25 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any.
El 25 de maig és el Dia d'Àfrica. És un dia internacional promocionat per l'ONU en record de la fundació de l'Organització per a la Unitat Africana.[1]
Esdeveniments
- Països Catalans
- 945 - Marganell, Bages: se signa l'acta fundacional del monestir de Santa Cecília de Montserrat.[2]
- 1448 - terratrèmol amb epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès, que va causar danys molt importants en nombroses poblacions (Papiol, Sentmenat, Montornès del Vallès), i a la muralla de Barcelona.[3]
- 1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès).
- 1899 - Últim número de Quatre gats, setmanari artístic i literari que havien creat Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo.[4]
- 1933 - Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova l'Estatut Interior de Catalunya, la primera forma d'autogovern des de la supressió de la Mancomunitat.
- 1939 - Seta: Surt el buc Sinaia, amb 1500 republicans espanyols, cap a Veracruz, Mèxic.[5]
- 1938 - Bombardeig del Mercat Central d'Alacant per part de l'aviació feixista italiana amb més de 300 morts.
- Resta del món
- 240 aC - Primer pas periheli registrat del cometa de Halley.[6]
- 1521 - Worms (Sacre Imperi Romagermànic): es promulga l'edicte de Worms. S'hi proscriu Martí Luter per les seves tesis reformistes i se n'ordena l'empresonament i la crema dels seus llibres.
- 1810 - Revolució de Maig al Virregnat del Riu de la Plata, primera revolució que va tenir èxit al procés d'independència de Sud-amèrica.
- 1819 - Buenos Aires, Argentina: el Congrés de Tucumán promulga una Constitució, que serà rebutjada per les províncies.
- 1870 - París: s'estrena el ballet Coppélia de Léo Delibes, a la Salle Le Peletier, aleshores seu de l'Òpera de París.
- 1946 - Jordània: s'independitza de la Societat de Nacions.
- 1961 - Estats Units d'Amèrica: John F. Kennedy anuncia al Congrés el seu objectiu de fer arribar un home a la Lluna durant la dècada del 1960.
- 1977 - S'estrena la pel·lícula La guerra de les galàxies.
- 2012 - El Dragon de SpaceX es converteix en la primera nau espacial comercial que s'acobla amb l'Estació Espacial Internacional.[7]
- 2020 - Minneapolis, Minnesota, EUA: George Floyd mor per l'asfixia causada per un agent de la policia municipal. El fet generarà una gran onada de protestes.
- 2024 - Bilbao, País Basc: el primer equip femení de futbol del FC Barcelona guanya la seva tercera Lliga de Campions. S'imposa a l'Olympique de Lió per 2 a 0 a la final.[8]
Naixements
- Països Catalans
- 1853:
- Vila-seca, Tarragonès: Maria Elena Maseras i Ribera, metgessa i pedagoga catalana.[9]
- Barcelona: Jaume Gustà i Bondia, arquitecte català (m. 1932).[10]
- 1674 - Morella: Carles Gassulla d'Ursino, jurista, polític, dramaturg i poeta valencià.
- 1855, Cummertrees: Florence Dixie, viatgera i escriptora escocesa, corresponsal de guerra i feminista (m. 1905).[11]
- 1893 - Buenos Aires: Rosa Estaràs i Valeri, mestra que contribuí a la renovació educativa a les Balears a principi del segle xx (m.1972).[12]
- 1930 - Sabadell: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català (m. 2013).[13]
- 1944 - Barcelona: Carles Miralles i Solà, poeta, hel·lenista i crític literari català.
- 1951 - Terrassa: Dolors Puig i Gasol, enginyera tècnica i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[14]
- 1961 - Lleida: Núria Perpinyà i Filella, escriptora catalana.[15]
- 1989 - Barcelona: Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot de motociclisme.
