Cacoxenita
![]() | |
| Fórmula química | Fe³⁺₂₄AlO₆(PO₄)₁₇(OH)₁₂(H₂O)₇₅ |
| Epònim | convidat i cacos- (en) |
| Localitat tipus | mina Hrbek, Svatá Dobrotivá (St Benigna), Beroun, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.05 |
| Dana | 42.13.5.1 |
| Heys | 19.14.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | acicular, radial, estrellat |
| Estructura cristal·lina | a = 27.559(1) Å, c = 10.55Å; Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal dipiramidal |
| Color | groc, marronós, marró |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | sedosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | semitransparent |
| Gravetat específica | 2,2 a 2,6 |
| Densitat | 2,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.575 - 1.585 nε = 1.635 - 1.656 |
| Birefringència | δ = 0.060 |
| Pleocroisme | visible: O = groc pàl·lid; E = groc canari a groc taronja |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1825 |
| Símbol | Cac |
| Referències | [1] |
La cacoxenita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descobert el 1825 i rep el seu nom del grec kakos (dolent) i xenos (hoste), en al·lusió al fet que el contingut en fòsfor dels jaciments de cacoxenita malmeten la qualitat del ferro que conté a l'hora d'extreure'n aquest metall en mineria.
Característiques
Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els cristalls poden ser aciculars {0001}, amb una secció transversal hexagonal en moments i cares piramidals indistintes. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4 i presenta una lluentor sedosa. El groc varia entre diferents tonalitats de groc, i la seva ratlla és blanca. La seva fórmula química va ser actualitzada l'any 2025 a Fe³⁺₂₄AlO₆(PO₄)₁₇(OH)₁₂(H₂O)₇₅, degut a que a partir del mes de juliol de 2025 canvia la manera en que es mostren les molècules d'aigua a les fórmules depenent si els oxígens pertanyen a algun poliedre de coordinació o no.[2] És freqüent que tingui una abundància excessiva d'alumini com a impuresa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cacoxenita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.
Formació i jaciments
Aquest és un mineral secundari trobat en zones d'oxidació dels dipòsits de magnetita fosfatada, en pegmatites enriquides en fòsfor, així com més rarament en sediments i sòls rics en ferro. Acostuma a trobar-se associada a: wavel·lita, strengita, magnetita, limonita, rockbridgeïta, dufrenita o beraunita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als camps de pegmatites de Cotlliure i d'Argelers, totes dues localitats al Rosselló.[3] També ha estat trobada a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat).[4]
Referències
- ↑ «Cacoxenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. hosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 21 novembre 2023].
- «Cacoxenita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
