mystique | Lletra de Dona». [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ Friedan, Betty. The problem that has no name. Londres: Penguin Classics, 2018. ISBN 978-0-241-33926-8.
- 1 2 Friedan, Betty «The problem that has no name. The Feminine Mystique 1963». American Journal of Public Health, 100, 9, 9-2010, p. 1582–1584. DOI: 10.2105/ajph.100.9.1582. ISSN: 1541-0048. PMC: 2920960. PMID: 20705962.
- ↑ «Betty Friedan». Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia. Jewish Women's Archive, 1 març 2009. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ Godayol, Pilar. Tres escritoras censuradas: Simone de Beauvoir, Betty Friedan y Mary McCarthy (en castellà). Granada: Comares, 2017. ISBN 978-84-9045-489-3.