Campylorhamphus
![]() Bec de dalla becnegre | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Campylorhamphus Arnoldo de Winkelried Bertoni, 1901 Campylorhamphus |
Campylorhamphus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae), subfamília Dendrocolaptinae, que agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[1] Se'ls coneix amb el nom de bec de dalla.[2]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són fàcils de reconèixer, tot i que identificar cada espècie és un desafiament. Els bed de dalla, com el seu nom ja indica, es caracteritzen pel exclusiu bec, notablement llarg i corb, però que en altres caràcters són grimpa-soques típics. Són de grandària mitjana a gran, mesuren entre 22,5 i 29 cm de longitud. Els becs dels joves són més curts. La coloració del bec és variable i no pot ser utilitzada per separar la majoria de les espècies. Els plomatges són de color marró daurat amb una llista superciliar clara i estriat beix al cap, clatell, pit i una mica del dors. Com els grimpa-soques d'altres gèneres, tenen les plomes de la cua amb raquis rígids i exposats que usen com a suport per enfilar-se troncs i branques, semblant als picots. Són arborícoles i generalment construeixen els nius en forats d'arbres o darrere de trossos d'escorça.[3]
Distribució i hàbitat
Les àrees de distribució es troben des de Costa Rica, per Amèrica Central i del Sud fins al nord de l'Argentina. Habiten en selves humides baixes i muntanes i amb prou feines dues espècies poden compartir espais vitals.[1]
Sistemàtica
El gènere Campylorhamphus va ser descrit l'any 1901 pel zoòleg d'origen suís Arnoldo de Winkelried Bertoni i com espècie tipus Dendrocopus falcularius = Campylorhamphus falcularius (Vieillot, 1822).[4]
El bec de dalla gros (Drymotoxeres pucheranii) que anteriorment s'incloïa en aquest gènere va ser traslladat al seu propi gènere, Drymotoxeres, quan es va demostrar que estava més aviat emparentat amb el grimpa-soques simitarra (Drymornis bridgesii) que amb els altres membres de Campylorhamphus.[5]
Un estudi genètic molecular,[6] on es va descriure una nova espècie Campylorhamphus gyldenstolpei, va proposar l'elevació al rang d'espècies de totes les subespècies del complex C. procurvoides: C. procurvoides sanus, C. procurvoides probatus, C. procurvoides multostriatus i les recentment descrites C. gyldensyolpei i C. cardosoi.[7] No obstant això, en la Proposta Núm. 623 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) es va rebutjar aquesta proposició, malgrat reconèixer que C. procurvoides es podria separar en tres grups: el "grup procurvoides" (amb sanus i gyldenstolpei), el "grup probatus" (amb cardosoi) i el "grup multostriatus", per la qual cosa es va decidir esperar per una nova proposició.[8]
Les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International van ser les primeres classificacions en reconèixer C. probatus i C. multostriatus com a espècies separades, i més recentment el Congrés Ornitològic Internacional (COI),[9] i Clements Checklist/eBird,[1] amb base en notables diferències de vocalització i també diferències de plomatge.[10] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) també reconeix tots els sis tàxons com a espècies plenes.[11]
El nom genèric Campylorhamphus es compon de les paraules del grec antic «καμπυλος / kampulos» que significa “corbat”, i «ῥαμφος / rhamphos», “bec”.[12]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per sis espècies:[9]
- Campylorhamphus trochilirostris - bec de dalla bec-roig.
- Campylorhamphus falcularius - bec de dalla becnegre.
- Campylorhamphus procurvoides - bec de dalla amazònic.
- Campylorhamphus probatus - bec de dalla del Tapajós.
- Campylorhamphus multostriatus - bec de dalla del Xingu.
- Campylorhamphus pusillus - bec de dalla becbrú.
Referències
- 1 2 3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ «Campylorhamphus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 gener 2026].(català)
- ↑ Claramunt, Santiago; Derryberry, Elizabeth P.; Brumfield, Robb T.; Remsen, J. V. «Ecological Opportunity and Diversification in a Continental Radiation of Birds: Climbing Adaptations and Cladogenesis in the Furnariidae» (en anglès). The American Naturalist, 179, 5, 5-2012, p. 649–666. DOI: 10.1086/664998. ISSN: 0003-0147.
- ↑ «Veure Campylorhamphus a Furnanidae». World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations. [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ Claramunt, Santiago; Derryberry, Elizabeth P.; Chesser, R. Terry; Aleixo, Alexandre; Brumfield, Robb T. «Polyphyly of Campylorhamphus , and Description of a New Genus for C. pucherani (Dendrocolaptinae)» (en anglès). The Auk, 127, 2, 4-2010, p. 430–439. DOI: 10.1525/auk.2009.09022. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Aleixo, Alexandre «ORIGINAL SCIENTIFIC DESCRIPTIONS 253 Molecular systematics and taxonomic revision of the Curve-billed Scythebill complex (Campylorhamphus procurvoides: Dendrocolaptidae), with description of a new species from western Amazonian Brazil». Academia.edu.
- ↑ Aleixo, A.; Portes, C.E.B., Whittaker, A., Weckstein, J.D., Gonzaga, L.P., Zimmer, K.J., Ribas, C.C. & Bates, J.M. «A new species of Campylorhamphus (Aves: Dendrocolaptidae) from the Tapajós – Xingu interfluve in Amazonian Brazil». Special Volume: New Species and Global Index p. 258-262. Handbook of the Birds of the World, 2013. [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ «Proposal #623: Recognize newly described Campylorhamphus gyldenstolpei and Campylorhamphus cardosoi and split Campylorhamphus procurvoides into four species» [Proposta #623: Reconèixer els recentment descrits Campylorhamphus gyldenstolpei i Campylorhamphus cardosoi i dividir Campylorhamphus procurvoides en quatre espècies]. South American Classification Committee. [Consulta: 26 gener 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World). ISBN 978-84-96553-98-9. Arxivat 2026-01-06 a Wayback Machine.
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 87. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 gener 2026].
