Can Sitjar Xic
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Sitjar Xic o de Baix era una masia al barri d'Horta de Barcelona, actualment enderrocada. Era davant de Can Sitjar Gran, a l'actual parc de la Unitat, on hi havia el CEIP Mare Nostrum.[1]
Història
El 1834, els germans Serafí, Antoni i Vicenç Bacigalupi i Litta (†1837) es van repartir el Mas Sitjar, quedant-se aquest darrer amb ⅓ de la mina d'aigua i una part de les terres,[2] on faria construir una nova masia.[3] El 1845, Serafí Bacigalupi va vendre una peça de terra d'una mujada anomenada dels Garrofers, així com el seu ⅓ de la mina a l'advocat Francesc Ferrer i Alpuente, a qui devia diners, per 1.300 lliures.[4] Poc després, aquest en va fer agnició de bona fe[5] a Francesca Dulcet i Albareda (1791-1862), vídua de Vicenç Bacigalupi,[6] que en aquella època va emprendre obres de millora de la casa familiar del carrer de n'Arai, per a les quals va demanar diversos préstecs.[3]
Aquell mateix any, la seva filla Francesca Bacigalupi i Dulcet (1824-1847) es va casar amb l'indià de Torredembarra Joan Güell i Ferrer, i va morir a principis del 1847 a conseqüència del part del seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi.[7][8] Poc després, Francesca Dulcet, la seva filla Josepa i Esteve Gatell i Roig, com a procurador de Joan Güell, vengueren la finca a l'advocat Josep Sanmartí i Coma per 11.000 lliures, que servirien per a saldar els deutes.[3] El 1858, aquest vengué una vinya de 2 mujades a Marià d'Oriola-Cortada i d'Ibáñez-Cuevas, comte de la Vall de Merlès.[9] i el 1864, la resta de la finca,[10] ja que el comte, propietari de Can Cortada, necessitava més terrenys per a la urbanització de la Rambla de Cortada (actual carrer de Campoamor).[11][12]
El 1870, Maria del Carme Sanmartí i Rovís (1849-1904),[13][14] filla de Josep Sanmartí i Coma, es va casar a Torredembarra amb Romà Macaya i Gibert (1843-1923),[15] que el 1872 recomprà la masia a Marià d'Oriola-Cortada per 15.000 pessetes.[16] La casa es convertiria en la torre d'estiueig de la família, i Jordi Macaya Manhaval, fill del segon matrimoni de Romà Macaya amb Armandine Manhaval, la llogà a Alejandro Lerroux, que a les seves visites a Barcelona hi feia nit.[17]
A finals de la dècada del 1970, la finca passà a mans de l'Ajuntament de Barcelona, que va destinar els terrenys a la construcció d'un parc públic i l'escola Mare Nostrum.[18][1][17]
Referències
- 1 2 Díez i Quijano. Les masies d'Horta. Barcelona: El Tinter, 1986, p. 135.
- ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/20 (2a part), f. 165-172, 04-08-1834.
- 1 2 3 AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, manual 1.312/2, f. 179v-186, 22-05-1847.
- ↑ AHPB, notari Francesc Just, manual 1.299/3 (1a part), f. 48-49, 19-03-1845.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ AHPB, notari Francesc Just, manual 1.299/3 (1a part), f. 54v-55, 02-04-1845.
- ↑ «Defuncions 1847, llibre 1r, núm. 53». AMCB, 04-01-1847.
- ↑ Diario de Barcelona, 13-01-1847, p. 199.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, 25-02-1858.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.265/55, f. 772-774v, 15-07-1864.
- ↑ «Conjunt del carrer Campoamor». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Campoamor, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Naixements 1849-1851, núm. 8». AMCB, 07-04-1849.
- ↑ «Donya Maria del Carme Sanmartí de Macaya ¡Ha mort!». La Veu de Cayalunya (edició vespre), 11-07-1904, p. 1.
- ↑ «Partida de matrimoni». Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona, 30-07-1870.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/56, f. 600-604, 29-05-1872.
- 1 2 «CAN SITJAR XIC i CAN SITJAR GRAN». Memòria dels barris. Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó (blog), 08-04-2013.
- ↑ «Can Sitjar Xic». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).