Kleberita

Kleberita
Fórmula química	FeTi₆O11(OH)₅
Epònim	Will Kleber
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,5259(6) Å; b = 4,5741(2) Å; c = 9,854(1) Å; β = 130,784(6)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Més informació
Estatus IMA	aprovat i mineral desacreditat
Codi IMA	IMA2012-023
Símbol	Kbr
Referències	[1]

La kleberita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Wilhelm "Will" Kleber (1906-1970), mineralogista alemany, cristal·lògraf i petròleg, de la Universitat Humboldt, a Alemanya. El nom del mineral va ser publicat per primer cop sense l'aprovació de l'IMA, però finalment l'espècie va ser aprovada oficialment l'any 2012.

La kleberita és un òxid de fórmula química FeTi₆O₁₁(OH)₅. És una espècie isostructural amb el pseudorútil i la tivanita, i químicament similar al pseudorútil hidroxil·lat (FeTi₆O₁₃4H₂O).^[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de grans anèdrics a euèdrics arrodonits, d'entre 0,04 a 0,3 mil·límetres. És producte de l'alteració de l'ilmenita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kleberita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Aquesta espècie mineral té quatre indrets que es consideren les seves colocalitats tipus: la conca del riu Murray, a Austràlia Meridional, l'illa de Borneo, a Indonèsia, i les arenes al·luvials de Roda i Königshain, tots dos a Saxònia, Alemanya. Sol trobar-se associada a altres minerals com el leucoxè, l'ilmenita fèrrica i el pseudorútil.