Cacic verd
| Psarocolius viridis | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 405 g (pes adult, mascle) 215 g (pes adult, femella) |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae |
| Gènere | Psarocolius |
| Espècie | Psarocolius viridis (P.L.S. Müller, 1776) Psarocolius viridis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Oriolus viridis |
| Enregistrament | |
| Distribució | |
El cacic verd[1] (Psarocolius viridis) és una espècie d'ocell de la família dels ictèrids (Icteridae) que habita la selva del nord d'Amèrica del Sud, a Guaiana, meitat sud de Veneçuela, sud-est de Colòmbia, est de l'Equador, nord del Perú i del Brasil.[2]
Descripció
El cacic verd mascle creix fins a una longitud d'uns 43 cm i la femella uns 37 cm. El cap, el pit i l'esquena són de color verd oliva pàl·lid, les ales són de color verd grisenc i la gropa i les parts inferiors són de color castanyer. Les plomes centrals de la cua són negres i les externes grogues. El bec té la punta taronja i la base i les zones de pell adjacents són groguenques. L'iris són de color blau pàl·lid i té una cresta discreta a la part posterior del cap.[3]
Distribució
El cacic verd té una distribució molt àmplia en les selves tropicals de Sud-amèrica. L'àrea de distribució inclou Colòmbia, Veneçuela, Guyana, Surinam, la Guaiana Francesa, el Brasil, l'Equador, Bolívia i el Perú.[4]
Ecologia
Aquest ocell sol moure's per la capçada del bosc en estols d'espècies mixtes. És omnívor, i busca fruites i insectes entre les fulles i les branques. En consumir fruites senceres, actua com a dispersor de llavors.[5] És un dels diversos ocells que segueixen petits grups de caracarà gorja-roig (Ibycter americanus) a través de la capçada. Aquest caracarà és un depredador especialitzat en nius de vespes, i s'ha observat que el cacic verd segueix el grup durant diverses hores, alimentant-se independentment i no necessàriament al mateix nivell de la capçada ni amb els mateixos elements de la dieta.[5]
El cacic verd és un ocell gregari i colonial i construeix el niu en forma de bossa allargada que penja de les branques d'un arbre.[6]
És una espècie polígama.[5] Els nius dels cacics verds de vegades són parasitats pel vaquer gegant (Molothrus oryzivorus), que pon els seus ous als nius del cacic.[7]
No es coneixen subespècies, és una espècie monotípica.[8]
Referències
- ↑ «Cacic verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 agost 2025].
- ↑ Hilty, Steven L.; Brown, William L.; Tudor, Guy. A guide to the birds of Colombia. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1986, p. 563. ISBN 978-0-691-08372-8.
- ↑ «Psarocolius viridis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723985a132172341.en.
- 1 2 3 Bongers, F.; Charles-Dominique, P.; Forget, P.-M.; Théry, Marc. Nouragues: dynamics and plant-animal interactions in a neotropical rainforest. Dordrecht, [Netherlands]: Springer-Science+Business Media, B. V, 2001, p. 149, 368. ISBN 978-94-015-9821-7.
- ↑ Fausto, Carlos. Warfare and shamanism in Amazonia. Cambridge New York: Cambridge University Press, 2012, p. 221. ISBN 978-1-107-02006-1.
- ↑ Ortega, Catherine P. Cowbirds and Other Brood Parasites. Tucson: University of Arizona Press, 1998, p. 105. ISBN 978-0-8165-1527-1.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Oropendolas, orioles, blackbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 31 juliol 2025].

