Burton Albion Football Club
| Dades | |||
|---|---|---|---|
| Sobrenom | Brewers | ||
| Tipus | club de futbol | ||
| Creació | 1950 | ||
| Activitat | |||
| Esport | futbol | ||
| Lliga | Football League One (2018–) | ||
| Instal·lació esportiva | Pirelli Stadium (en) | ||
| Governança corporativa | |||
| Seu | |||
| Presidència | Ben Robinson (en) | ||
| Entrenador principal | Gary Bowyer (2024–) | ||
| Propietari de | |||
| Altres | |||
| Color | groc, negre | ||
| Equipament esportiu | |||
|
| |||
| Lloc web | burtonalbionfc.co.uk | ||
Ubicació geogràfica
| |||
El Burton Albion Football Club és un club de futbol d'Anglaterra, de la ciutat de Burton upon Trent a Staffordshire. Va ser fundat el 1950 i actualment juga a la League One, el tercer nivell del sistema de lliga anglesa de futbol. El club va traslladar el seu estadi local el 2005 a l'estadi Pirelli des d'Eton Park. El sobrenom del club, The Brewers, evoca el patrimoni cerveser de Burton upon Trent.
El Burton Albion es va formar el 1950 i inicialment es va incorporar a la Birmingham District League abans de canviar a la Southern League vuit anys més tard. Van ascendir de la Southern League Division One les temporades 1965–66, 1971–72 i 1973–74 i van descendir de la Southern League Premier Division les temporades 1970, 1973 i 1977. El Burton va passar del 1979 al 1987 a la Northern Premier League, abans de tornar a la Southern League Premier Division. El club es va reincorporar a la Northern Premier League el 2001 i va ascendir a la Conference com a campió de la Northern Premier League la temporada 2001–02.
Nigel Clough va passar set temporades com a jugador-entrenador del club a la Conference i després els va portar a la Football League com a campions de la Conference la temporada 2008-09. Van perdre la final dels play-offs de la League Two del 2014, però van guanyar el títol de la League Two la temporada 2014-15 i van ascendir de la League One la temporada 2015-16. Burton va passar dues temporades a l'Championship fins al descens el 2018.
Història
1950–1998: primers anys
El Burton Albion es va formar el 1950 i va fitxar per la Birmingham & District League.[1] Van acabar la temporada 1953-54 com a subcampions, i la 1958-59 es van unir a la zona nord-oest de la Southern League.[1] La temporada 1965-66, el Burton va perdre el segon lloc per diferència de gols, però tot i així va ascendir a la Southern League Premier Division.[1] Van evitar el descens el 1968, a causa de la derrota de l'Stevenage Town, però van descendir a la Division One després d'una temporada 1969-70 sense èxit.[1]
Burton va perdre l'ascens per mitjana de gols la temporada 1970-71, però va acabar com a subcampió la temporada següent i va tornar a ascendir a la Premier Division.[1] Les dues temporades següents van baixar de categoria i després van tornar a ascendir a la Premier Division.[1] Van romandre a la mateixa divisió fins que van baixar de categoria una vegada més a finals de la temporada 1976-77.[1] Les reorganizacions de la lliga van fer que Burton passés a la Northern Premier League, a causa de la seva ubicació a les Midlands centrals, i després de nou a la Southern League la temporada 1987-88, la temporada després de perdre en una final de la FA Trophy repetida contra el Kidderminster Harriers.[1]
Cap al nou mil·lenni
L'octubre de 1998, Nigel Clough va ser nomenat jugador-entrenador [2] i va portar el club a dos subcampionats consecutius, les temporades 1999-2000 i 2000-01.[1] Burton va tornar a ser ascendit a la Northern Premier League Premier Division la temporada 2001-02, que va guanyar per un marge de 15 punts, marcant 106 gols en el procés.[3] El club va ascendir a la Football Conference per primera vegada.[1]

El club va cridar l'atenció nacional quan van ser empatats a casa contra l'onze vegades guanyador del campionat , el Manchester United, a la tercera ronda de la FA Cup 2005-06. Els Brewers van empatar a 0 l'equip de la Premier League a casa, però van perdre el partit de repetició per 5-0 davant de més d'11.000 aficionats dels Burton, establint un rècord de nombre d'aficionats visitants a Old Trafford.[4]
2009–actualitat: Football League
El gener de 2009, amb Burton per 13 punts d'avantatge al capdamunt de la taula, Clough va deixar el club per convertir-se en l'entrenador del Derby County, amb Roy McFarland nomenat entrenador interí fins al final de la temporada. Malgrat aquest canvi d'entrenador, Burton va establir un rècord de lliga per al nombre més gran de victòries consecutives, i el febrer de 2009, quan l'equip anava per 19 punts d'avantatge al capdamunt de la taula, els patrocinadors de la Conference, Blue Square, van declarar Burton guanyador del títol 2008-09 en una acció de relacions públiques, en què van pagar totes les apostes. Després d'aquest anunci, el club va veure com el seu avantatge es reduïa setmana rere setmana, però va aconseguir l'ascens a la Football League en l'últim partit de la temporada, tot i perdre per 2-1 fora de casa contra el Torquay United, quan el Cambridge United només va poder aconseguir un empat a zero contra l'Altrincham. Al final de la temporada, Roy McFarland va deixar el club i va ser substituït per Paul Peschisolido, amb Gary Rowett actuant com a assistent seu.
