Can Folch
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Tomàs Casanovas, enginyer | |||
| Cronologia | ||||
| 1883 | construcció | |||
| 1987 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura industrial | |||
| Material | maó i acer | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vila Olímpica del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Lloc | Salvador Espriu, 15-21 | |||
| ||||
| Format per | xemeneia de Can Folch | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| xemeneia de Can Folch | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3003 | |||
Can Folch era un complex industrial situat a l'actual barri de la Vila Olímpica, al districte de Sant Martí de Barcelona, del que només s'ha conservat la xemeneia, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Envoltada d'una petita plaça enjardinada, té una alçada de 54 m.[2]
Història i descripció
El 1874, Joaquim Folch i Solà i el seu cunyat Frederic Albiñana i Vila fundaren la societat Folch, Albiñana i Cia per al comerç de cereals. Els dos socis visitaren les principals fàbriques d'Europa per a establir una destil·leria d'alcohol al passeig del Cementiri (actual carrer del Doctor Aiguader), inaugurada el 1883.[3][4][5][6] La maquinària era d'origen alemany i va ser instal·lada sota la direcció de l'enginyer M.P. Kyll de Colònia. Contenia una malteria, amb dipòsits que podien emmagatzemar fins a 1,5 milions de kg de blat de moro i ordi, un edifici destinat a la cocció i procés de sacarificació, els cellers de fermentació i un edifici per a destil·lació.[6] L'energia era subministrada per una màquina de vapor de 30 CV,[7] sistema Corliss,[6] i la producció era d'uns 60 hectolitres diaris, amb un consum de 3.000 kg de carbó. També hi havia uns grans estables amb capacitat per a uns 500 animals (vaques i bous, porcs, gallines), alimentats amb els residus.[8][9] El 1893 s'hi afegí una fàbrica de gel,[10] i cap al 1896, una farinera.[11][12][6]
El 1901, Folch i Albiñana adquiriren els drets sobre les mines de galena de Bellmunt del Priorat i El Molar a la societat belga Compagnie des Mines Bellmunt, amb seu a Anvers.[13][6] El 1908 va morir Joaquim Folch i Solà, casat amb Elena Girona i de Vilanova,[5][6] i el 1916, es va constituir la societat anònima Mines del Priorat, fundada per aquesta, el seu fill Joaquim Folch i Girona (secretari), Frederic Albiñana (vicepresident) i el polític valencià Joan Navarro i Reverter (president).[14][15][5][6] El 1917 tenia 600 treballadors.[6]
El 1921, Folch Germans es transformà en la societat anònima Fàbriques Folch, de la qual era president Manuel Folch i Girona, vicepresident el seu germà Joaquim i secretari Albert Folch i Rusiñol.[6] El 1923, Joaquim Albiñana i Folch, fill de Frederic i membre de la patronal Foment del Treball Nacional, fou assassinat a trets a la plaça d'Urquinaona de Barcelona per pistolers del Sindicat Lliure.[16][17] A finals de la dècada, coincidint amb el final de la Dictadura de Primo de Rivera i la gran crisi econòmica, la fàbrica d'alcohol va tancar.[5] El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va cessar la producció de farines i les mines de plom van tancar parcialment.[5]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, la fàbrica de gel va ser col·lectivitzada i Can Folch va fer tasques pròpies de guerra com a lloc de abastiment i refugi antiaeri.[5] Un cop finalitzada la contesa, va tornar als Folch, que hi van mantenir la fabricació de gel fins al 1971 i llogar la resta d'instal·lacions a petites empreses com a magatzems.[5] Les mines de plom van tancar definitivament el 1978.[18]
La designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 l'octubre del 1986 va donar lloc a la requalificació d'aquesta zona industrial com a sòl residencial per a la construcció de la Vila Olímpica, i Can Folch va ser enderrocada l'agost del 1987.[5]
Referències
- ↑ «Xemeneia de Can Folch». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Xemeneia de Can Folch». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Nuevas industrias nacionales. Fábrica de alcoholes de los Sres. Folch, Albiñana y Compañía, de Barcelona». La Ilustración española y americana, 22-01-1883, p. 43.
- ↑ «Fabricación de alcoholes». La Gaceta industrial, 25-02-1883, p. 62.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 García Daza, 2023.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Cabana, 1992.
- ↑ «Folch Muntaña i Cia. sol·liciten instal·lar una caldera de 30 cavalls a la seva indústria "Fábrica de espiritus" situada davant el Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària) de Sant Martí de Provençals». 6.7 Llicències d'obres particulars 0195_00_1883. AMDSM, 26-06-1883.
- ↑ La Gaceta industrial, 25-09-1885, p. 278.
- ↑ La Gaceta industrial, 10-09-1886, p. 268.
- ↑ El Diario catalán, 06-08-1893, p. 3.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 493.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1420.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 38, 43.
- ↑ AHPB, notari Antoni Par i Tusquets, 05-05-1916.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 47.
- ↑ «La huelga del ramo de transportes». La Vanguardia, 23-06-1923, p. 5.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 52.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 64.
Vegeu també
Bibliografia
- Abella i Creus, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt del Priorat. Fons Mineralògic de Catalunya. Grup Mineralògic Català, febrer 2008. ISBN 978-84-612-1213-2.
- Cabana, Francesc «L'alcohol i el gel industrial Folch i Albiñana». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
- García Daza, Francisco. Can Folch. Memoria de una fábrica (1882-1987). Ediciones Carena, 2023. ISBN 978-84-19136-28-2.
Enllaços externs
- «Xemeneia de Can Folch». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.