Calciopetersita
![]() | |
| Fórmula química | CaCu₆(PO₄)₂(PO₃OH)(OH)₆(H₂O)₃ |
| Epònim | petersita-(Y) i calci |
| Localitat tipus | Domašov nad Bystřicí, Šternberk, Regió d'Olomouc, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DL.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DL.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,284Å; c = 5,902Å |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Color | verd oliva |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd oliva clar |
| Densitat | 3,332 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,674 nε = 1,750 |
| Birefringència | δ = 0,076 |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-004 |
| Símbol | Cpts |
| Referències | [1] |
La calciopetersita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la mixita. Rep el seu nom de la seva composició química i de la seva relació amb la petersita-(Y).
Característiques
La calciopetersita és un fosfat de fórmula química CaCu₆(PO₄)₂(PO₃OH)(OH)₆(H₂O)₃.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És el fosfat anàleg de la zalesiïta i l'anàleg amb calci de la petersita-(Y).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calciopetersita pertany a «08.DL - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, mixita, petersita-(Y), zalesiïta, plumboagardita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Domašov nad Bystřicí, a Šternberk, a la regió d'Olomouc (Moràvia, República Txeca), on sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pirita, malaquita, lepidocrocita, goethita, covel·lita, crisocol·la, calcopirita, calcocita i al·lòfana. També ha estat descrita a la mina Altväter samt Eschig, a Sayda (Saxònia, Alemanya) i a la pedrera Fantoni, al Monte Beni (Toscana, Itàlia).
Referències
- ↑ «Calciopetersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