- Resta del món
- 1616, Florència (Gran Ducat de Toscana): Carlo Dolci, pintor italià del Barroc (m. 1686).[16]
- 1668, Tongcheng, Zongyang, Anhui (Xina): Fang Bao (1668-1749) escriptor, poeta, acadèmic i filòsof xinès durant la primera etapa de la dinastia Qing (m. 1749).[17]
- 1803, Boston, Massachusetts (EUA): Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta estatunidenc (m. 1882).[18]
- 1821, Venlo, Regne Unit dels Països Baixos: Henri Alexis Brialmont, enginyer militar i general (m. 1903).[19]
- 1847, Anvers: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
- 1865:
- Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos: Pieter Zeeman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física del 1902 (m. 1943).[20]
- Nova York, EUA: John Raleigh Mott, Premi Nobel de la Pau de 1946 (m. 1955).[21]
- 1913, Buford, Geòrgia: Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (m. 1992).[22]
- 1921, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1988.[23]
- 1922, Sàsser (Sardenya): Enrico Berlinguer, polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort (m. 1984).[24]
- 1925:
- Barstow, Califòrnia: Jeanne Crain, actriu estatunidenca (m. 2003).[25]
- Catània (Itàlia): Aldo Clementi, fou un compositor italià de la segona meitat del segle xx (m. 2011).[26]
- Mèxic, D. F.: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.[27]
- 1929, Brooklyn, Nova York: Beverly Sills, de nom real Belle Silverman, cantant d'òpera americana (m. 2007).[28]
- 1930, París: Sonia Rykiel, modista i dissenyadora francesa (m. 2016).[29]
- 1938, Clatskanie, Oregon (EUA): Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc (m. 1988).[30]
- 1953, Nova York: Eve Ensler, dramaturga, feminista i activista social estatunidenca autora d'Els monòlegs de la vagina.[31]
- 1958, Woking, Anglaterra: Paul Weller, músic anglès, membre de The Jam i The Style Council.[32]
- 1969, Aurora (Ohio), (EUA): Anne Heche, actriu nord-americana.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1364 - Barcelonaː Francesca Saportella, abadessa de Santa Maria de Pedralbes de 1336 fins a la seva mort.[33]
- 1881 - Barcelona: Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament (n. 1824).[34]
- 1895 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català (n. 1852).[35]
- 1972 - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897).[36]
- 1977 - Figueres: Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, escriptora catalana (n. 1910).[37]
- 2004 - Surrey, Anglaterraː Maria Josep Colomer –Pepa Colomer–, primera aviadora de Catalunya i tercera de l'estat. (n. 1913).[38]
- Resta del món
- 1312 - Roma, Estats Pontificis: Teobald de Bar, príncep-bisbe del principat de Lieja.
- 1607 - Florència: Maria Maddalena de' Pazzi, noble toscana, religiosa carmelita, mística i escriptora (n. 1566).[39]
- 1693 - París: Madame de La Fayette, escriptora, autora de la primera novel·la històrica francesa, La princesa de Clèves (m. 1693).[40]
- 1899 -
- San Pedro del Pinatar, Regió de Múrcia, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, l'últim president de la Primera República Espanyola i l'últim president del consell de Ministres (n. 1832).[41]
- Thomery (By), França: Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora.[42]
- 1918 - Madrid, Espanya: Luis Foglietti Alberola, compositor valencià de sarsuela (n. 1877).[43]
- 1934 - Londres, Anglaterra: Gustav Holst, compositor anglès (n. 1874).[44]
- 1954 - Thai Binh (Vietnam): Robert Capa, fotògraf hongarès (n. 1913).[45]
- 1981 - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912).[46]
- 1984, Erfurt: Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de Bauhaus.[47]
- 1988 - Berlín (Alemanya): Ernst Ruska, físic i enginyer, Premi Nobel de Física de l'any 1986 (n. 1906).[48]
- 1993 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
- 2009 - Nairobi, Kenya Tajudeen Abdul-Raheem, nigerià diputat director de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides per Àfrica.
- 2011 - Ciutat de Mèxic: Leonora Carrington, pintora, escultora, escriptora, dramaturga i escenògrafa surrealista (n. 1917).[49]
- 2015 - Nova York, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (n. 1940).[50]
- 2016 - Pequín (Xina): Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot (n. 1911).[51]
- 2018 - Barcelona: Carme Peris Lozano, il·lustradora catalana (n. 1941).[52]
- 2020 -
- Minneapolis, EUA: George Floyd, ciutadà afroamericà mort per la policia a causa d'una asfixia injustificada (n. 1973).
- Londres: Edith Aron, escriptora i traductora alemanya, inspiradora de la Maga, de Rayuela (n. 1923).[53]
- 2026 - Woodstock (Nova York): Sonny Rollins, saxofonista de jazz estatunidenc (n. 1930).[54]
Festes i commemoracions
- Festa local de Sagàs, a la comarca del Berguedà
- Dia d'Àfrica
- Dia de l'Orgull Friqui
- Diada nacional georgiana
Santoral
- Maria Auxiliadora.
Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Beda el Venerable, prevere i Doctor de l'Església; Gregori VII, papa; Maria Magdalena de Pazzi, carmelita; Magdalena Sofia Barat, fundadora de la Societat del Sagrat Cor de Jesús; Urbà I, papa; Cani d'Atella, bisbe màrtir; Dionís de Milà, bisbe; Zenobi de Florència, bisbe; Lleó de Mantenay, abat; Adelelm de Sherborne, bisbe; Gennadi d'Astorga, bisbe; Geri de Rocafort, eremita; Dionisi Ssebuggwawo, màrtir; Pere Doan Van, màrtir; Agustín Caloca Cortes i Cristóbal Magallanes Jara, sacerdots màrtirs; .
- Beats Gherardo Mecatti, eremita; Giacomo Filippo Bertoni, servita; Mykola Cehelskyj sacerdot màrtir.
