Palau Dou

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Dou
Imatge de l'interior
Pati (1955) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Baix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Cellers i Azcona Modifica el valor a Wikidata
Construcció1818 Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici escolar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocSant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Sant Pere Mitjà, 16 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38721°N,2.17741°E / 41.38721; 2.17741
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41222 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1280 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantEscola Cervantes Modifica el valor a Wikidata

El Palau Dou és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Mitjà de Sant Pere, 16 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.[2] Actualment allotja l'Escola Cervantes.

Història

Segons la documentació notarial, el jurista Jacint de Dou i Sacalm[3] tenia una propietat en aquest indret.[4] Casat amb Isabel de Solà,[5] fou succeït pel seu fill Ignasi de Dou i de Solà, que es va casar amb Gertrudis de Bassols i Colomer. El 1776, el seu fill Ignasi de Dou i de Bassols (1730-1802), també jurista,[6] va adquirir la casa veïna al ciutadà honrat Josep Brichfeus i Massiques, resident a Castellterçol i usufructuari de la seva dona Gertrudis de Pons, que tenia una altra al costat de ponent.[7][8] El 1789, Ignasi de Dou va demanar permís per a enderrocar i reconstruir unes cases al carrer de Sant Pere Mitjà,[9] però només se'n va construir la planta baixa,[10] i el 1791 va adquirir en emfiteusi al carnisser Rafael Mateu una casa al mateix carrer.[11]

Casat amb Gaietana de Taiadella i Crosas, fou succeït pel seu fill Gaietà de Dou i de Taiadella,[12] que el 1806 va demanar permís per a reformar la façana del carrer de Sant Pere Mitjà, segons el projecte del mestre de cases Francesc Amill i Pujol.[13] El 1807 es va casar amb Gertrudis de Siscar i Fernández-Calderón, època en què s'iniciaria una nova campanya d'obres, interrompuda per la invasió napoleònica.[14][1] Entre 1818 i 1819, l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona va construir-hi un palau neoclàssic,[15] tot aprofitant la façana i la primera crugia de les edificacions existents al carrer de Sant Pere Més Baix.[16][1] Tanmateix, el projecte va quedar inacabat per la mort de Gaietà de Dou, aleshores tinent d'alcalde de la ciutat, durant l'epidèmia de febre groga de 1821.[4]

El 1864, l'hereu Joaquim Maria de Dou i de Siscar,[4] casat amb la seva cosina Maria Rosa de Moner i de Siscar, va encarregar al mestre d'obres Francesc Batlle i Felip la construcció d'un terrat sobre la teulada existent al núm. 31-31 bis.[17][18] Fou succeït per la filla única del matrimoni, Gertrudis de Dou i de Moner,[19] casada amb Lluís Ferran d'Alòs i de Martín,[4] que el 1880 rebé el títol de marquès de Dou de mans del papa Lleó XIII. El 1897, l'electricista Josep Maria Torner hi va fer un projecte d'instal·lació d'enllumenat elèctric.[20]

Durant la Guerra Civil, els marquesos abandonaren la ciutat i el seu patrimoni fou confiscat.[21] Posteriorment, la instal·lació de l'Escola Cervantes hi va motivar les primeres reformes.[21] A causa del mal estat de l'immoble, entre 1988 i 1993 s'hi va fer una profunda remodelació a càrrec de l'arquitecte Juan Antonio Zaragoza,[21][2] que va desfigurar notablement tant els interiors com la façana principal, de la qual només en queden els baixos i el primer pis.[22][23]

Façana del palau el 1955, abans de la remodelació
Antiga porta principal d'arc escarser, convertida en finestra
Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

L'edifici del núm. 29 bis és una construcció de carreus irregulars dels segles xvii i xviii, que inclou vestigis gòtics, segurament del segle xv, com una finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i, potser, el portal d'arc adovellat dels baixos, on també hi ha un portal rectangular. Al segon pis hi havia dos balcons petits de pedra amb motllures, sota una tortugada que feia de cornisa (actualment desapareguts).[1] L'edifici dels núms. 31-31 bis presenta exteriorment una façana de carreus rejuntats, amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[1][2] Els pisos segon i tercer, de construcció recent, tenen finestres quadrades sense cap decoració, però respectant els eixos verticals, i el parament contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[2] L'accés actual es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica, i la porta original d'arc escarser adjacent ha estat anul·lada al convertir-la en finestral.[2]

L'interior s'organitza al volant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes, de cert regust mallorquí.[2][1] Són destacables les bases d'aquestes columnes, que presenten un pedestal atípic amb unes fites de pedra a cada cantonada, possiblement per evitar cops dels carruatges.[2] Es té notícia de la sala del piano, la rodona, la vermella, la del tocador, la biblioteca, els mobles d'estil imperi i els tapissos del Zodíac.[4][1]

Al jardí hi havia un sortidor i dues estàtues d'Adam i Eva,[1] situades en els nínxols que flanquegen la porta central de la façana posterior.[4][24] El terraplè sobre el qual se sustentava fou desmuntat, i al seu lloc hi ha una pista poliesportiva.[21][2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Palau Dou (Grup Escolar Cervantes)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Morales Roca, Francisco José. «Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas y Vicent, tomo II» p. 43.
  4. 1 2 3 4 5 6 «Casa Dou». Barcelona Atracción, novembre 1924, p. 10-13.
  5. ↑ «Repartiments corresponents al barri 6è. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 25v, 113v. AHCB, 1716.
  6. ↑ «Ignasi de Dou i de Bassols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  7. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/3, f. 178-185v, 02-06-1776.
  8. ↑ «Josep Brichfeus i Massigues. Ciutadà Honrat. Sant Pere Més Baix. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-10/1776-24. AHCB, 06-03-1776.
  9. ↑ «Ignacio de Dou. Sant Pere Mitjà. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-058. AHCB, 22-03-1789.
  10. ↑ Molet Petit, 2019, p. 72-73.
  11. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 744-747, 11-11-1791.
  12. ↑ Molet Petit, 2019, p. 75, 91.
  13. ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar part de l'edifici i modificar algunes finestres i balcons». C.XIV Obreria C-100/1806-066. AHCB, 01-05-1806.
  14. ↑ Molet Petit, 2019, p. 74-75.
  15. ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Més Baix. Casa. Eixamplar el portal». C.XIV Obreria C-113/1819-047. AHCB, 17-06-1819.
  16. ↑ Molet Petit, 2019, p. 77-87.
  17. ↑ «Joaquim Maria Dou. Sant Pere més baix 31. Reformes». Q127 Foment 146 bis C. AMCB, 16-03-1864.
  18. ↑ Molet Petit, 2019, p. 87.
  19. ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 681.
  20. ↑ Molet Petit, 2019, p. 87-88.
  21. 1 2 3 4 Molet Petit, 2019, p. 89.
  22. ↑ Permanyer, Lluís «De los Dou al Cervantes». La Vanguardia. Revista, 19-04-1993, p. 4.
  23. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 58.
  24. ↑ Molet Petit, 2019, p. 86, 89.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

  • «Palau Dou». Guia temàtica Biblioteca ETSAB.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.