Còctel

Còctel

Tipus	còctel i beguda alcohòlica
Ingredients	drinking vessel (en) beguda cocktail garnish (en)

Un còctel^[1] és una barreja d'alcohols i sucs de fruites^[2] que dona un beuratge amb un gust agradable.^[3][4]

Es creu que l'origen de la paraula «cocktail» prové de l'expressió anglòfona «the cock tail» (la cua del gall), fent referència a les plomes que es feien servir per barrejar els beuratges que se servien a les tavernes cubanes als soldats britànics al segle XIX. En el context de les begudes alcohòliques dolces és molt antic. Es va fer servir per primera vegada al llibre The Farmer's Cabinet, publicat l'any 1803.^[5]

Accessoris per a còctels que daten del segle IV aC. Museu de les Tombes Reials d'Aigai, Grècia. Un "còctel" ben conegut a l'antiga Grècia s'anomenava kykeon. S'esmenta als textos homèrics i es va utilitzar als Misteris d'Eleusis. Els accessoris per a "còctels" estan exposats al Museu de les Tombes Reials d'Aigai (Grècia). S'utilitzaven a la cort de Filip II de Macedònia per preparar i servir mescles de vi, aigua, mel, així com extractes d'herbes aromàtiques i flors, durant els banquets.

Als Estats Units, una menció escrita del "còctel" com a beguda va aparèixer a The Farmers Cabinet, 1803. La primera definició d'un còctel com a beguda alcohòlica va aparèixer tres anys més tard a The Balance and Columbian Repository (Hudson, Nova York) el 13 de maig de 1806. Tradicionalment, els ingredients dels còctels incloïen licors, sucre, aigua i bitters; tanmateix, aquesta definició va evolucionar al llarg del segle XIX per incloure l'addició d'un licor.

El 1862, Jerry Thomas va publicar una guia per a cambrers anomenada How to Mix Drinks; or, The Bon Vivant's Companion que incloïa 10 receptes de còctels amb bitters, per diferenciar-los d'altres begudes com els punxons i els cobblers.

Els còctels van continuar evolucionant i guanyant popularitat al llarg del segle XX, i el terme finalment es va expandir per abastar totes les begudes barrejades. El 1917, el terme "cocktail party" va ser encunyat per Julius S. Walsh Jr. de Saint Louis, Missouri. Com que el vi i la cervesa eren menys disponibles durant la Llei Seca als Estats Units (1920-1933), els còctels a base de licors es van fer més populars a causa de l'accessibilitat, seguit d'una disminució de la popularitat a finals dels anys seixanta. A principis i mitjans dels anys 2000 va sorgir la cultura dels còctels a través de l'estil de la cocteleria, que barreja còctels tradicionals i altres ingredients nous. L'any 2023, l'anomenat "còctel en llauna" havia proliferat (almenys als Estats Units) fins a convertir-se en un article comú a les botigues de licors.

En el món modern i l'era de la informació, les receptes de còctels es comparteixen àmpliament en línia a llocs web. Els còctels i els restaurants que els serveixen apareixen i es fan ressenyes amb freqüència a revistes i guies de turisme. Alguns còctels, com el Mojito, el Manhattan i el Martini, s'han convertit en elements bàsics dels restaurants i de la cultura pop.

En termes generals, els elements més importants consisteixen en la base, un agent modificador, suavitzant o aromatitzant i, finalment, un agent aromatitzant o colorant especial addicional.

La base és l'ingredient més dominant i sempre consisteix en licors a base d'alcohol o licors a base de vi. El tipus de base determina l'estil de licor, per tant, els còctels a base de ginebra, com el Martini, difereixen dels còctels a base de whisky, com el Manhattan. És possible barrejar un còctel combinant diverses bases, sempre que comparteixin característiques essencials, tot i que es considera "perillós".

L'agent modificador funciona com a amortidor per a la mossegada aguda de la base i afegeix caràcter al seu sabor natural. Els modificadors es poden classificar en tres categories: aromàtics i amargs, sucs de fruita (amb o sense sucre) i agents suavitzants (com ara nata, sucre, ous o aquafaba). Els modificadors sovint s'utilitzen amb moderació per no sobrecarregar la base. Embury va suggerir un màxim de mitja clara d'ou, un quart d'un ou sencer, una cullerada de nata líquida o una culleradeta de sucre per beguda.

Agents aromatitzants especials, incloent-hi no només xarops sense alcohol, sinó també diversos licors i cordials, així com altres ingredients que també es podrien utilitzar com a modificadors. Igual que amb els modificadors, cal tenir especial cura perquè l'agent aromatitzant especial no sobrecarregui la base. Per aquest motiu, les quantitats sovint es limiten a gotes i tocs.

Hi ha una manca de claredat sobre els orígens dels còctels. Tradicionalment, eren una barreja de licors, sucre, aigua i bitters. Tanmateix, a la dècada de 1860, un còctel incloïa sovint un licor.