- Sant Senci de Blera, eremita màrtir.
- Beat Bartolomeo Magi d'Anghiari, franciscà.
- Venerable Fabrizio Caracciolo, cofundador de l'orde dels Clergues Regulars Menors; serventa de Déu Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pere Malasanc i Joan de Granada, màrtirs mercedaris; sant Antoni Caixal, general de l'orde.
Església Copta
- 17 Baixans: partida de sant Epifani de Salamina.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 7 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 12 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Epifani de Salamina; Germà I de Constantinoble, patriarca; Pancraç de Roma, màrtir; Sabí de Xipre, arquebisbe; Polibi de Xipre, arquebisbe; Dionís de Sant Sergi, arximandrita; Hermògenes de Moscou, patriarca; Joan de Valàquia, màrtir; Teodor de Citera, monjo.
Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sant Andreu apòstol.
Església d'Anglaterra
- Sants Beda el Venerable, erudit i historiador.
Església Episcopal dels Estats Units
- Beda el Venerable, prevere.
Esglésies luteranes
- Beda, teòleg.
Referències
- ↑ «"Dia d'Àfrica"», 25-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 13 març 2011]. Organització de les Nacions Unides (ONU).
- ↑ Memòria d'activitats: curs 1990-1991. Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 166. ISBN 978-84-7283-203-9.
- ↑ «El terratrèmol del Montseny causa més de cent víctimes mortals». [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ «Quatre Gats | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Partida del buque Sinaia» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Powell (17 April 2017).. . p. 51. ISBN ., Jonathan. Cosmic Debris: What It Is and What We Can Do About It (en anglès). Springer, 2017, p. 51. ISBN 978-3-319-51016-3.
- ↑ Amos, Jonathan «Station grabs SpaceX Dragon ship» (en anglès). BBC News, 25-05-2012 [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Rodergas, Clara. «El Barça amansa la bèstia i fa història». L'esportiu de Catalunya, 27-05-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Elena Maseras i Ribera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Jaume Gustà i Bondia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Alonso, Juan Francisco. «Mundial Femenino: Florence Dixie, la aristócrata, corresponsal de guerra y exploradora de la Patagonia que fue fundamental en los inicios del fútbol femenino» (en castellà). BBC News, 29-07-2023. [Consulta: 23 març 2025].
- ↑ Roig, Maria Antònia «Anàlisi d'un fracàs: l'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona (Palma, 1915)». Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, Núm. 5, 2001, pàg. 186, nota 33. Arxivat de l'original el 2022-06-20 [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Joaquim Piña i Batllevell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Puig Gasol, Mª Dolores». Congreso de los Diputados, IX Legislatura (2008-2011). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Núria Perpinyà». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «DOLCI, Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Henri-Alexis Brialmont | Belgian engineer» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1902» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1946» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Enrico Berlinguer». [Consulta: 11 maig 2022].
- ↑ «Jeanne Crain». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «CLEMENTI, Aldo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Beverly Sills | American opera singer» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Sonia Rykiel». Find a Grave, 26 agost 2016. [Consulta: abril 2025].
- ↑ «Raymond Carver | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «V» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Paul Weller | British musician» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Castellano i Tresserra, Anna. Pedralbes a l'edat mitjana: història d'un monestir femení. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 117. ISBN 978-84-7826-998-3.
- ↑ «Fundadores. Gertrudis Castanyer» (en castellà). Filipenses. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Josep Yxart i de Moragas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Josefina Robledo». Cátedra de guitarra Rosa Gil del Bosque. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Velaz, Anna M. «M. dels Àngels Vayreda, memoria i literatura». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, p. 77-84.
- ↑ «Maria Josep Colomer i Luque | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos. Maria Magdalena de Pazzi (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, pàg. 1621 - 1625. ISBN 978-84-285-2259-5.
- ↑ «Marie Madeleine Pioche de la Vergne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Emilio Castelar y Ripoll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Rosa Bonheur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Lluís Foglietti i Alberola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Robert Capa | American photographer» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Goss, W. M.; Hooker, Claire. Payne-Scott, Ruby Violet (1912–1981). Canberra: Australian Dictionary of Biography. National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Margaretha Reichardt» (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Leonora Carrington». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Mary Ellen Mark, fallece la fotógrafa humanista» (en castellà). Old Skull. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Yang Jiang Chinese Writter and Author» (en anglès). Encyclopedia Brtitannica. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «Carme Peris i Lozano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Cruz, Juan. «Edith Aron: la mujer que más cerca estuvo de ser La Maga de ‘Rayuela’» (en castellà), 27-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Seisdedos, Iker. «Muere a los 95 años Sonny Rollins, gigante del jazz y coloso del saxofón» (en castellà), 26-05-2026. [Consulta: 26 maig 2026].