Bubalus teilhardi
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Bubalus |
| Espècie | Bubalus teilhardi Young, 1932 Bubalus teilhardi |
Bubalus teilhardi és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família dels bòvids que visqué al nord i l'est de la Xina i el canal de les Penghu (Taiwan durant el Plistocè mitjà i superior. Forma part de la fauna de les Penghu.
Descobriment
El descobriment de B. teilhardi fou anunciat el 1932 pel paleontòleg xinès Yang Chung-Chien i el geòleg francès Pierre Teilhard de Chardin. Els fòssils havien estat trobats a Zhoukoudian, al districte de Fangshan, a uns 48 km al sud-oest de Pequín. És el mateix lloc on el 1929 havia estat descoberta la volta del crani de l'home de Pequín. Des d'aleshores s'han trobat nombroses restes de B. teilhardi a la localitat 13 de Zhoukoudian.[1]
El nom específic teilhardi commemora Pierre Teilhard de Chardin, en reconeixement de les seves contribucions a l'estudi de la paleontologia dels vertebrats a la Xina.[1] A més a més, se n'han trobat fòssils a Shaanxi, Jiangsu,[2] i Zhejiang. B. teilhardi tenia la segona distribució més extensa de la desena d'espècies de búfals de la Xina, després de B. wansijocki. Tanmateix, no sembla que fos present al sud de la Xina.[3][4]
El 1995, investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Taiwan trobaren un crani de B. teilhardi al canal de les Penghu. La morfologia del crani, els nuclis de les banyes i les dents del maxil·lar superior evoca l'holotip l'espècie. Aquest descobriment indica que la caiguda del nivell del mar durant el Plistocè creà un pont continental entre Taiwan i la Xina continental, que permeté la migració d'aquesta espècie a l'illa.[5]
Morfologia
B. teilhardi és un dels representants més grossos del gènere Bubalus. Té la regió interorbitària relativament ampla, la regió frontal voltada i un perfil facial inclinat. Darrere de les banyes, el crani és més llarg, les regions superior i occipital exhibeixen un alt grau de convexitat posterior i la cresta occipital està ben desenvolupada. Les dues banyes s'estenen horitzontalment cap enrere amb una forma de mitja lluna o de ve baixa, amb la vora anterior plana i la superior còncava. El perfil de la base del nucli de la banya sembla un acutangle i li dona un aspecte general esvelt.[6][7][8]
Hi ha estudis que suggereixen que B. tingi, descobert el 1925, hauria de ser classificat com a subespècie de B. teilhardi.[3]
Evolució
El paleontòleg Yang Chung-Chien analitzà la morfologia del crani i les banyes de diversos fòssils de búfals xinesos i els repartí entre dues branques principals: B. teilhardi, de nuclis esvelts, i B. brevicornis, de nuclis curts i gruixuts. Altres estudis poliren aquesta classificació: B. tingi, de nuclis esvelts, representa una branca evolutiva diferent de B. teilhardi, mentre que els altres búfals xinesos pertanyen a la branca de B. brevicornis.[8]
Referències
- 1 2 林俊聰 «蘭博史前巨獸展好牛─德氏水牛來拜年！» (en xinès). 蘭博博物. 宜蘭縣立蘭陽博物館, 2-2021.
- ↑ 董为 «与南京汤山直立人伴生的偶蹄类及其古环境浅析» (en xinès). 人类学学报, vol. 4, 1999, p. 270-281.
- 1 2 Dong, Wei; Liu, Jin-yi; Zhang, Li-min; Xu, Qin-qi «The Early Pleistocene water buffalo associated with Gigantopithecus from Chongzuo in southern China» (en anglès). Quaternary International, vol. 354, 2014, p. 86-93. Bibcode: 2014QuInt.354...86D. DOI: 10.1016/j.quaint.2013.12.054. ISSN: 1040-6182.
- ↑ 陳光祖 «試論臺灣各時代的哺乳動物群極其相關問題─臺灣地區動物考古學研究的基礎資料之一（上篇）» (en xinès). 中央研究院歷史語言研究所集刊, vol. 71, 1, 2000. Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine.
- ↑ 何傳坤; 祁國琴; 張鈞翔 «臺灣更新世晚期水牛化石的初步研究及復原» (en xinès). 臺灣省立博物館年刊, vol. 39, 1996, p. 1-15. DOI: 10.6548/ATMB.199612_39.0001.
- ↑ 同号文、陈曦、王晓敏 «北京平原地区水牛化石新材料:时代与环境问题» (en xinès). 第四纪研究, vol. 35, 3, 2015, p. 561-572. DOI: 10.11928/j.issn.1001-7410.2015.03.08.
- ↑ Xue, Xiang-Xu; Li, Xiao-Chen «FOSSIL BUBALUS FROM SHAANXI, DISTRIBUTION AND PHYLOGENY OF FOSSIL BUBALUS IN CHINA» (en anglès). Vertebrata PalAsiatica, vol. 38, 3, 2000, p. 218-231.
- 1 2 郭建崴. 第十一届中国古脊椎动物学学术年会论文集 (en xinès). 海洋出版社, 2008, p. 93-102.