Bidyanus bidyanus

Infotaula d'ésser viuBidyanus bidyanus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCentrarchiformes
FamíliaTerapontidae
GènereBidyanus
EspècieBidyanus bidyanus Modifica el valor a Wikidata
(T.Mitch., 1838) Bidyanus bidyanus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Acerina bidyana (Mitchell, 1838)
  • Therapon bidyanus (Mitchell, 1838)
  • Therapon ellipticus (Günther, 1859)
  • Therapon macleayana (Ramsay, 1882)
  • Therapon niger (Castelnau, 1872)
  • Therapon richardsonii (Castelnau, 1872)
  • Theraton bidyanus (Mitchell, 1838)[1]
Distribució
Endèmic de

Bidyanus bidyanus és una espècie de peix pertanyent a la família dels terapòntids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 1.500 g de pes.[3][4][5][6]

Reproducció

Té lloc a l'estiu (entre el novembre i el gener, quan la temperatura de l'aigua és al voltant dels 23-30 °C) i després d'una migració aigües amunt. Els ous són pelàgics, fan 2,7-2,8 mm de diàmetre i les larves es desclouen al cap de 30 hores amb una mida de 3,6 mm de longitud.[3][7]

Alimentació

Menja insectes aquàtics, mol·luscs, cucs i plantes.[3]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, potamòdrom[8] i de clima subtropical (10 °C-30 °C; 29°S-35°S).[3]

Distribució geogràfica

Es troba a Austràlia: la conca del Murray-Darling (sud de Queensland, Nova Gal·les del Sud i el sud de Victòria).[3][9][10][11][12]

Observacions

És inofensiu per als humans, molt apreciat pels afeccionats a la pesca esportiva i una espècie cada cop més utilitzada en aqüicultura a Austràlia, ja que és bona per al consum humà.[13][14][15][16][17][18][3]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 6 FishBase (anglès)
  4. ↑ Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen, 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p.
  5. ↑ Merrick, J.R. i G.E. Schmida, 1984. Australian freshwater fishes: biology and management. Griffin Press Ltd., Austràlia Meridional. 409 p.
  6. ↑ Allen, G.R., 1989. Freshwater fishes of Australia. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey.
  7. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
  8. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. ↑ Arthington, A.H. i F. McKenzie, 1997. Review of impacts of displaced/introduced fauna associated with inland waters. Australia: State of the Environment Technical Paper Series (Inland waters), Department of the Environment, Canberra (Austràlia). 69 p.
  10. ↑ Eldredge, L.G., 1994. Freshwater fishes. P. 73-84. A: L.G. Eldredge, Perspectives in aquatic exotic species management in the Pacific Islands. Vol. 1. Introductions of commercially significant aquatic organisms to the Pacific Islands. South Pacific Commission, Nova Caledònia.
  11. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  12. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  13. ↑ Rowland, S.J., 1995. High density pond culture of silver perch, Bidyanus bidyanus. Asian Fish. Sci. 8:73-79.
  14. ↑ Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen, 2002.
  15. ↑ Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  16. ↑ FAO, 1996. Aquaculture production statistics 1985-1994. FAO Fish. Circ. 815. 189 p.
  17. ↑ FAO Fishery Information, Data and Statistics Service 1993 Aquaculture production (1985-1991). FAO Fish. Circ. 815, Rev. 5. 213 p.
  18. ↑ Liao, C.-I., H.-M. Su i E.Y. Chang, 2001. Techniques in finfish larviculture in Taiwan. Aquaculture 200(2001):1-31.

Bibliografia

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baensch, H.A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Golani, D. i D. Mires, 2000. Introduction of fishes to the freshwater system of Israel. Isr. J. Aquacult. / Bamidgeh 52(2):47-60.
  • Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  • Warburton, K., S. Retif i D. Hume, 1998. Generalists as sequential specialists: diets and prey switching in juvenile silver perch. Environ. Biol. Fish. 51(4):445-454.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs