Torre del Fang
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i casa pairal  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | abandonat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Navas (Barcelonès) | |||
| Lloc | Clot, 228-264 / Espronceda, 296 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40348 | |||
| Id. Barcelona | 2904 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
La Torre del Fang, antigament de les Monges,[1] és una antiga masia situada a la cantonada dels carrers del Clot i d'Espronceda de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
El 1359 s'esmenta al Dietari de la Generalitat una torre que Francesc Carreras i Candi identificava amb la torre del Fang.[3] Va pertànyer a Galceran de Gualbes, mercader i banquer que va arribar a ser membre del Consell de Cent,[4] i el 1423, la seva vídua Serena vengué la finca a Guillem Ramon de Fontelles.[5] Durant els dos segles següents, va passar per diverses mans[5] fins que el 1642, els tutors dels pubills del mercader i ciutadà honrat de Barcelona Pau Bertrola «menor» la vengueren en subhasta pública al també mercader i ciutadà honrat Francesc Fons.[1] Aquest va llegar els seus béns a la seva vídua Narcisa Martell, succeïda per Ignàsia Fons, neboda de Francesc i casada amb Josep Galceran de Sabastida-Ardena i de Cartellà, baró de l'Albi[6] i destacat austriacista.[7]
Durant el setge de 1713-1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.[4][5]
El 1884, Maria Josepa de Rocabruna i Pascual, vídua de Francesc de Sales de Rocabruna i Jordà, baró de l'Albi, va morir sense descendència, llegant la masia i les terres a l'Església.[8][9][4]
El 1852 se'n van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria de Barcelona a Granollers, i el 1915, la finca es va veure afectada per una nova expropiació, lligada a la construcció de l'estació de la Sagrera.[4][5] El 1922, va ser comprada per Foment d'Obres i Construccions SA, que va demanar a l'Ajuntament de Barcelona que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà, cosa que va aconseguir el 1924. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades de l'Eixample.[4][5]
Finalment, el 1983 va ser adquirida per l'Ajuntament.[10] A principis del segle xxi, s'hi iniciaren unes obres de consolidació estructural a conseqüència de la construcció de la LAV Barcelona-Frontera Francesa i s'hi enderrocaren alguns afegits sense valor patrimonial.
Descripció
El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat, ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal, ja que l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribes) era el camí ral que partia del Portal Nou i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.[4]
La construcció original, de planta quadrada i feta amb carreus de pedra, donava al carrer del Clot i data de finals del segle xiii o principis del segle xiv.[2][4] Un segle més tard se li va afegir un altre cos cap al carrer d'Espronceda, realitzat amb maçoneria lligada amb morter de fang (i d'aquí tal vegada el seu nom),[4] formant un conjunt en forma d'«L» i coberta a quatre aigües.[2] Entre aproximadament mitjans del segle xviii i fins al segle xix se li van afegir més cossos al voltant d'un pati obert a llevant.[4][2][11]
L'accés es troba al carrer d'Espronceda, molt a prop de la cantonada.[2] Les façanes principals són les dues que donen al carrer. El parament està fet amb revestiment encintat. No exemplifica una concepció estilística unitària sinó que s'hi desprenen almenys dues fases de construcció successives: la fase original està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres amb emmarcaments de pedra austers i sense decoracions en la façana oest i una galeria d'onze finestres de mig punt a migdia. En la fase posterior presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques.[2]
La resta de façanes afronten als antics terrenys immediats, que presenten un fort pendent provocant l'aparició de plantes de nivell inferior a la cota dels carrers. Aquestes façanes pertanyen a edificis més moderns i de caràcter agrícola i auxiliar.[2]
Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab. Els ràfecs sobre el cos central presenten una complexa disposició de quatre nivells de línies alternades de maó i teules. La resta de cobertes també són també de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions diverses.[2]
Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear les tres finestres gòtiques del cos adherit. Les dues més importants són similars, una amb llinda de conopial de taló i l'altre conopial d'esquena d'ase. Totes dues amb traceria lobulada i dos caps humans a l'alçada de les impostes.[2] L'edifici es considera gòtic tenint en compte l'època de construcció i les decoracions lobulars de les finestres més antigues encara existents.[2]
Referències
- 1 2 AHPB, notari Francesc Pla, manual 631/34, 17-11-1642.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Torre del Fang». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Piquer i Ferrer, Esperança. «Torre del Fang (Barcelona)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Cía, Blanca «Una masía con larga historia». El País, 25-03-2007. Arxivat de l'original el 18-05-2014.
- 1 2 3 4 5 Carbonell Badia, Carles. Intervenció arqueològica al tram de la Línia d'Alta Velocitat entre l'Estació de Sants i el carrer Espronceda / Torre del Fang. Mataró: Antequem, 02-08-2010.
- ↑ Veclus, 2004.
- ↑ «Josep Galceran de Cartellà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà. manual 1.359/65, f. 901-926v, 31-03-1884. Inventari post-mortem de Maria Josepa de Rocabruna i Pascual.
- ↑ Pallarès-Personat, Joan. «Fem memòria: La Sagrera de cada dia». La Sagrerina.com.
- ↑ «Torre del Fang». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Torre del Fang». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).