La primera publicació d'una guia per a cambrers que incloïa receptes de còctels va ser del 1862: How to Mix Drinks; or, The Bon Vivant's Companion, del "Professor" Jerry Thomas. A més de receptes de punx, sours, slings, cobblers, shrubs, toddies, flips i una varietat d'altres begudes barrejades, hi havia 10 receptes de "còctels". Un ingredient clau que distingeix els còctels d'altres begudes en aquest compendi és l'ús de bitters. Les begudes barrejades populars avui dia que s'ajusten a aquest significat original de "còctel" inclouen el còctel de whisky Old Fashioned, el còctel Sazerac i el còctel Manhattan.

Els ingredients enumerats (licors, sucre, aigua i bitters) coincideixen amb els ingredients d'un Old Fashioned, que es va originar com un terme utilitzat pels clients de bars de finals del segle XIX per distingir els còctels fets a l'"antiga" dels còctels més nous i complexos.

Al llibre de receptes de 1869 Cooling Cups and Dainty Drinks, de William Terrington, els còctels es descriuen com: els còctels són compostos molt utilitzats pels "matinalistes" per enfortir l'home interior i per aquells a qui els agraden els seus consols calents i forts.

El terme highball apareix durant la dècada de 1890 per distingir una beguda composta només per un licor destil·lat i un mesclador.

Publicat el 1902 per Farrow i Jackson, "Recipes of American and Other Iced Drinks" conté receptes de gairebé dues dotzenes de còctels, alguns encara reconeixibles avui dia.

El primer "còctel" organitzat suposadament va ser per Julius S. Walsh Jr. de Saint Louis, Missouri, el maig de 1917. Walsh va convidar 50 convidats a casa seva al migdia d'un diumenge. La festa va durar una hora fins que es va servir el dinar a la 1 del migdia. El lloc d'aquest primer còctel encara es manté. El 1924, l'arxidiòcesi catòlica romana de Saint Louis va comprar la mansió Walsh al número 4510 de Lindell Boulevard, i ha servit com a residència de l'arquebisbe local des de llavors.

Durant la Prohibició als Estats Units (1920-1933), quan les begudes alcohòliques eren il·legals, els còctels encara es consumien il·legalment en establiments coneguts com a speakeasies. La qualitat del licor disponible durant la Prohibició era molt pitjor que abans.[35] Hi va haver un canvi del whisky a la ginebra, que no requereix envelliment i, per tant, és més fàcil de produir il·lícitament.[36] La mel, els sucs de fruita i altres aromatitzants servien per emmascarar el mal gust dels licors inferiors. Els còctels dolços eren més fàcils de beure ràpidament, una consideració important quan l'establiment podia ser assaltat en qualsevol moment. Amb el vi i la cervesa menys disponibles, els còctels a base de licor van ocupar el seu lloc, fins i tot convertint-se en la peça central de la nova festa de còctels.

Els còctels van perdre popularitat a finals dels anys seixanta i durant els anys setanta, fins que van ressorgir als anys vuitanta amb el vodka que sovint substituïa la ginebra original en begudes com el martini. Els còctels tradicionals van començar a tornar a la dècada del 2000, i a mitjan anys 2000 hi va haver un renaixement de la cultura dels còctels en un estil que normalment es coneix com a mixologia i que s'inspira en els còctels tradicionals però utilitza ingredients nous i sovint sabors complexos.

Mentre que alguns còctels són senzills, com el Cuba libre, n'hi ha d'altres que poden tenir una gran quantitat d'ingredients en diferents proporcions segons el gust del bàrman. Alguns tipus de còctels es barregen manualment amb una coctelera i d'altres amb una batedora elèctrica.

La presentació d'un còctel és important; poden venir en diversos colors i presentats en una multitud de formes, en gots de diferents tipus i amb diversos accessoris delicats, com trossets de fruita tallats en certes formes, flors, petits parasols de paper i altres efectes decoratius.

Normalment els còctels són freds i se serveixen amb gel,^[7] però n'hi ha també de calents, com el cafè irlandès (Irish Coffee).

Entre els còctels més famosos cal destacar el Cuba libre, Daiquiri, Bloody Mary, Margarita, Gimlet, Lumumba, Caipirinha o Mojito, entre d'altres.

• 
  Margarita
• 
  Daiquiri de maduixa
• 
  Dry Martini
• 
  Bloody Mary
• 
  Pinya colada
• 
  Caipirinha
• 
  Cuba Libre
• 
  Cafè irlandès
• 
  Sex on the beach

Els còctels sense alcohol es poden realitzar barrejant fruites, hortalisses, llet, gelats i altres ingredients com xarops. Solen ser saludables i aptes per a tots els públics. Alguns còctels sense alcohol coneguts són: San Francisco,^[8] Very Well, Tomzana, Pantera rosa, Pinya colada sense alcohol.

El terme còctel pot referir-se a una gran varietat de begudes; però normalment és una beguda mesclada que conté alcohol.

