Can Masdeu

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Masdeu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) i Canyelles (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCamí de Can Masdeu Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 44″ N, 2° 09′ 27″ E / 41.4456°N,2.1575°E / 41.4456; 2.1575
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30263 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona2893 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcanmasdeu.net Modifica el valor a Wikidata

Can Masdeu és una masia els terrenys de la cual es troben entre els barris de Canyelles i d'Horta de Barcelona, dins del Parc natural de Collserola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Actualment és un centre social ocupat, residència i hort comunitari.[3][4][5] Des de l'estació de metro L3 Canyelles s'hi pot accedir per una pista de terra, al principi de la qual, a 500 m de la casa, hi ha una indicació que posa «Vall de Can Mas Deu».

Descripció

El terreny mantingut pels okupes inclou la masia, gairebé una hectàrea de terres en ús com a horts, i 15 hectàrees de bosc de pi.[3] És de planta rectangular a quatre vents i té planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta balcons i una lateral està formada per dos pisos de galeries porxades cobertes, a la part davantera de les quals es conserva la façana de la capella. Els terrats tenen trencaaigües.[2]

Història

Can Masdeu el 1911

Masia

La masia que avui es coneix com a Can Masdeu va tenir anteriorment diversos noms: Mas Poch, Roure i Sapila.[2] El 1639, Francesc Cobera i Guardiola la va vendre a Francesc Pla i Casas, notari públic de Barcelona,[2][6][7] La seva filla Clara es va casar amb Joan Masdeu i Esteve, i la finca seria heretada pel seu net Josep Ignasi Masdeu i de Grimosacs (1707-1761), militar al servei de Carles III. Casat el 1737 amb Jerònima de Montero i Alòs (1718-1759), va ser succeït pel seu fill Lluís Pau Masdeu i de Montero, que es va casar en primeres noces amb Eulàlia de Pallejà i de Graell (1757-1810) i en segones amb Paula Llombart.[7] Morí sense descendència el 1823, i l'any següent, la vídua Paula va establir en emfiteusi diverses parcel·les de la finca a pagesos.[7]

El 1845, després de la mort de Paula, els hereus de confiança de Lluís Pau vengueren la propietat a Sadurní Mestres i Soteras, que signaria un contracte d'arres amb Joan Puget i Gomis. Tanmateix, aquest hi renunciaria l'any següent després d'un litigi, i la finca seria adquirida finalment fabricant tèxtil Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853). La seva vídua Francesca Vidal i Escaitx (1782-1870) hi invertí 41.901,60 pessetes en reformar la masia com a torre d'estiueig.[7] L'hereu Joaquim Lloberas i Vidal es va casar amb Rita Foix i Ferrer, amb qui tingué tres fills: Francesc, Dolors i Francesca Lloberas i Foix, que en serien propietaris fins al 1901, quan la finca fou venuda en subhasta pública a l'Hospital de la Santa Creu per a pagar els deutes de la família.[7]

Hospital de Sant Llàtzer

El 1903, l'Hospital va invertir 4.024 pessetes per condicionar la casa i destinar-la a leprocomi,[8] i el 1906 s'hi traslladaren els malalts leprosos de l'antic hospital de Sant Llàtzer o dels Mesells, a la plaça del Pedró.[9][10] El nou hospital tenia capacitat per a 25 malalts, homes i dones, que portaven una vida relativament autònoma dins el recinte, amb accés a petits horts personals i activitats lúdiques organitzades per l'hospital.[8]

Amb els anys, les condicions sanitàries de la masia es van deteriorar i el 1929, l'Hospital va decidir construir un nou edifici uns metres muntanya amunt, i el 1931 es va aprovar el projecte de l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí. Les obres, interrompudes durant la Guerra Civil, van ser completades a la dècada del 1950, però els pacients es van resistir a abandonar la masia, que ja havien considerat la seva casa, i el 1955 el nou hospital va entrar en funcionament com a sanatori per a nens i nenes amb tuberculosi. Les instal·lacions van funcionar fins al 1974, i des d'aleshores l'edifici roman buit.[7][8][11]

El 1961, la Junta Provincial de Sanitat va tancar la leproseria de Can Masdeu, i els últims malalts van ser traslladats a l'hospital Fontilles, a la Vall de Laguar (Marina Alta).[8]

