Billy Barty

Plantilla:Infotaula personaBilly Barty
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) William John Bertanzetti Modifica el valor a Wikidata
25 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Millsboro (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Glendale (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles
Los Angeles City College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de veu, actor de televisió, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata - 2000 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000863 TMDB (persona): 12659 Allmovie (artista): p3983 IBDB (repartiment): 74177 Musicbrainz: 38382a4a-2300-460b-b9e7-162e7edc79d7 Discogs: 1300033
Find a Grave: 22073Modifica el valor a Wikidata

Billy Barty (Millsboro, 25 d'octubre de 1924 - Glendale, 23 de desembre de 2000) va ser un actor i activista estatunidenc. En la seva vida adulta feia 1,14 m d'alçada a causa del nanisme. A principis de la dècada del 1970 va aparèixer sovint en programes de televisió infantils produïts per Sid i Marty Krofft. Com a activista de les persones amb nanisme va fundar l'organització Little People of America el 1957.[1]

El desembre de 2002 es va publicar un llibre d'homenatge sobre la vida de Barty: Within Reach: An Inspirational Journey into the Life, Legacy and Influence of Billy Barty,.

Biografia

Barty va néixer el 25 d'octubre de 1924 a Millsboro (Pennsilvània), fill d'Albert Steven i Ellen Cecial Bertanzetti. El seu avi patern era italià. La família es va traslladar a Califòrnia el 1927. Tenia dues germanes, Delores i Evelyn.[2]

Barty va coprotagonitzar amb Mickey Rooney els curtmetratges Mickey McGuire, una sèrie de comèdia basada en els còmics de Toonerville Folks. Ja llavors, tot i ser petit per a la seva edat, Barty es feia passar per infants juntament amb figures d'autoritat robustes o animals salvatges, fent que aquestes amenaces semblessin més grans en comparació.

A la pel·lícula de 1933 Gold Diggers of 1933, un Barty de nou anys va aparèixer com un nadó que s'escapa del seu cotxet. També va aparèixer com a The Child a la pel·lícula de 1933 Footlight Parade. Se'l veu breument a la pel·lícula de 1935 La núvia de Frankenstein en un paper no acreditat com a nadó en un dels experiments del Dr. Pretorius, tot i que els seus primers plans es van tallar del muntatge final de la pel·lícula.

Gran part del treball cinematogràfic de Barty va consistir en papers secundaris i papers còmics. Va aparèixer a Fireman Save My Child (amb Spike Jones), i també va aparèixer en dues pel·lícules d'Elvis Presley, Roustabout (en una escena) i Harum Scarum, com a coprotagonista sense diàlegs. El 1957 va aparèixer a la pel·lícula The Undead com a The Imp.

Alguns dels seus papers cinematogràfics més importants van ser com l'elf Screwball a Legend; High Aldwin, l'ancià del poble, a Willow al costat de Warwick Davis; Gwildor, creador de la clau còsmica, a la pel·lícula de culte de 1987 Masters of the Universe; i com el càmera Noodles MacIntosh a UHF de Weird Al Yankovic. També va fer una actuació com a JJ MacKuen, el descarat venedor de bíblies que és atacat per Goldie Hawn a Foul Play de 1978.

Activisme

Barty va ser un activista destacat per la promoció dels drets de les persones amb nanisme. Estava decebut amb la insistència del seu contemporani Hervé Villechaize que eren «nans» en lloc d'actors amb nanisme. Barty va fundar l'organització Little People of America per ajudar les persones amb nanisme el 1957 quan va demanar a altres nans que s'unissin a ell en una trobada a Reno. Aquella reunió original de 21 persones va créixer fins a convertir-se en Little People of America, un grup que a partir del 2023 té més de 7.500 membres.[3]

El 1981, Barty va rebre una estrella del cinema al passeig de la Fama de Hollywood, al número 6922 de Hollywood Boulevard, per les seves contribucions a la indústria cinematogràfica.[4] A la dècada del 1980, Barty era propietari d'una popular pista de patins a Fullerton, que també programava grups en directe els caps de setmana.[5]

El 1962 es va casar amb Shirley Bolingbroke de Malad City. Van tenir dos fills, Lori Neilson i el productor i director de cinema i televisió Braden Barty. Barty i la seva família eren membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.[6] Barty va morir d'insuficiència cardíaca l'any 2000 als 76 anys.[1][7] Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park de Glendale.

Referències

  1. 1 2 «Billy Barty, 76, Diminutive Actor And an Advocate for Dwarfs» (en anglès). The New York Times, 27-12-2000. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ «Billy Barty Biography (1924–2000)». Film Reference. [Consulta: 17 març 2018].
  3. ↑ «Billy Barty, el actor y activista que luchó por los derechos de las personas de talla baja» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 7 febrer 2026].
  4. ↑ «Billy Barty» (en anglès americà), 25-10-2019. [Consulta: 7 febrer 2026].
  5. ↑ «Poorman’s Radio Days: Nightmare At Billy Barty’s Roller Fantasy – OC Weekly» (en anglès americà), 11-07-2019. [Consulta: 9 febrer 2026].
  6. ↑ http://www.mormonstoday.com/001229/A2Barty01.shtml Arxivat 2018-10-07 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Billy Barty; Diminutive Entertainer». , 20-08-1992.