Cacicus
![]() Cacic alagroc | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae |
| Gènere | Cacicus Lacépède, 1799 Cacicus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Oriòlid |
Cacicus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae).[1][2][3] Les espècies es troben a Amèrica Central i del Sud[4] on són reproductors residents a l'Amèrica del Sud tropical, al nord de Mèxic. Reben el nom comú de "cacic".[5]
Descripció
Aquests són ocells prims amb cues llargues i un plomatge predominantment negre. El bec punxegut relativament llarg és de color verdós pàl·lid, groguenc o blavós, depenent de l'espècie, i la majoria dels cacics tenen els ulls blaus (sobretot quan són adults). La femella sol ser més petita que el mascle.[6][7][8]
Dues espècies tenen el plomatge negre contrastat per la cua vermella, cinc tenen la cua groga i en alguns casos groc a les espatlles o crissum (les cobertores inferiors de la cua que envolten la cloaca). Les espècies restants són totes negres sense taques de color brillant. Tots els cacics d'aquest gènere majoritàriament tenen cues negres (cosa que els separa dels cacics Psarocoliusmés grossos).[6][7][8]
Ecologia

Aquestes espècies són ocells associats amb boscos o selves. La majoria crien en colonies, amb diversos nius allargats, penjants i en forma de bossa en un arbre, cadascun suspès de l'extrem d'una branca. Algunes espècies trien un arbre que també conté un niu de vespes actiu (com ara Polybia rejecta) com a element dissuasiu per als depredadors (per exemple, els tucans), i les femelles competeixen pels millors llocs prop de la protecció del niu de vespes. Els ous són incubats per la femella sola.[6][7][8]
S'alimenten d'insectes grans i fruita. La majoria són gregaris i se'ls veu normalment en grups petits. Són molt vocals, produint una àmplia gamma de cants, de vegades incloent-hi mimetisme.[6][7]
La majoria continuen sent força comuns i són capaços de suportar algunes modificacions de l'hàbitat, però dues espècies de l'Amazones occidental, C. sclateri i C. koepckeae, són notablement locals i escasses.[6][7][8]
Taxonomia i sistèmica
El gènere Cacicus va ser introduït pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède l'any 1799.[9] Posteriorment es va designar com a espècie tipus Oriolus haemorrhous (=Cacicus haemorrhous).[10]
Diferents estudis sobre les relacions evolutives entre els cacics Cacicus i els Psarocolius, tot i que la recerca ha estat limitada, coincideixen que els dos gèneres estan estretament relacionats, compartint trets morfològics i de comportament (malgrat les diferències de mida). Dos estudis moleculars clau, un que utilitza dades de la seqüència del citocrom b (Lanyon i Omland, 1999)[11] i un altre que utilitza enzims de restricció d'ADN mitocondrial (Freeman i Zink, 1995),[12] donen suport a un llinatge combinat Cacicus/Psarocolius, però cap dels dos va poder confirmar que Psarocolius formen el seu propi grup unificat i distintiu. De fet, l'evidència suggereix que els Psarocolius poden ser polifilètics (no tots descendeixen d'un únic avantpassat comú), deixant dues hipòtesis principals per provar: a) Psarocolius i Cacicusi formen un únic clade junts o b) Psarocolius no són monofilètics com a grup.[13]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté deu espècies:[14]
- Cacicus solitarius - cacic solitari.
- Cacicus chrysopterus - cacic alagroc.
- Cacicus koepckeae - cacic de Koepcke.
- Cacicus sclateri - cacic de l'Equador.
- Cacicus cela - cacic de carpó groc.
- Cacicus microrhynchus - cacic de carpó escarlata.
- Cacicus uropygialis - cacic subtropical.
- Cacicus chrysonotus - cacic muntanyenc meridional.[Nota 1]
- Cacicus latirostris - cacic cuabarrat.
- Cacicus oseryi - cacic d'elm.
- Cacicus haemorrhous - cacic de carpó roig.
Nota taxonòmica
- ↑ Cacicus leucoramphus (inclòs peruvianus) anteriorment estava separada de C. chrysonotus sobre la base de diferències morfològiques i evidència d'una profunda divergència genètica.[15] Tanmateix, posteriorment la divisió va ser rebutjada per la manca de mostreig a la zona de contacte[16] i per evidència d'introgressió fenotípica a Ayacucho, Perú.[17]
Referències
- ↑ Cépède, Bernard Germain Etienne de La Ville sur Illon de La. Discours d'ouverture du Cours d'histoire naturelle (en francès), 1797.
- ↑ «Cacicus Lacepede, 1799» (en anglès). [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ «Cacicus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 28 març 2026].(català)
- 1 2 3 4 5 Hilty, Steven L. Birds of Venezuela. 2nd ed. rev.. Londres: Christopher Helm, 2003. ISBN 978-0-7136-6418-8.
- 1 2 3 4 5 Jaramillo, Alvaro; Burke, Peter. New World blackbirds: the icterids. Londres: Christopher Helm, 1999. ISBN 978-0-7136-4333-6.
- 1 2 3 4 Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F.; Gardner, Dana; Skutch, Alexander F. A guide to the birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Cornell Univ. Pr., Comstock Publ. Assolc, 1989. ISBN 978-0-8014-9600-4.
- ↑ Cépède, Bernard Germain de. Tableau des sous-classes, divisions, sous-division, ordres et genres des oiseux (en francès). París: Plassan, 1797, p. 6 (Discours d'ouverture et de clôture du cours d'histoire naturelle).
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 144 [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Omland, Kevin E.; Lanyon, Scott M.; Fritz, Sabine J. «A Molecular Phylogeny of the New World Orioles (Icterus): The Importance of Dense Taxon Sampling» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 12, 2, 7-1999, p. 224–239. DOI: 10.1006/mpev.1999.0611.
- ↑ Freeman, Scott; Zink, Robert M. «A Phylogenetic Study of the Blackbirds Based on Variation in Mitochondrial DNA Restriction Sites» (en anglès). Systematic Biology, 44, 3, 9-1995, p. 409–420. DOI: 10.1093/sysbio/44.3.409. ISSN: 1076-836X.
- ↑ Price, J. Jordan; Lanyon, Scott M. «A Robust Phylogeny of the Oropendolas: Polyphyly Revealed by Mitochondrial Sequence Data» (en anglès). The Auk, 119, 2, 01-04-2002, p. 335–348. DOI: 10.1093/auk/119.2.335. ISSN: 1938-4254.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Oropendolas, orioles, blackbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Powell, Alexis F.L.A.; Barker, F. Keith; Lanyon, Scott M.; Burns, Kevin J.; Klicka, John «A comprehensive species-level molecular phylogeny of the New World blackbirds (Icteridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 71, 2-2014, p. 94–112. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.11.009.
- ↑ «Proposal #616: Split Cacicus leucoramphus from Cacicus chrysonotus». South American Classification Committee. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Hosner, Peter A.; Andersen, Michael J.; Robbins, Mark B.; Urbay-Tello, Abraham; Cueto-Aparicio, Luis «Avifaunal Surveys of the Upper Apurímac River Valley, Ayacucho and Cuzco Departments, Peru: New Distributional Records and Biogeographic, Taxonomic, and Conservation Implications» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 127, 4, 12-2015, p. 563–581. DOI: 10.1676/14-178.1. ISSN: 1559-4491.
