Can Derrocada

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Derrocada
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa pairal Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LlocAv. de Sant Nonet / Nou Modifica el valor a Wikidata
 41° 40′ 54″ N, 2° 23′ 49″ E / 41.681558°N,2.396833°E / 41.681558; 2.396833
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC29464 Modifica el valor a Wikidata

Can Derrocada és una masia de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

Està documentada des del segle xii, quan el rei Alfons el Cast donà en feu un mas a l'entrada del poble a Pere Roig.[2] Pel que sembla, les terres del mas eren treballades pels Derrocada, ja que el 1309, Jaume el Conqueridor concedí a Ferrer ses Derrocada l'exempció de la remença.[3][2]

A la mort del seu oncle avi Rafael Derrocada i Comas (1614-1693), rector de Santa Maria de Vilamajor, el mas i tot el patrimoni dels Derrocada passà a mans de la pubilla Maria Rosa Derrocada (1670-1719),[4] que el 1686 s'havia casat amb Josep de Llança i Eroles (1665-1724), de Can Maians (Vilassar de Dalt).[5] Durant les tres generacions següents, els propietaris d'ambdues cases pairals portarien els cognoms Llança i Derrocada: Rafael de Llança i Derrocada (†1744), casat el 1714 amb Marianna Amell i Fructuós;[6] Jaume de Llança-Derrocada i Amell (†1778), casat amb Margarida Perpunter i Pons;[7] i Rafael de Llança-Derrocada i Perpunter, casat amb Caterina de Valls-Morera i Bosch;[7] L'hereu Rafael de Llança i de Valls (1772-1833) era militar i es va casar amb Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza,[7] amb qui va tenir tres fills: l'hereu Rafael (1821-1893), Benet (1822-1863) i Dolors de Llança i Esquivel (1825-1903).[7] La seva dona va morir com a conseqüència del tercer part.[8]

Rafael de Llança i Esquivel es va casar amb Ramona Vilavella i van ser pares de Ramona de Llança i Vilavella, casada amb Manuel Moreno-Churruca.[7] La seva filla Dolors Moreno-Churruca i de Llança (1880-1955) es va casar amb Ignasi de Bufalà i de Ferrater (1879-1954),[9][7] i Can Derrocada va ser heretat pel seu fill Rafael de Bufalà i Moreno-Churruca, casat amb Isabel Ferrer-Vidal i Llorens,[10] que es va vendre la finca al segon terç del segle xx.[7] Actualment, i després de diverses vendes, pertany a la familia Icart.[11]

Descripció

Façana est, des de l'avinguda de Sant Elies

És una de les masies més grans del lloc, i es creu que és de principis del segle xvii.[1] De planta quadrada, té una teulada a quatre vessants, un gran portal adovellat de mig punt i les finestres emmarcades amb pedra.[2][1] Sobre la porta, a l'altura del primer pis neix una llarga balconada.[1] A més de l'edifici principal, té diverses i considerables dependències. A l'exterior s'aprecien algunes construccions defensives i un contrafort.[1]

Hi havia una capella, acabada sobre el 1610 i dedicada a Sant Joan i a Sant Benet, que es trobava junt a la porta del barri, que possiblement no sigui l'actual sinó una altra que dona al camí de Sant Elies, i que té a prop un contrafort.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 «Can Derrocada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 «Can Derrocada». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  3. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 15-16.
  4. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 28-29, 31-32.
  5. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 31-33.
  6. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 34.
  7. 1 2 3 4 5 6 7 Plantada y Aznar, 1968, p. 35.
  8. ↑ Alcalá, César. «Rafael de Llanza de Valls Perpintiey Hurtado de Mendoza». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
  9. ↑ Baiges Minguella i Suau Castro, 2020, p. 27-28.
  10. ↑ Baiges Minguella i Suau Castro, 2020, p. 28-29.
  11. ↑ «Sant Pere aprova un nou conveni per deslocalitzar Pinsos Picart». El Nou, 30-11-2012.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.