Brizziïta
 Brizziïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NaSb5+O₃ |
| Localitat tipus | mina Le Cetine di Cotorniano, Chiusdino, Província de Siena, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Dana | 44.3.12.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,301Å; c = 15,932Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
| Color | incolor, rosa clar o groc en agregats |
| Macles | en {0001}, polisintètiques, comunes |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Tenacitat | elàstica |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,8 g/cm³ (mesurada); 4,95 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,840 nε = 1,631 |
| Birefringència | δ = 0,209 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-044 |
| Símbol | Bzi |
| Referències | [1] |
La brizziïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del col·leccionista de minerals Giancarlo Brizzi (1936-1992), qui va descobrir els primers espècimens.
Característiques
La brizziïta és un òxid de fórmula química NaSb5+O₃. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1993. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls hexagonals, d'aproximadament 0,2 mil·límetres, aplanats en {0001}, en agregats densos i incrustacions.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brizziïta pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Le Cetine di Cotorniano, a Chiusdino (província de Siena, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Pereta (província de Grosseto, Itàlia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibiconita, mopungita, cetineïta i senarmontita.[2]