Quan una beguda combinada només conté un destil·lat i un mixer, com a refresc o suc de fruita, es coneix com a highball en anglès. Molts dels còctels oficials de l'International Bartenders Association són highballs. Quan una beguda mesclada conté només un destil·lat i un licor, és un duo, i quan hi s'afegeix crema o un licor a base de crema, és un trio. Els ingredients addicionals poden ser sucre, mel, llet, crema i diverses herbes.

Les begudes mesclades sense alcohol que s’assemblen a còctels sovint es diuen, en anglès, còctels 'zero-proof' o 'virgin', o 'mocktails' ('mock' vol dir fals o imitació).

L'any 2025, el Termcat, el consorci públic que s'ocupa d'integrar noves paraules al català, va fer públiques 76 noves paraules normalitzades, entre les quals hi havia tretze begudes alcohòliques, majoritàriament còctels, que, segons el centre terminològic, s'havien normalitzat i calia acceptar en llengua catalana. Les paraules quedaran incorporades a la Neoloteca i el Cercaterm del TERMCAT i a l’Optimot.

Es tracta de Bloody-mary, un combinat fet amb vodka i suc de tomàquet, condimentat amb espècies com la salsa Worcestershire, el tabasco, sal i pebre. La caipirinya, un còctel d'origen brasiler fet amb aiguardent de canya, suc de llima o llimona, sucre i gel picat, una paraula que prové del portuguès del Brasil "caipirinha", diminutiu de caipira, que segons algunes fonts consultades pel Termcat, seria la denominació dels habitants de les zones rurals del sud del Brasil. El calimotxo, la coneguda beguda alcohòlica de vi negre i refresc de cola, té l'origen del nom al País Basc. En concret de la paraula kalimotxo, acrònim de Kalimero i Motxongo, que eren els mots de dos dels creadors d'aquesta barreja. Antigament, segons la UPF, en català aquesta barreja es coneixia com a "cubata gitano". El cubalibre, barreja de rom i refresc de cola, prové de Cuba, un país on el rom és una beguda típica, i la Cola, una importació nord-americana. La història del terme es remunta a l'època de la guerra de la independència cubana, quan els soldats dels Estats Units que van col·laborar amb Cuba solien barrejar el rom Bacardí i Cola en un got de whisky. El nom, doncs, és un homenatge al crit de la revolució, l'expressió del castellà "¡Viva Cuba libre!".

Tambe el daiquiri, un còctel d'origen cubà fet amb rom, suc de llimona i sucre. La paraula daiquiri prové de Daiquirí, nom d'un barri del municipi cubà d'El Caney, un petit poble situat a sis quilòmetres al nord-est de Santiago, el nom del qual és una paraula de la llengua dels habitants indígenes, "Caney" , que vol dir casa llarga.

I de Cuba a Puerto Rico, un altre còctel que hem acceptat és la pinya colada un combinat fet amb rom blanc, crema de coco i suc de pinya, que normalment, se serveix amb un tall de pinya i glaçons o gel picat. El margarita és un còctel d'origen mexicà elaborat a base de tequila, licor de taronja i suc de llima o llimona. Normalment, se serveix en una copa amb la vora coberta amb sal i és molt popular, també, als EUA. La paraula margarita prové del castellà margarita i els experts en desconeixen l'origen exacte. Una hipòtesi és que hauria sorgit a la frontera, a Tijuana, i que estaria dedicat a l'actriu Rita Hayworth, que es deia Margarida Carmen Cansino. D'altres, però, diuen que provindria de la Cantina Hussong d'Ensenada, on l'haurien servit per primer cop a la filla de l'ambaixador alemany, Margarita Henkel.

Per als més refinats, el Termcat ha acceptat la paraula martini, un còctel fet amb ginebra i vermut blanc sec. L’origen del nom Martini és força incert i envoltat de diverses teories curioses. Una d’elles apunta al senyor Martini, cap de barra del prestigiós Knickerbocker Club de Nova York a començaments del segle XX, que podria haver donat nom al còctel.

El negroni és un combinat d'origen italià fet amb ginebra, vermut negre i bíter. La forma negroni, segons apunta el Termcat, prové del nom del comte italià Camillo Negroni. La història del motiu tampoc està gaire clara, una teoria és que el primer negroni va sortir d'un bar de Florència, Cafè Casoni, quan comte Camillo va demanar al bàrman que substituís la soda del seu còctel americà per una ginebra.

Sour, un altre dels neologismes incorporats, s'utilitza per parlar d'un còctel fet amb un licor de base, suc de llima o de llimona i un edulcorant, habitualment sucre o xarop. No hi ha un sol tipus de sour, tots reben noms diferents segons la beguda alcohòlica amb la qual es fa la barreja.

El pisco és aiguardent de raïm propi de Xile i del Perú, aquest nom tan curiós l'agafa de la ciutat peruana de Pisco, on es fabricava originàriament aquest beuratge. El pisco-sour, és la combinació del pisco amb suc de llima i sucre i guarnit amb clara d'ou batuda. D'altra banda, el whisky-sour barreja el whisky, amb suc de llimona, sucre i gel.

• Barreja (beguda)
• Bíter

Viccionari