Dues persones resistint al desnonament a través de l'anomenat pal de la mort

Ocupació

El desembre del 2001, Can Masdeu va ser okupat per un grup internacional d'activistes que buscaven un espai per a organitzar unes jornades sobre el canvi climàtic, i el 30 de gener del 2002, els Mossos d'Esquadra van intentar desallotjar.lo.[12] Durant 3 dies, 11 persones van resistir-se a ser desallotjades utilitzant tècniques de desobediència civil no violenta inspirades en el moviment ecologista. Algunes es van encadenar en estructures elevades i d'alt risc, com teulades i façanes, altres van construir plataformes casolanes penjant-se de l'edifici o col·locant-se en balancins, on el moviment d'una persona posava en perill l'altra. Una de les estructures més icòniques incloïa una banyera penjada amb cadenes a l'exterior. La policia, incapaç d'expulsar les persones sense posar-les en perill, va canviar d'estratègia i va optar per esperar que baixessin per manca d'aliments i aigua. Paral·lelament, l'ocupació va rebre un ampli suport social: centenars de persones van pujar a peu fins a la vall per donar suport, es van fer concentracions espontànies, i fins i tot una organització solidària holandesa va ocupar l'ambaixada espanyola als Països Baixos com a mostra de protesta.

Aquest esdeveniment va tenir un gran ressò mediàtic i va reforçar la legitimitat del projecte dins l'activisme social barceloní.[13]

Projectes i activitats

Adaptació climàtica i biodiversitat

Diversos estudis sobre gestió comunitària del territori han analitzat la vall de Can Masdeu com un cas d’estudi en pràctiques agrícoles de baixa intensitat i en la conservació d’espais periurbans. La zona comprèn aproximadament 35 hectàrees de sòl qualificat com a equipament públic, actualment gestionades de manera comunitària.[14][15]

Horts comunitaris

Els horts comunitaris es van constituir la tardor del 2002 i reuneixen veïns i veïnes de perfils diversos que gestionen parcel·les ecològiques mitjançant assemblea oberta. El projecte promou tècniques l'agricultura ecològica i activitats de formació pràctica.[16]

Voluntariat i educació ambiental

El col·lectiu organitza jornades mensuals de voluntariat (Mans a la Vall), centrades en tasques de manteniment ambiental com la neteja de torrents, la restauració d’hàbitats i la gestió forestal, sovint en col·laboració amb entitats locals.[17][18]

També acull tallers i activitats divulgatives relacionades amb l'ecologia i el medi ambient, així com visites escolars vinculades a la programació educativa del Parc Natural de Collserola.[19]

Referències

  1. ↑ «Can Masdeu». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 «Can Masdeu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 1 2 López, Helena «Can Masdeu cumple 10 años como símbolo de integración okupa». El Periódico de Catalunya, 05-01-2012.
  4. ↑ «El dia a dia a Can Masdeu». TV3. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19-01-2012.
  5. ↑ «Can Masdeu - Centro de Investigación Social y Ecológica en Barcelona». Ecosistema Urbano, 28-12-2009.
  6. ↑ Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. 3a edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 122.
  7. 1 2 3 4 5 6 Sánchez i Ruiz, Jordi. Les fronteres de Nou Barris i Sant Andreu de Palomar. Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, 2026, p. 79-85. ISBN 978-84-09-8452-2.
  8. 1 2 3 4 Hernández, Sergi. «Sant Llàtzer, la leproseria de Barcelona». Va passar aquí. betevé, 04-02-2021.
  9. ↑ Conejo da Pena, 2002, p. 284.
  10. ↑ «Església de Sant Llàtzer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  11. ↑ «Hospital de Sant Llàtzer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  12. ↑ Contreras, Graciela. Can Masdeu, crònica d'una resistència. (recuperat via recopilacions digitals i publicacions alternatives)
  13. ↑ Martínez López, Miguel Angel «The Squatters' Movement in Europe: A Durable Struggle for Social Autonomy in Urban Politics». Antipode, Volume 45, Issue 4, setembre 2013, p. 866-887.
  14. ↑ «Can Masdeu». Mapa Barcelona + Sostenible.
  15. ↑ «El valle de Can Masdeu: la agroecología como respuesta al cambio climático», 01-03-2025.
  16. ↑ «Huertos Comunitarios de Can Masdeu».
  17. ↑ «Vall de Can Masdeu – Espai de cooperació comunitària».
  18. ↑ «La Vall de Can Masdeu: Un mapa del presente y una mirada al futuro», 2024.
  19. ↑ «Can Masdeu». Parc Natural de Collserola.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.