La primera victòria de Burton a la Football League va ser per 5-2 contra el Morecambe a l'estadi Pirelli, i van acabar 13ens en la seva primera campanya a la Football League. En la seva segona temporada, Burton va aconseguir una posició destacable a la tercera ronda de la FA Cup quan van eliminar l'equip campió Middlesbrough per 2-1 a l'estadi Pirelli.[5] A la lliga, Burton va experimentar una ratxa de 17 partits sense guanyar i va caure del cinquè lloc el dia de Sant Esteve al 17è lloc al final de la temporada 2011-12, cosa que va provocar l'acomiadament de Peschisolido.

Gary Rowett va ser nomenat nou entrenador del Burton el maig de 2012.[6] En la seva primera temporada completa al càrrec, va portar el Burton a un quart lloc i als play-offs, perdent l'ascens automàtic per dos punts.[7] El Burton va perdre la semifinal dels play-offs per 4-5 en el global contra el Bradford City tot i guanyar el partit d'anada per 3-2 a Valley Parade.[8] A la temporada 2013-14, el Burton va acabar sisè, arribant a la final dels play-offs, en què va perdre per 1-0 contra el Fleetwood Town.[9]
Durant la temporada 2014-15, Rowett va marxar per unir-se al Birmingham City, i va ser substituït per Jimmy Floyd Hasselbaink.[10] Amb Hasselbaink, els Brewers van guanyar la League Two i van ascendir a la League One per primera vegada a la seva història.[11][12] Hasselbaink va marxar de mutu acord el desembre de 2015 per unir-se al Queens Park Rangers com a entrenador. Clough va tornar a Burton per substituir-lo per la seva segona etapa com a entrenador i va portar el club a un segon lloc a la lliga, aconseguint l'ascens a l'Campionat de la Football League, una altra primera vegada per a Burton.[13]
Els Brewers van obrir la seva primera temporada al campionat amb una derrota per 4-3 contra els seus rivals locals, el Nottingham Forest.[14] Burton va encadenar una ratxa de sis partits sense perdre entre el 18 de febrer i el 18 de març, començant amb una victòria per 2-1 a casa contra l'exrival de la Premier League, el Norwich City, i culminant amb una derrota per 3-5 contra el Brentford, incloent-hi una victòria per 1-0 contra el Nottingham Forest al partit de la tornada.[15] Burton va assegurar el seu estatus de campió el 29 d'abril de 2017 després d'un empat a 1 contra el Barnsley.[16] Burton va passar gran part de la seva segona temporada al campionat a la zona de descens. Tres victòries a la fase final de la temporada van augmentar les seves possibilitats de supervivència, inclosa una victòria per 2-1 contra el Sunderland, rival de descens.[17] No obstant això, després d'una derrota per 2-1 contra el Preston North End l'última jornada de la temporada, Burton va baixar de nou a la League One.[18]
La temporada 2018-19, tot i estar a la meitat de la taula de la League One, van arribar a les semifinals de l' EFL Cup, després de victòries contra el Shrewsbury Town, l'Aston Villa, el Burnley, el Nottingham Forest i el Middlesbrough.[19] Enfrontant-se al Manchester City, el Burton va perdre el partit d'anada per 9-0 a l'Etihad Stadium, i finalment va perdre per 10-0 en el global.[20][21]
