Crisocol·la

Crisocol·la
Exemplar de Katanga, República Democràtica del Congo
Fórmula química	Cu2-xAlx(H2-xSi₂O₅)(OH)₄·nH₂O (x<1)
Epònim	or i cola
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.ED.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.11a
Dana	74.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	massiu, nodular, botrioide
Estructura cristal·lina	a = 5.7 Å, b = 8.9 Å, c = 6.7 Å
Color	verd, blau verdós, blau
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil a sèctil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3,5
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	verd clara
Diafanitat	translúcida a opaca
Gravetat específica	1,9 a 2,4
Densitat	2 a 2,2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.575 - 1.585 nβ = 1.597 nγ = 1.598 - 1.635
Birefringència	δ = 0,023 a 0,050
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980 s.p.
Símbol	Ccl
Referències	[1]

La crisocol·la és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). El nom va ser utilitzat per primera vegada per Teofrast l'any 315 aC i ve del grec chrysos, que significa 'd'or', i kolla, que significa 'cola' (adhesiu), en al·lusió al nom del material que usaven per a soldar l'or fa 23 segles a la Grècia hel·lenística. André-Jean-François-Marie Brochant de Villiers va reviure el nom el 1808.

És un silicat de coure hidratat, de vegades denominat coure silici. La crisocol·la es troba generalment formant masses botrioides o arrodonides i escorces, o obturacions de venes. A causa del seu color clar, de vegades és confosa amb la turquesa. Els exemplars més purs se'n poden polir i s'empren com a pedra ornamental, similar a la turquesa, encara que no se sol usar com a gemma. En mineria ha estat emprada per a l'extracció de coure, encara que no és gaire valuosa comparada amb altres menes de coure més rendibles.

• 
  Crisocol·la pseudomòrfica d'atzurita
• 
  Crisocol·la sobre quars
• 
  Crisocol·la polida
• 
  Crisocol·la estalactítica
• 
  Crisocol·la botrioide

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crisocol·la pertany a «09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques», juntament amb els minerals següents: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Un estudi realitzat l'any 2006 va llançar evidències que la crisocol·la podria ser, en realitat, una barreja microscòpica de mineral d'hidròxid de coure, spertiniïta, silici (probablement calcedònia o òpal) i aigua, i no una espècie en si mateixa.^[2]

Es troba formant incrustacions en la roca, en masses estalactítiques o bé emplenant vetes, amb un intens color verd brillant a blavós. Es forma en la part superior dels jaciments de coure, a la zona d'oxidació, per la qual cosa és fàcil trobar crisocol·la associada a altres minerals del coure com són la cuprita, atzurita, malaquita i molts altres minerals secundaris del coure, com la limonita. Aquesta característica feu que fóra usada pels miners de l'antiguitat com a indicador en la superfície de jaciments de coure.

Es coneixen tres varietats de crisocol·la:

• La cianocalcita, una varietat rica en fòsfor.^[3]
• La crisocol·la alumínica, una varietat que conté alumini també anomenada aluminocrisocol·la.^[4]
• La crisocol·la ferroalumínica, una varietat amb contingut de ferro i alumini.^[5]