Casa Ramon de Vilar
| Epònim | Ramon de Vilar i de Llança | |||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica | |||
| Arquitecte | Pere Casals | |||
| Construcció | 1834 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Lloc | Sant Pau, 56 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
La casa Ramon de Vilar és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 del barri del Raval de Barcelona, al que li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
El 1740, Francesc de Feu-Feliu de la Penya i de Sayol, de Mataró, com a hereu del cavaller i doctor en dret Rafael de Nabona i Seguí de la Cadena i la seva dona Maria Feliu de la Penya,[2] va vendre unes cases i un gran hort al comerciant Bartomeu Camps i Oliver,[3][4] que va morir el 1754.[5] El 1775, la vídua Maria Guitart i el seu fill Josep Francesc Camps i Guitart, advocat, signaren una concòrdia amb Josep Francesc Camps i Oliver, comptador del Reial Cadastre i germà de Bartomeu, per la qual aquest es va quedar amb la casa situada més al sud, que tenia una cotxera i un jardí al darrere, com a pagament de les seves llegítimes.[6][7]
Hi vivia el cirurgià i catedràtic del Col·legi de Cirurgia Esteve Marturià,[8][9][7] que el 1799 va adquirir la propietat en emfiteusi a Camps a cens de 300 lliures anuals i una entrada de 1.000.[10] El 1802, els marmessors de Camps li van vendre el cens per 10.000 lliures, de les quals 5.000 es constituïren en un censal.[11] Va morir a finals del 1804,[12][7] i la vídua Francesca[13] Casaux (o Casaus) i el seu fill Francesc Marturià i Casaus acabarien marxant a viure a Sarrià, ja que la casa estava en molt mal estat.[7] Finalment, l'octubre del 1833 la van establir en emfiteusi a l'agent de negocis Francesc Ferrer i Rossell[14] (†1858),[15] amb una entrada de 268 lliures i un cens de 168 lliures 2 sous anuals, de les quals 150 servirien per a pagar la pensió del censal, del que s'encarregaria Ferrer.[7][16]
Tot seguit, aquest va demanar permís per a reedificar-la de nou amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals,[17] un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers a l'Escola de la Llotja i l'afortunat hereu de la seva biblioteca,[18][19] que acabava d'obtenir el títol a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.[20] El febrer del 1834, amb l'obra molt avançada, Ferrer va demanar permís per a aixecar la casa fins a l'alçada màxima de 93 pams,[21] i el juny del mateix any, va traspassar la propietat, a títol d'agnició de bona fe,[22] a Rafaela de Llança i de Valls, vídua de Francesc de Vilar i de Prat[23][16] i germana del militar Rafael de Llança. A la seva mort el 1839, la va succeir el seu fill Ramon de Vilar i de Llança,[16] notari[24] i senyor del mas Umbert de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).[25][26]
El 1846 hi és documentat el molí de pal de campetx i drogues d'Agustí Sala, traslladat el 1863 al barri de Sant Antoni de l'Eixample. Posteriorment, hi hagué la Litografía Papelería de Ramon Tarragó: «Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de escritorio y dibujo. Fábrica de pantallas. Etiquetas para vinos y licores. Facturas y adresas. Timbres en relieve y colores. Mapas y planos. Calle S.Pablo 56 Barcelona»,[27] i entre 1885 i 1890 la Litografía Barcelonesa de Ribera i Estany, on es van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[28] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà:[29] «Felicitaciones especiales para dependientes de cafes, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56».[30]


Referències
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Subiñà i Coll, 2014, p. 48.
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, manual 944/26, f. 163-169, 17-03-1740.
- ↑ «Quadern de cases reedificades des de 1721». Cadastre I-34, f. 899-900, 1741.
- ↑ AHPB, notari Daniel Troch, 03-11-1754. Publicació del testament; 14-11-1754. Inventari post mortem.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/44, f. 514-522v, 31-05-1775.
- 1 2 3 4 5 AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.241/7, f. 465-742, 03-10-1833.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-07-1797, p. 792.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-08-1805, p. 1000.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/86, f. 431-434, 435v-436v, 437v-438v, 12-10-1799.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/89, f. 211v-214v, 217-219, 05-07-1802.
- ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/40, f. 20-29v, 11 i 13-12-1804. Publicació del testament d'Esteve Marturià.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1805, p. 1424.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 02-07-1858, p. 5906.
- 1 2 3 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
- ↑ «Francisco Ferrer i Rossell. Sant Pau 49. Quarter 5, barri 3, illa 15. Reedificar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-72. AHCB, 23-10-1833.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/39 (2a part), f. 173v-174, 22-12-1835. Testament nuncupatiu d'Antoni Cellers.
- ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 590-591 (Premi Lluís Domènech i Montaner, 1894).
- ↑ Arbaiza i Heras, 2007, p. 184-185.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-118, 06-02-1834.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/8, f. 274v-276v, 30-06-1834.
- ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 72/11. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 983.
- ↑ «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- ↑ La Tomasa: actualitats (1872-1907). Arxivat 2022-05-15 a Wayback Machine.
- ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891).
- ↑ La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6 -12-1885, p. 1.
Vegeu també
Bibliografia
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 577-578. ISBN 978-8491562160.
- Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, núm. 104-105, 2007, p. 157-248.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 57.
- Subiñà i Coll, Enric «Mataró Borbònic (1713-1714)». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 109, 2014, p. 38-49.