La temporada 2019-20 va veure Burton arribar a la quarta ronda de l'EFL Cup, derrotant el club de la Premier League AFC Bournemouth abans de perdre per 3-1 a casa contra el Leicester City.[22] Els nou últims partits de la temporada es van suspendre permanentment a causa de la pandèmia de la COVID-19, i Burton va acabar la temporada en 12a posició. L'estiu del 2020 va veure un canvi significatiu amb Nigel Clough deixant el càrrec d'entrenador, posant fi a una segona etapa de 228 partits al club i superant els 900 partits en total amb els Brewers.[23] El seu successor, Jake Buxton, va tenir dificultats per omplir el buit i va ser acomiadat el 29 de desembre de 2020 després de guanyar només dos dels seus 21 partits de lliga, i amb Burton a sis punts de la salvació a la part baixa de la taula de la League One.[24] El club aviat respondria anunciant el retorn de Jimmy Floyd Hasselbaink com a entrenador.[25] Amb l'encàrrec d'assegurar la supervivència, el nou equip directiu va completar un canvi de rumb notable, sortint de la zona de descens a principis de març i acabant 16è, 10 punts per sobre dels quatre últims. El canvi de rumb va incloure una ratxa rècord del club de sis victòries consecutives a l'EFL.[26]
Després d'un inici desastrós de la temporada 2022-23, Hasselbaink va dimitir com a entrenador del Burton Albion.[27] Dino Maamria va prendre les regnes d'un club que només tenia un punt després de set partits, i va guiar amb èxit el club fins a la supervivència en la 15a posició.[28]
El mandat de Dino Maamria com a entrenador acabaria el desembre de 2023,[29] i va ser succeït per Martin Paterson.[30] Els Brewers finalment van evitar el descens l'últim dia de la temporada, però Paterson deixaria el club al final de la temporada.[31][32] i els entrenadors del primer equip Gary Mills i John Dreyer també marxarien el mateix dia.[33]
El juny de 2024, el president Ben Robinson va vendre la totalitat de la participació majoritària del club de futbol al Nordic Football Group (NFG).[34] L'adquisició de Burton Albion per part de NFG inclou un gran grup d'inversors dels països nòrdics. L'endemà, NFG va fer el seu primer nomenament, anunciant l'arribada de l'entrenador del Chelsea sub-21, Mark Robinson.[35] Després d'un mal inici d'11 partits de lliga sense guanyar, Robinson va ser acomiadat i substituït per l'entrenador interí Tom Hounsell, que va aconseguir la primera victòria de lliga del club de la temporada al 14è intent i després de 3 mesos d'intentar-ho [36]
La temporada 2025-26 va veure el Burton arribar a la quarta ronda de la FA Cup per segona vegada a la seva història, cosa que els va recompensar amb un empat a casa contra el West Ham United.
Estadi

L'Albion va començar a l'estadi de la Lloyds Foundry al carrer Wellington, però l'alta assistència va fer que el club busqués ràpidament una seu més adequada. L'Eton Park es va construir a la vora de Derby Road i es va inaugurar oficialment el 20 de setembre de 1958, coincidint amb l'ascens del club a la Southern League. Fins a la seva demolició el 2005, els Brewers van jugar tots els seus partits a casa a Eton Park.
