Brian Ferneyhough

Plantilla:Infotaula personaBrian Ferneyhough
Biografia
Naixement16 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Coventry (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music
Conservatori Reial de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Stanford
Universitat de Chicago
Hochschule für Musik Freiburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesToshio Hosokawa, Haukur Tómasson (en) Tradueix, Anders Hillborg, Chaya Czernowin, Kaija Saariaho i Magnus Lindberg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMark Applebaum Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 1Ypd2wLcUoQ7v5iH7yrWDm Musicbrainz: e334b21b-f49c-4878-b9f2-8bb2789530ba Discogs: 193934 Allmusic: mn0001510491 Modifica el valor a Wikidata

Brian John Peter Ferneyhough, conegut com a Brian Ferneyhough (Coventry, Anglaterra, 16 de gener de 1943) és un compositor anglès.

Biografia

Ferneyhough va guanyar una beca Mendelssohn el 1968 i es va traslladar al continent per a estudiar amb Ton de Leeuw a Amsterdam (Països Baixos), i posteriorment amb Klaus Huber a Basilea, Suïssa. Des del 1999 és professor de música a la Universitat Stanford, Estats Units.[1]

Ferneyhough es va aproximar molt a l'escola de composició autodenominada Nova Complexitat, caracteritzada per la seua extensió de la tendència modernista cap a la formalització (particularment com en el serialisme integral). L'estil de composició de Ferneyhough, de qualsevol manera, rebutja el serialisme i altres mètodes "generatius" de composició; prefereix en el seu lloc utilitzar sistemes només per a crear material i restriccions formals, mentre la realització sembla més espontània. A diferència d'altres compositors més inclinats al formal, Ferneyhough parla sovint de la seua música com si es tractara d'anar creant energia i entusiasme en lloc d'anar plasmant un esquema abstracte.

Les seues partitures són molt exigents tècnicament per als intèrprets: fins i tot de vegades, com en el cas de Unity Capsule per a flauta sola, té seccions tan detallades que és pràcticament impossible executar-les de forma completa. Encara que és comuna la creença que Ferneyhough pretén restringir les possibilitats interpretatives estipulant-ho tot amb tanta precisió, el seu autèntic propòsit és deixar a l'intèrpret llibertat creativa per a decidir en quins aspectes concentrar el seu esforç i quins elements ometre.

Com el mateix compositor reconeix, molts intèrprets han renunciat a incloure obres seves en el seu repertori a causa del gran esforç i compromís que requereix aprendre a tocar-les i a la percepció que poden assolir-se efectes similars mitjançant la improvisació. No obstant això, les seues composicions tenen importants defensors, entre els quals hi ha el Quartet Arditti, el Nieuw Ensemble i el Exaudi Vocal Ensamble.[2]

Una de les seues últimes obres, l'òpera Shadowtime, amb un llibret de Charles Bernstein, i basada en la vida del filòsof alemany Walter Benjamin, va ser estrenada a Múnic, Alemanya, el 25 de maig de 2004,[3] i registrada en CD el 2005.

Es fellow (acadèmic) de la Royal Academy of Music desde 1998.[1] Ferneyhough ha rebut el «Premi Ernst von Siemens» de 2007 de música, en reconeixement de la importància de la seua carrera.

