Can Garcini
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Guinardó (Barcelonès) | |||
| Lloc | Xiprer, 40-46 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30244 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 2858 | |||
Can Garcini és una masia situada al carrer del Xiprer, 40-46 del barri del Guinardó de Barcelona, catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).[1]
Història
El primer propietari documentat va ser Joan Gordi (o Guàrdia) el 1739,[2] de qui va passar a mans del seu fill Bartomeu Gordi, que n'era el propietari el 1796.[2][3] Inicialment, sʼanomenava Torre de la Concepció, i més endavant rebé el nom popular de «la Trinxera», ja que quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l'actual Passeig de Maragall, llavors anomenat carretera de la Garrotxa.[2] El 4 de juliol del 1802, els Gordi vengueren la propietat a Josep Gaietà Garciny (o Garcini) de Salamó,[4] alcalde major i tinent del corregidor de Barcelona, d'on prové el nom actual.[5] El 1803, Garcini hi va fer construir una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que fins i tot va ser consagrada.[2] L'1 de novembre del 1822, Garcini i el seu fill Josep Maria Garcini i Pellicer[6] vengueren la propietat a Salvador Mas i Ribé, «metge dels exèrcits».[5]
El 28 d'octubre del 1828, la finca va passar a les mans del procurador causídic Joan Puiggarí, que el 1832 la va permutar per uns terrenys de Sarrià propietat de Manuela de Magarola i d'Ardena, muller de Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany.[5] El següent propietari va ser el seu fill Manuel de Miquel i de Magarola, que el 25 de febrer del 1882 feu testament en favor del seu nebot Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904),[7] casat amb Gertrudis de Dou i Moner (1844-1924)[8] i primer marquès de Dou.[2][5] L'agost del 1904, el masover Isidre Puigdomènech i Rovira es va fer càrrec de les terres, que va dedicar al cultiu de flors i de plantes, que la seva muller venia a la Rambla.[5][3]
Lluís Ferran d'Alòs va morir el 27 de desembre del 1904,[5] i el 1913 s'hi instal·là el seu fill Ramon d'Alòs-Moner i de Dou i la seva esposa Maria Maltese i Fiodo.[5] Ramon d'Alòs va morir poc després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939, i la propietat va passar a mans del seu fill Lluís d'Alòs-Moner i Maltese, que va morir el 23 de novembre del 1999.[5] El 2005, la família va vendre la finca a la immobiliària Núñez i Navarro,[5] que el novembre del 2013 signà un conveni privat amb l'Ajuntament de Barcelona per a fer una permuta entre dues finques seves (una d'elles Can Garcini) i uns terrenys municipals propers al Parc del Castell de l'Oreneta.[5] Tanmateix, l'oposició dels veïns de Pedralbes va frustrar el projecte, i el 14 d'abril del 2016 se n'aprovà definitivament la requalificació com a equipament públic per a la gent gran, iniciant-se els tràmits d'expropiació.[5] Finalment, l'Ajuntament va adquirir Can Garcini per 7 milions d'euros, i el diumenge 13 de maig del 2017 s'hi va celebrar una jornada de portes obertes.[5]
Descripció
Es tracta d'una masia catalana de planta basilical. En lʼactualitat consta de planta baixa i dues pisos i està formada per cossos, els dos laterals amb una planta menys. Hi destaca el porxo, o galeria recolzada a lʼest de lʼedifici i que originàriament era al descobert, estructurada amb pilars de secció quadrada rematats per una senzilla impostura motllurada, dʼon arrenquen els arcs de mig punt. Les obertures són de llinda plana i estan presidides per un balcó que sʼobre damunt la porta dʼaccés. A la planta principal, hi trobem la típica distribució en que les habitacions es disposen al voltant dʼuna gran sala, les golfes han estat habilitades com a habitatge. La coberta és a dues aigües en el cos central (tot situant gerros ceràmics al capcer i als extrems) i plana als cossos laterals. Es tracta dʼun dels pocs referents dʼarquitectura rural al Guinardó.[3]
A la sala gran del primer pis, el propietari tenia una valuosa biblioteca amb un fons aproximat de 25000 volums, especialitzada en Dante i la literatura italiana. Està envoltada de jardí, té un pou d'aigua i una tanca la separa del carrer.[3]
Referències
- ↑ «Can Garcini». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 «Dades històriques de la Torre Garcini». Passatge Garcini (blog). AAVV Passatge Garcini, 05-02-2011.
- 1 2 3 4 «Can Garcini». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Jose Cayetano Garcini Salamo». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Corbera Palau, 2014.
- ↑ «José María Garcini Pellicer». geneanet. Fernando Garrido Vicente.
- ↑ «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
Vegeu també
Bibliografia
- Bou i Roura, Lluís. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-991-6.
- Corbera Palau, Joan «Can Garcini i els Alòs. Història d'una masia i d'una antiga família del Guinardó». El Pou, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 4, 2014.