L' estadi Pirelli a Princess Way es va construir el 2005 i és la seu actual dels Brewers, substituint Eton Park, també al mateix carrer, que va ser enderrocat i convertit en habitatges.[37] La construcció del terreny va costar 7,2 milions de lliures i es va construir a l'antic emplaçament del Pirelli UK Tyres Ltd Sports & Social Club. Pirelli va donar el terreny al club a canvi dels drets del nom.[37]
El camp va ser dissenyat per l'arquitecte Jon Hawkeye i ha servit d'inspiració per a nombrosos terrenys més nous, com ara el Globe Arena de Morecambe i el projecte d'estadi Hayes & Yeading.[38] Va obtenir el seu certificat de seguretat més recent del Consell del Comtat de Staffordshire el 12 de juliol de 2010,[39] després d'haver patit problemes amb el públic el 8 de maig de 2010 a mans dels aficionats del Grimsby Town després del seu descens de la Football League Two.[40]
L'estadi Pirelli ha experimentat canvis menors de capacitat des de la seva construcció, i la capacitat actual és de 6.912, amb 2.034 asseguts a la tribuna sud (principal). L'assistència rècord actual a l'estadi és de 6.746 per a un partit del Campionat de l'EFL contra el Derby County el 26 d'agost de 2016.[41] Els rècords anteriors inclouen 6.192 per a una derrota per 1-0 a la Conference National contra l'Oxford United, durant la temporada guanyadora del títol del club,[42] i 6.191 per a un partit de tercera ronda de la FA Cup el 8 de gener de 2006 contra el Manchester United FC.[43]
L'estadi també acull la final del torneig nacional ISFA sub-13.
Rivalitats
En la seva època fora de la Lliga, els rivals locals dels Brewers eren el Gresley Rovers,[44] el Nuneaton Borough, l'Stafford Rangers [45] i el Tamworth. Tanmateix, des que el club va ascendir a la Football League, aquestes rivalitats s'han tornat menys intenses.
Després de l'ascens a la Football League, han sorgit rivalitats locals amb el Port Vale, el Notts County, el Chesterfield i el Walsall. Excepte el Notts County, tots aquests clubs havien estat rivals del club predecessor de l'Albion, el Burton United, a principis del 1900. També hi ha una rivalitat majoritàriament amistosa amb els veïns propers, el Derby County, en part a causa de l'afició compartida, però sobretot després del traspàs de l'entrenador Nigel Clough al club campió el 2009 i l'arribada de diversos exjugadors del Derby durant l'era de Paul Peschisolido.
El seu ascens al campionat el 2016 va resultar en partits amb grans clubs locals com l'Aston Villa, el Birmingham City, el Nottingham Forest i el Wolverhampton Wanderers.
Jugador de l'Any
- Segons les votacions dels seguidors del club.[46]
1 Matt Duke i Christian Moore, guanyadors conjunts del premi del 2003.
Registres i estadístiques
Partits jugats
Més partits
A partir del 15 de juny de 2012 (només partits competitius):
| # | Nom | Carrera professional | Partits | Gols | Font |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1993–2010 | 646 | 124 | [47] | |
| 2 | 1998–2013 | 588 | 100 | [48] | |
| 3 | 1970–80, 1981–83 | 567 | 70 | [49] | |
| 4 | 1981–1993 | 535 | 11 | ||
| 5 | 1988–95, 1997–99 | 508 | 0 | ||
Més partits a la Lliga de Futbol
A partir del 23 d'abril de 2020. (Només partits de la Lliga de Futbol):

Les aparicions i els gols només compten per a la Football League.
Font: Burton Albion, Lliga de Futbol
Rècords de gols
Màxims golejadors
A partir del 20 de setembre de 2010 (només partits competitius):
| # | Nom | Carrera professional | Objectius | Aplicacions | Mitjana | Font |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1960–62, 1963–67 | 159 | 270 | 0,58 | [50] | |
| 2 | 1963–67 | 149 | 199 | 0,75 | [51] | |
| 3 | 1993–2010 | 124 | 646 | 0,19 | [47] | |
| 4 | 1998–2013 | 101 | 588 | 0,17 | [52] | |
| 5 | 1987–97 | 86 | 457 | 0,19 | [53] | |
Màxims golejadors a la Football League
A partir del 16 de juliol de 2022, els gols no les aparicions, són des del 23 d'abril de 2017 (només partits de la Football League):
Les aparicions i els gols només compten per a la Football League.
Font: Burton Albion, The Football League
Altres rècords golejadors
Rècords de traspàs
- Preu de traspàs més alt pagat: Liam Boyce – 500.000 £
- Preu de traspàs més alt rebut: Jackson Irvine – 2.000.000 £ [54]
Jugadors internacionals
Jugadors del Burton Albion que han representat el seu país mentre tenien contracte amb el club.
