Torre Gallina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i casa forta  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vidreres (Selva) | |||
| ||||
La Torre Gallina, també anomenada Bruguera o Puigpardines, era una casa fortificada del terme municipal de Vidreres (Selva), actualment en ruïnes.[1]
Història
La primera notícia documental és del 1338, quan Albert de Cortada va fer reconeixement de feu a Bernat, vescomte de Cabrera, per la seva força o casa de Bruguera.[1] El 1413, la torre pertanyia a Francesca de Puiggalí, i el 1443 al militar Berenguer i Hug de Puigpardines, que va servir al rei Joan II durant la Guerra Civil catalana.[1]
Posteriorment, el propietari era Bernat de Puigpardines, resident a Camallera, succeït per la seva filla Elisabet, que el 1539 es casà amb Joan de Villena, notari d'Ullastret entre 1533 i 1554.[2] L'hereva del matrimoni fou Magdalena de Villena i de Puigpardines, casada amb Francesc Santceloni.[3] La seva filla Maria Santceloni i de Villena es va casar amb Josep Miró, resident a Ullastret, i el 1590 vengueren la torre amb les terres de conreu, el bosc i els censos a Jeroni Llorens, teixidor de lli del Perelló (Vilablareix) per 330 lliures.[3]
La família Llorens, que posteriorment foren botiguers de Girona, va conservar la torre menys d'un segle, ja que el 1672 era propietat de Joan Baltasar March de Jalpí i de Colomer,[3] doctor en medicina i ciutadà honrat de Barcelona.[4] Aquest fou succeït pel seu fill Joan Bernat March de Jalpi i de Tragó,[5] i aquest pel seu fill Joan Francesc March de Jalpí-Tragó i de Gelabert,[6] que vivia a Figueres i abans a Hostalric.[3] El succeí el seu fill Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[7] casat amb Francesca de Clota i d'Anglí[8] i domiciliat a Barcelona.[3] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[9] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià.[10]
Descripció
Es troba a prop de la carretera C-63 pel sud i el camí de Vidreres a Lloret de Mar pel nord, i actualment només en queden alguns trossos de paret escampats en un bosc proper.[1]
Els senyors de la torre tenien domini directe sobre el mas Pla de Bruguera (actualment Gruart), el mas Ponsgrau, part del mas Bruguera del Pla (actualment Can Tonet) i d'altres actualment derruïts: el mas Olives i el mas Fuster (a prop del mas Ponsgrau), el mas Palín o Llana (a prop del mas Riera), i el mas Aixida i el mas Torre (a prop del mas Raig), així com drets sobre diverses peces de terra, que en total suposaven 337 vessanes.[11]
Referències
- 1 2 3 4 Formiga i Bosch, 2015, p. 141.
- ↑ Formiga i Bosch, 2015, p. 141-142.
- 1 2 3 4 5 Formiga i Bosch, 2015, p. 142.
- ↑ «Joan Baltasar March de Jalpí i de Colomer». geneanet. José Lladó.
- ↑ «Joan Bernat March de Jalpi i de Tragó». geneanet. José Lladó.
- ↑ «Joan Francesc de Jalpi-Tragó i de Gelabert». geneanet. José Lladó.
- ↑ «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ Formiga i Bosch, 2015, p. 143.
Vegeu també
Bibliografia
- Formiga i Bosch, Josep «La Torre de l'Esparra, la Torre Gallina i la Torre de Bedós». Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 9, 2015, p. 137-148.