Com a professor va tenir alumnes com la Kaija Saariaho i la Chaya Czernowin

Obres

Any Obra Tipus d'obra Duració
1965Sonatina, per a 3 clarinets o fagotMúsica instrumental06:30
1965Prometheus, per a 6 instruments de vent (rev. 1966-67)Música instrumental23:00
1965Four Miniatures, per a flauta i piano.Música instrumental23:00
1966Sonata for Two PianosMúsica solista (2 pianos)14:00
1966Coloratura, per a oboè i piano.Música instrumental07:00
1966Epigrams, per a pianoMúsica solista (piano)07:00
1966-2002Two Marian Motets [1. Ave mater gloriosa salvatoris - 2. Alma redemptoris mater], for 2 Sop soli – Chorus SSAATTBBMúsica coral-
1966-67Three Pieces, per a pianoMúsica solista (piano)15:00
1967Quartet de corda núm. 1Música de cambra (quartet)-
1967Sonates per a quartet de corda.Música de cambra (quartet)42:00
1968Epicycle per a vint instruments de corda (6 violins, 6 violes, 6 violoncels, 2 contrabaixos)Música instrumental15:00
1969-70Missa Brevis, per a 12 veus mixtesMúsica coral13:00
1969-71Firecycle Beta per a dos pianos i orquestra amb amplificació, per a grups de càmeraMúsica orquestral23:00
1969-80Funérailles, per a set cordes i arpa (rev. en 1977 Funerailles II).Música instrumental23:00
1970Cassandra's Dream Song per a flauta.Música solista (flauta)10:00
1970Sieben Sterne, per a òrgan (2 assistents).Música solista (òrgan)15:00
1971-77Time and Motion Study I, per a clarinet baixMúsica solista (clarinet)09:00
1972-75Transit, per a sis veus solistes con amplificació i ensambleMúsica instrumental45:00
1973-76Time and Motion Study II per a violoncel i música electrònicaMúsica solista (violoncel)17:00
1974Time and Motion Study III, per a 6 veus, percussió i electrònica.Música vocal23:00
1975-76Unity Capsule per a flauta.Música solista (flauta)14:00
1976-79La terre ett un homme, per a gran orquestra.Música orquestral15:00
1979-80Quartet de corda núm. 2Música de cambra (quartet)11:30
1981Lemma-Icon-Epigram per a piano.Música solista (piano)14:00
1981Superscriptio – Carceri d'Invenzione I, per a flauta piccoloMúsica solista (flauta)05:30
1981-87The Carceri d'Invenzione Cycle per a conjunt (poden ser tocades individualment les peces del cicle).Música instrumental-
1982Carceri d'Invenzione I, per a menuda orquestra.Música orquestral12:00
1982-86Etudes Transcendantales/Intermedio II (textos per Ernst Meister, Alrun Moll), per a conjunt (soprano, flauta, oboè, cello, clavecí)Música instrumental27:00
1983Adagissimo, per a quartet de corda.Música de cambra (quartet)01:45
1983-85Carceri d'Invenzione II per a flauta i menuda orquestra.Música orquestral (concertante)14:00
1983-89Kurze Schatten I, per solo de guitarra [Ombres Curtes I].Música solista (guitarra)14:00
1984Carceri d'Invenzione IIb per a flauta.Música solista (flauta)10:00
1986Carceri d'Invenzione III per a conjuntMúsica instrumental:00
1986Mnemosyne – Carceri d'Invenzione VII, per a flauta baixa i cinta gravadaMúsica solista (flauta)10:30
1986Intermedio alla Ciaccona – Carceri d'Invenzione III, per a solo de violí. Música solista (violí)07:30
1987Fanfare for Klaus Huber per a dos percussionistesMúsica instrumental (percussió)01:00
1987Quartet de corda núm. 3.Música de cambra (quartet)18:00
1987Carceri d'Invenzione IIc, per a flauta i cinta gravadaMúsica solista (flauta)10:00
1983-89Kurze Schatten II, per a guitarra [Ombres Curtes II].Música solista (guitarra)14:00
1988La chute d'Icare per a clarinet i orquestra de càmera.Música orquestral (concertant)10:30
1989Trittico per G.S., per a contrabaixMúsica solista (contrabaix)08:30
1989-90Quartet de corda núm. 4 (text de Jackson Mac Low), per a quartet de corda i sopranoMúsica de cambra (quartet)18:00
1990Mort Subite, per a conjunt.Música instrumental02:00
1991Bone Alphabet, per a percussió solista.Música instrumental (percussió)11:30
1994On Stellar Magnitudes per a mezzo-soprano i conjunt (Fl, Cl, Pf, Vln, Vc).Música vocal (instruments)11:00
1995Trio de cordaMúsica de cambra (trio)23:00
1996-1997Allgebrah per a conjunt (Solo d'oboè, 4Vln, 2Vla, 2Vc, Db).Música instrumental14:00
1996Incipits, per a viola.Música solista (viola)10:30
1997Flurries, per a conjunt.Música instrumental09:30
1997-99Unsichtbare Farben, per a violí.Música solista (violí)09:30
1999-2004Shadowtime (Acció escènica/òpera, llibret de Charles Bernstein), per a alta soprano, soprano, contralt, baríton en falset, baríton, narrador, 12 veus mixtes, guitarra, piano, menuda orquestra (cadascuna de les set escenes pot ser interpretada separadament).Música de ópera125:00
1999-2000The Doctrine of Similarity, per a cor i instruments (Escena 3 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament).Música coral (instruments)25:00
1998-2000Opus Contra Naturam (el pianista també parla) (Escena 4 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament), per a piano.Música solista (piano)18:00
2001In Nomine à 3, per a piccolo, oboè i clarinet.Música instrumental02:00
2001Stelæ for Failed Time, per a 12 veus barrejades, tape (Escena 7 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament).Música vocal-
2001-02New Angels/Transient Failure, per a soprano alt, soprano, contralt, baríton falset, baríton, 12 veus barrejades, orquestra menuda (18 executants) (Escena 1 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament).Música vocal (orquestra)-
2003Seven Tableaux Vivants depicting the Angel of History as Melancholia, per a speaker, orquestra menuda (15 executants) (Escena 6 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament).Música vocal (orquestra)-
2003-04Les Froissements des Ailes de Gabriel, per a guitarra i conjunt de càmera. (Escena 2 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament)Música instrumental-
2004-05Maison Noires, per a conjunt (22 executants).Música instrumental-
2004No time (at all), per a dos guitarresMúsica solista (guitarra)09:00
2005O Lux, per a deu instrumentsMúsica instrumental05:00
2005Quartet de corda núm. 5.Música de cambra (quartet)13:20
2006Plötzlichkeit.Música Orquestral19:56

Referències

  1. 1 2 https://music.stanford.edu/people/brian-ferneyhough/Universitat Stanford. Consultat el 31 de gener de 2018.
  2. ↑ http://www.exaudi.org.uk/
  3. ↑ Lack, Graham. 2004. "Munich: Ferneyhough's Shadowtime and Other New Operas at the Biennale". Tempo 58, no. 230 (octubre): 51–55.

Enllaços externs

Sobre Brian Ferneyhough
Sobre la seua obra