Rècords del club
- Millor posició a la lliga: 20è Campionat de la Lliga de Futbol (nivell 2), equivalent al 40è lloc a la general (2016-17) [1]
- Millor actuació a la FA Cup: 4a ronda [1]
- 2010–11 (contra el Burnley)
- 2025–26 (contra el West Ham United)
- Millor actuació a la Copa de la Lliga: semifinal
- 2018–19 (contra el Manchester City)
- Millor actuació al Trofeu de la Lliga de Futbol: 3a ronda
- 2022–23 (contra Accrington Stanley)
- 2023–24 (contra Blackpool)
- Millor actuació a la FA Trophy : final [1]
- 1986–87 (després de la repetició) (contra Kidderminster Harriers)
- Victòria més gran: 12–1 contra Coalville Town – Birmingham Senior Cup, 6 de setembre de 1954
- Derrota més contundent: 10–0 contra el Barnet – Southern League Premier Division, 7 de febrer de 1970 [55]
- Victòria més gran a la Football League: 6–1 contra l'Aldershot Town – Football League Two, 12 de desembre de 2009
- Més derrota a la Lliga de Futbol:
- 1–7 contra Bristol Rovers – Lliga de Futbol Dos, 14 d'abril de 2012
- 1–7 contra Port Vale – Lliga de Futbol Dos, 5 d'abril de 2013
- 0–6 contra Fulham FC – Campionat de la Lliga de Futbol, 20 de gener de 2018
- Victòria més gran a la FA Cup: 6-0 contra el St Albans City, 1 de novembre de 2025
- Derrota més gran a la FA Cup: 8-0 contra el Bournemouth, 17 de novembre de 1956
- Victòria més gran a la Copa de la Lliga: 4-0 contra el Morecambe, 27 d'agost de 2019
- Derrota més gran a la Copa de la Lliga: 0–9 contra el Manchester City, 9 de gener de 2019
- Derrota més gran al Trofeu de la Lliga: 5-1 contra el Chesterfield, 1 de setembre de 2009
- Partit amb més gols de la Football League: 5–6 contra el Cheltenham Town – Football League Two, 13 de març de 2010
1 Abans de la reorganització de la piràmide fora de la Lliga per incloure la Conferència Nord/Sud.
Font: Burton Albion | Club | Història | Honors | Honors del club
Palmarès
Lliga
- Lliga 1 (nivell 3)
- Subcampions: 2015–16
- Lliga Dos (nivell 4)
- Campions: 2014–15
- Conferència (nivell 5)
- Campions: 2008–09
- Lliga Premier del Nord (nivell 6)
- Campions: 2001–02
- Divisió Premier de la Lliga de Futbol del Sud
- Subcampions: 1999–2000, 2000–01
Copa
- Trofeu FA
- Subcampions: 1986–87
- Copa de la Lliga del Sud
- Guanyadors: 1963–64, 1996–97, 1999–2000
- Subcampions: 1988–89
- Copa del Desafiament de la Lliga Premier del Nord
- Guanyadors: 1982–83
- Copa Sènior de Staffordshire
- Guanyadors: 1955–56
- Copa Sènior de Birmingham
- Guanyadors: 1953–54, 1996–97
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 «Burton Albion». Football Club History Database. Arxivat de l'original el 31 maig 2019. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ , 7 desembre 2015.
- ↑ «2001–02 NPL logo Northern Premier League». Football Club History Database. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «Man Utd 5–0 Burton Albion». BBC Sport, 18 gener 2006.
- ↑ «Burton Albion 2–1 Middlesbrough». , 8 gener 2011.
- ↑ , 10 maig 2012.
- ↑ .
- ↑ Ian Woodcock , 5 maig 2013.
- ↑ Phil Maiden , 26 maig 2014.
- ↑ «Jimmy Floyd Hasselbaink named as Burton Albion manager». BBC Sport, 13 novembre 2014. Arxivat de l'original el 12 novembre 2014. [Consulta: 13 novembre 2014].
- ↑ «Morecambe 1–2 Burton». , 18 abril 2015.
