Butsènit

Aquest article tracta sobre la partida de Lleida. Si cerqueu la població de la Noguera, vegeu «Butsènit d'Urgell».
Plantilla:Infotaula geografia políticaButsènit
Imatge
Fon de Butsènit
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 34′ 48″ N, 0° 34′ 26″ E / 41.57988°N,0.57396°E / 41.57988; 0.57396
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població901 (2025) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud147 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25120000300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2512070003800 Modifica el valor a Wikidata

Butsènit (o Butsènit de Lleida) és una partida rural i una entitat singular de població de la municipalitat de Lleida. L'any 2024, l'entitat tenia 893 habitants.[1]

Història i toponímia

L'origen del seu nom cal trobar-lo en una antiga tribu amaziga anomenada seneta o zanata.[2] Així, Borch-Senet significaria 'torre dels senets' (o de la sénia);[3] de l'evolució fonètica prové el nom de Butsènit.

Era una antiga torre transformada en la parròquia de Santa Maria de Butsènit, santuari el 1347, i que rebé el 1592 el trasllat de la cartoixa d'Ara Coeli.[4]

L'actualitat

Zona agrícola, hom hi conrea arbres fruiters i algun hort. Rep el pas tant del riu Segre com de la séquia major del Canal de Pinyana. Algunes indústries s'hi han instal·lat aprofitant l'abundància d'aigua, entre les quals destaquen un escorxador avícola i algunes de transformació i conservació de fruites.

També és una zona de concentració d'oci en el sector de la restauració; al seu terme hom hi pot visitar fins a tres restaurants de gran tradició i anomenada entre els lleidatans, Cal Nenet, Can Rúbies i Carballeira.


Geografia

Limita:

Malgovern Caparrella Plana de Gensana
Alcarràs Rufea
Albatàrrec

Referències

  1. ↑ «251207 Lleida». Idescat. [Consulta: 22 gener 2026].
  2. ↑ Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Emili Casanova i Vicenç M. Rosselló. Universitat de València. València 2009. ISBN 978-84-370-5443-8
  3. ↑ Institut d' Estudis Ilerdencs. Revista Ilerda. Número 34. Lleida 1973.
  4. ↑ Ernest Zaragoza Pascual. Catàleg dels Monestirs Catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1997. ISBN 9788478268870

Bibliografia

Enllaços externs