Can Clota
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Lloc | Laureà Miró | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 29 juliol 1985 | |||
| Id. IPAC | 18890 | |||
Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent del mateix nom a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment passà a mans de Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota,[1] natural de Sant Feliu de Pallerols.[2]
El 1744, el seu fill Francesc de Clota i de Teixidor, comerciant, fou nomenat cavaller[2] pel rei Felip V,[3] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,[4] que es troba a la llinda del portal d'entrada.[1] El 1746 va adquirir a Francesc Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena, baró de l'Albi i de Folgons, i la seva esposa Hipòlita de Casteràs, la senyoria jurisdiccional del terme d'Altet i Lluçà per 11.000 lliures.[5]
La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí, fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[2] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer, i la propietat passà a l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota (1758-1821). El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià, i els seus descendents encara mantenen la propietat de Can Clota.[6]
Descripció
Consta de planta baixa, dos pisos i una torre-mirador, de planta quadrada, voltada de finestrals antigament coberts.[1] La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,[7] i juntament amb les arcades de mig punt que volten la bassa són la part més visible des de la carretera.[1]
A l'est hi ha situada la capella pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 Morales Roca, 2002, p. 571.
- ↑ Morales Roca, Francisco José «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, p. 257.
- ↑ «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/13, f. 66-72, 12-05-1746.
- ↑ «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Camps i Arboix, 1965.
Vegeu també
Bibliografia
- Camps i Arboix, Joaquim de. Les cases pairals catalanes. Destino, 1965, p. 212-213.
- Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, núm. 292-293, maig-agost 2002, p. 561-596.