- ↑ «Cambridge United 2 -3 Burton Albion». , 2 maig 2015.
- ↑ «Doncaster Rovers 0- Burton Albion». , 8 maig 2016.
- ↑ «Nottingham Forest 4 3 Burton Albion». , 6 agost 2016.
- ↑ «Matches». www.burtonalbionfc.co.uk. Arxivat de l'original el 31 desembre 2016. [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ «Barnsley 1–1 Burton Albion». , 29 abril 2017.
- ↑ «Sunderland v Burton preview». Sky Sports.
- ↑ «Preston North End 2–1 Burton Albion». , 6 maig 2018.
- ↑ «EFL Cup quarter-finals: Man City beat Leicester on penalties, Burton win» (en anglès). BBC Sport, 18-12-2018.
- ↑ «Man City 9–0 Burton». BBC Sport, 9 gener 2019.
- ↑ «Gabriel Jesus hits four in Manchester City's 9–0 destruction of Burton Albion». Guardian, 9 gener 2019. Arxivat de l'original el 18 juny 2019. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ , 29 octubre 2019.
- ↑ , 18 maig 2020.
- ↑ , 29 desembre 2020.
- ↑ , 1 gener 2021.
- ↑ , 13 març 2021.
- ↑ «JIMMY FLOYD HASSELBAINK RESIGNS AS BURTON ALBION MANAGER». , 5 setembre 2022.
- ↑ «MATCH REPORT: BURTON ALBION 0-0 MK DONS». , 7 maig 2023.
- ↑ , 7 maig 2023.
- ↑ , 11 gener 2024.
- ↑ , 27 abril 2024.
- ↑ , 31 maig 2024.
- ↑ , 31 maig 2024.
- ↑ «Burton Albion: Chairman Ben Robinson sells majority stake in club». www.bbc.co.uk, 3 juny 2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «MARK ROBINSON APPOINTED BURTON ALBION NEW HEAD COACH». www.burtonalbionfc.co.uk, 4 juny 2024. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ «Ryan Sweeney: Burton Albion defender savours first league win of season» (en anglès britànic). BBC Sport, 11-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- 1 2 «Chairman is working to keep Burton Albion ahead of the game». , 23 març 2010.
- ↑ «Hayes model new ground on Burton Albion's Pirelli Stadium». Uxbridge Gazette, 26 maig 2010.
- ↑ «County Council stamps safety seal of approval for Pirelli Stadium». , 12 juliol 2010. Arxivat 2010-08-25 a Wayback Machine.
- ↑ «FA to investigate incidents at Hull and Burton». , 10 maig 2010.
- ↑ «Burton Albion 1-0 Derby County» (en llatí). BBC Sport, 26-08-2016. Arxivat de l'original el 16 febrer 2019. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Oxford United – We've Met Before». , 6 agost 2010.
- ↑ «League football comes to Burton's Pirelli Stadium». , 26 juny 2009.
- ↑ «Club Guide: Whippets Rovers». . Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Club Guide: Stafford Rangers». . Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine.
- ↑ Page, Rex. Burton Albion: The Complete History. The Derby Books Publishing Company Limited, 2010, p. 268. ISBN 978-1-85983-816-7.
- 1 2 «Darren Stride Leaves Albion». , 10 maig 2010.
- ↑ «Webster Signs new Contract». www.burtonalbionfc.co.uk, 29 maig 2012. Arxivat de l'original el 4 juny 2012.
- ↑ «Albion Oldboys: Phil Annable». Arxivat de l'original el 8 juliol 2011.
- 1 2 «Albion Oldboys: Richie Barker». Arxivat de l'original el 8 juliol 2011.
- 1 2 «Albion Oldboys: Stan Round». Arxivat de l'original el 8 juliol 2011.
- ↑ «Aaron Staying With Albion». Arxivat de l'original el 5 març 2012.
- ↑ «Albion Oldboys: Simon Redfern». Arxivat de l'original el 8 juliol 2011.
- ↑ «Derby complete Legzdins signing». , 1 juliol 2011.
- ↑ «Carabao Cup Semi Finals First Leg». [Consulta: 14 gener 2019]. « » Arxivat 2019-01-14 a Wayback Machine.