Cal Casas
| ||||
| Tipus | colònia industrial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Puig-reig (Berguedà) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Torre de Cal Casas | ||||
| Id. IPAC | 3662 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1869 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | Cal Casas, 08692-Puig-reig | |||
Cal Casas era una antiga colònia tèxtil del municipi de Puig-reig, pràcticament agregada al nucli urbà, que es va crear en diferents en diferents etapes des del 1869 i va tancar les portes el 1968.
Història
El seu origen es troba en un vell molí fariner del comú, inclòs en la desamortització de Madoz (1855) i venut en subhasta pública el 1860 al terratinent Miquel Vilanova, amo de Serra de Cap de Costa i uns dels propietaris més importants de la zona.[1] L'any següent, va vendre un terreny entre el molí i el Llobregat al fabricant de Sallent Llorenç Claret i Sorribes, en nom de la societat Claret, Pla i Cia, formada pel mateix Claret i Josep Pla i Bonet.[2] El 1869 van arribar a un acord per a construir-hi una filatura de cotó moguda per la força hidràulica, i els socis Claret i Pla hi aportaren cadascú 12.000 duros i la societat Llorenç Pons, Mata i Cia, encarregada de la comercialització dels productes a Barcelona, 24.000 duros.[2] Tanmateix, la construcció de la fàbrica es va retardar alguns anys, i el 1871 van obtenir el permís.[3] El 1878, es va constituir una nova societat per un període de 20 anys, els principals accionistes de la qual eren Llorenç Pons i Clerch (54 %), Josep Pla i Bonet (36 %) i Llorenç Mata i Pons (10 %), a més de Josep Claret i Pujol i els seus germans.[3] El 1885, aquests abandonaren el negoci i la societat es transformà en Manuel Pla i Cia, que durant durant uns anys llogà una part de les naus a Francesc Roca i a Modest Soldevila.[3]
En els seus inicis, les condicions laborals eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de 12 o més hores diàries, 6 dies a la setmana, dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals més dignes, l'estiu del 1881, els obrers es declararen en vaga durant setze setmanes.[4] El 1888, la societat Josep Casas i Cia va demanar permís a l'Ajuntament de Puig-reig per a construir 18 habitatges per als treballadors al peu de la carretera de Berga, que serien coneguts popularment com a carrer de Cal Casas, nom que s'estengué també a la fàbrica, formant així una petita colònia, aleshores prou separada del poble.[5]
El 1891, la societat Manuel Pla i Cia va passar a ser controlada per Llorenç Mata i Pons, i el 1900, les va declarar en liquidació.[6] L'any següent, Mata i Pons, com a titular de la raó social Fàbrica Mata i Pons, comprà la fàbrica de Cal Casas, amb els terrenys, la resclosa, el rec i els habitatges dels treballadors.[6] Era un dels comerciants en cotó més importants de Catalunya, i tenia a més la fàbrica del Malpas de Sallent, que filava i teixia cotó; la fabrica del Mar a Vilanova i la Geltrú; l'antiga fàbrica de Josep Ferrer i Vidal, que filava i teixia; una altra filatura a Mataró, i la d'Alguaire-La Mata de Pinyana (Segrià), de filats i teixits.[6][7] Tot aquest patrimoni industrial quedaria agrupat el 1910 a la societat anònima Fàbriques de Llorenç Mata i Pons, amb un capital de 10 milions de pessetes,[7] que es mantingué fins al 1977, quan s'integrà a CASALA, SA, administrada per Joan Josep Mata Coll.[6]
La nit del 29 al 20 d'octubre del 1908, la fàbrica de Puig-reig va patir un incendi, coincidint amb la vista d'Alfons XIII a Cal Pons.[5] De la fabrica (planta baixa, dos pisos i golfes) només en van quedar les quatre parets. Tanmateix, restà intata la torre del muntacàrregues i la xemeneia de la màquina de vapor, així com també la casa del director. Aviat van començar les obres de reconstrucció, i la nova fàbrica aprofità l'edifici original, tot i que fou ampliada amb la construcció de diferents naus pel sector de migdia i de tramuntana.[8]
Llorenç Mata i Pons morí el 1911 a la seva finca de la Tamarita, i fou succeït al capdavant de l'empresa pel seu nebot Alfred Mata i Julià, mentre que Josep Maria i Julià es va càrrec del negoci d'importació i representació.[7] El 1925 es va inaugurar l'edifici de l'escola, fundada per Alfred Mata i Julià, i que esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig.[9][4] El 1926 s'inaugurava, encara amb les obres inacabades, l'Hospital de Pobres de Sant Josep.
Cal Casas va tancar el 1968,[9][4] i la resta de fàbriques del grup el 1979.[7] Els habitatges dels treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.[4]
Descripció
La colònia estava formada pels elements propis d'un colònia tèxtil: la fàbrica, amb la resclosa i el canal; la torre de l'amo i els blocs d'habitatges per als treballadors. Ara bé, no va arribar a incorporar els serveis que es podien trobar en colònies veïnes a causa de la proximitat amb el nucli urbà de Puig-reig, que ja els podia proporcionar.[4]
La fàbrica és un edifici d'estructura massissa, de gruixuts murs construïda en pedra per l'alçada de la planta baixa i la planta primera, i ceràmica per al segons pis. Les finestres a cada planta són disposades en files a intervals regulars i alineades, resoltes totes amb arc rebaixat de material ceràmic.[4]
El bloc d'habitatges formen un grup homogeni de divuit pisos agrupats en quatre escales i tres plantes, alineats al carrer del Llobregat. Construïts amb pedra del mateix tipus amb què es va construir la fàbrica. Les obertures de portes i finestres són emmarcades amb maó vist.[10]
Referències
- ↑ Serra Rotés, 1995, p. 22.
- 1 2 Serra Rotés, 1995, p. 22-23.
- 1 2 3 Serra Rotés, 1995, p. 23.
- 1 2 3 4 5 6 «Cal Casas». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- 1 2 Serra Rotés, 1995, p. 25.
- 1 2 3 4 Serra Rotés, 1995, p. 24.
- 1 2 3 4 Cabana, 1992.
- ↑ Serra Rotés, 1995, p. 26.
- 1 2 Serra Rotés, 1995, p. 27.
- ↑ «Carrer de Cal Casas». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Llorenç Mata i Pons, a Puig-reig. De comerciant a industrial del cotó». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
- Serra Rotés, Rosa «Els orígens de Cal Cases de Puig-reig». L'Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 47, 1995, p. 22-27.