Can Senillosa

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Senillosa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i jardí públic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocFontcoberta, 9-13 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 42″ N, 2° 07′ 26″ E / 41.39513°N,2.12392°E / 41.39513; 2.12392
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30367 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2267 Modifica el valor a Wikidata

Can Senillosa és una antiga masia de Sarrià (Barcelona), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

A principis del segle xviii, el comerciant de Barcelona Josep de Senillosa i Bernat (†1738) era propietari d'unes terres en aquest indret.[3] El 1738, la seva vídua Gertrudis Miró i la seva filla Maria Antònia de Senillosa i Miró van adquirir al tintorer de seda Benet Piera una peça de terra de cinc quartes contigua a la seva per 240 lliures.[4][3][5]

Casada amb el botiguer de teles Joan Baptista Pujol i Martí, Maria Antònia va morir el 1765 i el seu marit l'any següent,[6] i els seus béns passaren al seu fill Josep Fidel Pujol i de Senillosa, ciutadà honrat de Barcelona i tresorer de les rendes reials de salines a Catalunya,[7] que va parcel·lar una part de la finca.[5] El 1806, el seu fill Josep Fidel Pujol de Senillosa i Gispert va vendre al comerciant Joan Bacigalupi i Ottone una ploma d'aigua de la seva mina (anomenada Gironella, Prat i Senillosa) per 305 lliures, 3 sous i 3 diners, que servirien per a finançar les obres de reparació del terrat de la casa, efectuades pel mestre de cases de Sarrià Josep Feliu.[8][5]

El succeí el seu fill Manuel Pujol de Senillosa i Hernández, que es va casar amb Maria Dolors de Vedruna i Minguella, amb qui tingué els germans Manuel (1834-1872)[9][10] i Arcadi Pujol de Senillosa i de Vedruna.[6] Després de la mort sense testament del primer, un jutge en va declarar hereus la seva mare i el seu germà.[6] Dolors de Vedruna va morir el 1888,[11][6] i el 1893, Arcadi Pujol de Senillosa vengué la casa amb unes 5 mujades de terreny (24.482,50 m²) a les Beates de Sant Agustí per 75.000 pessetes, 10.000 pagades al comptat i la resta al cap de sis anys.[12] Les monges tenien la intenció de vendre el seu antic convent al carrer de l'Hospital, 23 de Barcelona i construir-hi un de nou, però la crisi econòmica derivada de les guerres de Cuba i de Filipines va frustrar-ne els plans, i el 1897 revengueren la finca per 55.000 pessetes a Manuel Girona i Agrafel, que va pagar 65.000 a l'antic propietari.[6][13]

La finca passaria a mans de la seva neboda Elena Girona i de Vilanova, casada amb l'industrial Joaquim Folch i Solà,[14][15] que el 1920, ja vídua, va demanar permís per a fer-hi reformes.[16] Posteriorment, va ser adquirida pels laboratoris farmacèutics Instituto Químico Farmacológico Español SA,[17][18][19] que hi fabricava medicaments sota llicència de la suïssa Sandoz,[20] i el 1974 es va fusionar amb la seva filial espanyola.[21]

Arran de la fusió de Sandoz i Ciba-Geigy per a crear la nova empresa Novartis el 1996,[22] els laboratoris es traslladaren, i el 1998, l'illa compresa entre els carrers de Santa Amèlia, Fontcuberta, Cardenal Vives i Tutó i Osi (Illa Sandoz) fou objecte d'un estudi de detall,[2] que va permetre la immobiliària Indret Vertical -el representant legal de la qual era l'ex-regidor Jordi Parpal- construir-hi tres blocs amb 210 habitatges de luxe,[23] en un dels quals vivia el polític Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest pla fou impugnat pels veïns -representats per l'advocat Eduard Moreno- davant el TSJC, que el va anul·lar el 2004.[24] El recurs de cassació interposat per l'Ajuntament de Barcelona fou desestimat el 2010 pel Tribunal Suprem, que acusà el consistori de practicar un «urbanisme a la carta».[25][26] Mestrestant, el 2007, s'havia aprovat una modificació del PGM per tal de legalitzar l'excés d'edificabilitat, que va tornar a ser recorreguda i anul·lada el 2014 pel TSJC, amb una sentència confirmada el 2016 pel Suprem.[27][28][29]

