Can Sabastida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | baronia de l'Albi | |||
Can Sabastida fou una masia de Barcelona, situada entre els actuals carrers de Sabastida, Escultor Llimona, Santiago Rusiñol i la Riera d'Horta (continuació del carrer d'Euclides), prop del passeig de Maragall.[1]
Història
Documentada al segle xiv, un segle més tard era propietat de Joan Sabastida, veguer de Barcelona i procedent d'una notable família que ocupà càrrecs al Consell de Cent. Al segle xvii, pertanyia a Josep Galceran de Sabastida-Ardena i de Cartellà, baró de l'Albi.[2]
El 1968, el baró Carles de Montoliu i de Duran en va demanar a l'Ajuntament de Barcelona l'exclusió del Catálogo de Edificios y Monumentos de interés artístico, histórico, arqueológico, típico o tradicional,[3] la qual va ser concedida l'any següent.[4][5] A la dècada del 1980, el seu fill i successor Carles de Montoliu i Carrasco va parcel·lar la finca per a fer-hi pisos.[2]
Descripció
Era de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants. Estava envoltada de jardí, on hi havia una capella privada.[2][5]
Referències
- ↑ «Fotoplano de Barcelona y sus contornos. 1:10 000, hoja nª 9». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 1947.
- 1 2 3 «Can Sabastida». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Comisión Municipal Ejecutiva (extraordinaria)». Gaceta municipal de Barcelona, 10-12-1968, p. 704.
- ↑ «Urbanismo y Obras Públicas». Gaceta municipal de Barcelona, 30-01-1968, p. 57.
- 1 2 Pedret Muntañola, Joan «Dos edificios artísticos van a ser derribados. El Colegio de las Teresianas y la masía «Can Sabastida» desaparecen víctimas de la «plus valía»». La Vanguardia, 23-01-1969, p. 23.
Vegeu també
Bibliografia
- d. a.. Les masies de Nou Barris. Aproximació històrica i reivindicació patrimonial. Barcelona: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1989, p. 43-57 (Finestrelles, 15).