Psarocolius
![]() Oriol de Moctezuma | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae |
| Gènere | Psarocolius Wagler, 1827 Psarocolius |
Psarocolius és un dels gèneres d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae).[1][2] Les espècies es troben a Amèrica Central i del Sud[3] i reben el nom comú de "cacic".[4]
Descripció
Abans es dividien en dos o tres gèneres separats, però ja no és així. Tots els cacics són ocells grossos amb becs punxeguts i cues llargues que són, almenys parcialment, de color groc brillant. Els mascles solen ser més grossos que les femelles. El plomatge és típicament castany, marró fosc o negre, tot i que el cacic verd i el cacic olivaci tenen, com indica el respectiu nom comú, una coloració d'oliva al cap, el pit i la part superior de l'esquena. Les potes són fosques, però el bec sol ser un tret sorprenentment contrastant, sigui de color groc pàl·lid sigui de punta vermella amb una base verda o negra. En diverses espècies també tenen una taca blava o rosa a la galta nua.[5][6][7]
Ecologia i hàbitat
Els cacics estan associats amb boscos o, en algunes espècies, amb boscos més oberts. Aquests ocells socials s'alimenten d'insectes grans i fruites. Són molt vocals i produeixen una àmplia varietat de cants i crits, de vegades incloent-hi mimetisme. Crien en colonia, els nius són com a llargs cistells teixits en un arbre, cadascun penjant de l'extrem d'una branca.[5][6][7]
Taxonomia
El gènere Psarocolius va ser introduït el 1827 pel naturalista alemany Johann Georg Wagler.[8] Wagler no va especificar una espècie tipus, però el 1855 el zoòleg anglès George Gray va designar el tipus com a Oriolus cristatus (Gmelin, 1788).[9] Aquest és un sinònim júnior de Xanthornus decumanus (Pallas, 1769), el cacic crestat.[10][11]
Etimologia
El nom del gènere combina el grec antic «ψαρ/psar», «ψαρος/psaros» que significa “estornell” amb «κολοιος/koloios», “gralla”.[12]
Filogènia
L'any 2002, Jordan Price i Scott Lanyon van estudiar la filogènia de Psarocolius utilitzant seqüències de citocrom b d'ADNmt i subunitat 2 de la NADH deshidrogenasa. Com es pot observar a partir de la morfologia, el cacic cuabarrat (Cacicus latirostris) i Psarocolius oseryi són les espècies més diferents. Genèticament, semblen estar més estretament relacionades amb Cacicus, i ambdues espècies es classificarien en el gènere Ocyalus. A més, el cacic d'elm (Cacicus oseryi) es podria separar en Clypicterus, formant el que aleshores es convertiria en un gènere monotípic (com Ocyalus).[13]
A continuació es mostra un cladograma basat en l'arbre filogenètic de màxima probabilitat de l'anàlisi filogenètica del 2002:[13]
|
Cacicus melanicterus - (Cassiculus melanicterus) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Espècies
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté nou espècies:[14]
- Cacic capbrú (Psarocolius wagleri Gray, GR, 1844)
- Cacic olivaci (Psarocolius atrovirens d'Orbigny & Lafresnaye, 1838)
- Cacic dorsi-rogenc (Psarocolius angustifrons Spix, 1824)
- Cacic crestat (Psarocolius decumanus Pallas, 1769)
- Cacic verd (Psarocolius viridis Müller, PLS, 1776)
- Cacic de Pará (Psarocolius bifasciatus Spix, 1824)
- Cacic de Moctezuma (Psarocolius montezuma Lesson, RP, 1830)
- Cacic negre (Psarocolius guatimozinus Bonaparte, 1853)
- Cacic de Cassin (Psarocolius cassini Richmond, 1898)
Referències
- ↑ «Psarocolius Wagler, 1827» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 27 març 2026].
- ↑ «Psarocolius (Psarocolius sp.)». Avibase. [Consulta: 27 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 27 març 2026].
- ↑ «Psarocolius». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 març 2026].(català)
- 1 2 Hilty, Steven L. Birds of Venezuela. 2nd ed. rev.. Londres: Christopher Helm, 2003. ISBN 978-0-7136-6418-8.
- 1 2 Jaramillo, Alvaro; Burke, Peter. New World blackbirds: the icterids. Londres: Christopher Helm, 1999. ISBN 978-0-7136-4333-6.
- 1 2 Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F.; Gardner, Dana; Skutch, Alexander F. A guide to the birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Cornell Univ. Pr., Comstock Publ. Assolc, 1989. ISBN 978-0-8014-9600-4.
- ↑ Wagler, Johann Georg. Systema Avium (en llatí). Stuttgart: J.G. Cottae, 1827, p. 337–338.
- ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the Genera and Subgenera of Birds, 1855, p. 68 (British Museum).
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 138 [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ Dickinson; Christidis. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Psarocolius» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 26 març 2026].
- 1 2 Price, J. Jordan; Lanyon, Scott M. «A ROBUST PHYLOGENY OF THE OROPENDOLAS: POLYPHYLY REVEALED BY MITOCHONDRIAL SEQUENCE DATA» (en anglès). The Auk, 119, 2, 2002, p. 335. DOI: 10.1642/0004-8038(2002)119[0335:ARPOTO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Oropendolas, orioles, blackbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 26 març 2026].