Can Senillosa el 1933

Descripció

Masia de planta quadrada amb una galeria sortint en un dels laterals que dona al carrer i a l'altura de la primera planta. El portal i dues finestres de la part baixa són amb arcs de mig punt; a la resta dels pisos i altres façanes de la part lateral hi ha balcons. Les teulades són de quatre vessants. A la façana principal hi ha un rellotge de sol.[1]

Estava envoltada de camps de conreu de regadiu (amb una mina d'aigua pròpia) que venia els fruits de la terra,[1] i actualment, una part dels jardins són oberts al públic.[30] A la part de ponent hi havia una capella unida a la casa per una galeria,[1][6] on el 1760 es van casar Josep Albert Navarro-Mas i Marquet i Raimunda Pujol i de Senillosa.[31]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Can Senillosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Casa Senillosa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 1 2 Veclus SL, 2009, p. 30.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Francesc Casals, 20-09-1738.
  5. 1 2 3 Rogent i Albiol, 2018.
  6. 1 2 3 4 5 6 AHPB, notari Josep Fontanals i Arater, manual 1.388/85, f. 2245-2258, 10-06-1897.
  7. ↑ Veclus SL, 2009, p. 31.
  8. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 22-03-1806.
  9. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 30-10-1872, p. 10899.
  10. ↑ «Obres de Maria Dolors de Vedruna a l'IFMuC».
  11. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 31-12-1888. Inventari post mortem.
  12. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 20-06-1893.
  13. ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 242.
  14. ↑ Portavella i Isidoro, 2008, p. 192.
  15. ↑ Garcia Daza, Francisco. «Can Folch: memoria de una fábrica (1882-1987)», 2023.
  16. ↑ «Can Senillosa. Elena Girona. "Permiso á Doña Elena Girona Vdª de Folch para restauracion de obras en su finca Cal Senillosa"». Obres particulars 1920/0108. AMDSG, 25-08-1920.
  17. ↑ «Terrenys vials afectats per l'apertura del c. Fontcuberta, sol·licitat per "Instituto Quimico Farmaceutico español, s.a."». Q118 Gestió urbanística 8322. AMCB, 09-12-1957.
  18. ↑ «Planol de replenteig d'alineacions i rasants que afecten la finca propietat del "Instituto Quimico Farmacologico Español, s.a." situat al c. Fontcuberta». Q118 Gestió urbanística 7883. AMCB, 08-09-1958.
  19. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 20-10-1965, p. 597.
  20. ↑ «Optalidon». Pharmakoteka: base de dades de medicaments antics. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.
  21. ↑ La Vanguardia, 19-01-1974, p. 23.
  22. ↑ «Historia de la compañia» (en castellà). Novartis.
  23. ↑ «Indret Vertical, S.L. Construcció de 3 edificis amb un total de 210 vivendes d'alt standing als Carrers Santa Amèlia, Cardenal Vives i Tutó i Osi de Barcelona». Arxivat de l'original el 07-12-2025.
  24. ↑ Utrera, Joaquima «Los jueces declaran ilegal la licencia para edificar en la manzana Sandoz». El País, 09-03-2004. Arxivat de l'original el 17-08-2014.
  25. ↑ Ansola, Emma «Un altre revés judicial, ara del Suprem, a un edifici de Sarrià». El Punt Avui, 12-11-2010.
  26. ↑ «El Suprem torna a considerar nul el pla urbanístic de l'illa Sandoz de Sarrià a Barcelona». llibertat.cat, 12-11-2010.
  27. ↑ «STS 922/2016». Tribunal Supremo, Sala Tercera (Contencioso Administrativo), 27-04-2016.
  28. ↑ «El Tribunal Suprem dóna la raó als veïns de l'illa Sandoz, que exigeixen responsabilitats». betevé, 23-05-2016.
  29. ↑ «El Ayuntamiento no cree que deba derribar los sobreáticos de la Illa Sandoz». La Vanguardia, 20-05-2016.
  30. ↑ «Can Senillosa». www.barcelona.cat. Ajuntament de Barcelona.
  31. ↑ «Les grans finques del costat oest de Sarrià a 1900». Història de Sarrià.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.