Can Sitjar Gran

No s'ha de confondre amb Can Sitjar (Vilapicina).
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Sitjar Gran
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Valldaura, 23-23I Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 16″ N, 2° 09′ 20″ E / 41.43777°N,2.15556°E / 41.43777; 2.15556
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30250 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé d'interès documental
Id. Barcelona2850 Modifica el valor a Wikidata

Can Sitjar Gran o de Dalt és una antiga masia situada entre el passeig de Valldaura i la ronda de Dalt, prop de Can Baliarda, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya[1] i catalogada com bé amb interès documental (categoria D).[2]

Història

A principis del segle xix, el Mas Sitjar era propietat de Magí Antoni de Vilallonga i Grimau, baró de Segur,[3] que a conseqüència de la Guerra del Francès començà a acumular deutes per la baixada de les seves rendes, i el 1823, va vendre l'heretat per 17.000 lliures a Serafí Bacigalupi i Litta.[4] Poc després, aquest en va fer agnició de bona fe[5] als seus germans Antoni[6] i Vicenç.[7][8][9] El 1830, els germans Bacigalupi van vendre a Joan Antoni de Peguera i Baillet i la seva dona Maria Micaela de Borràs una peça de terra de 4 mujades i mitja a Sant Andreu de Palomar,[10] i el 1834, van repartir-se la propietat, quedant-se Antoni amb el mas i cadascun amb ⅓ de la mina d'aigua.[11]

El 1838, Serafí Bacigalupi va vendre els drets sobre 10 mujades i mitja de vinya, establerta a rabassa morta a diversos pagesos, al fabricant de mitges Pere Pau Costa, a qui devia diners, per 4.760 lliures,[12] i aquell mateix any, el seu germà Antoni, que també li devia diners, li va vendre el mas i les terres que li havien pertocat per 5.200 lliures.[13][9] El 1845, Costa va vendre el conjunt per 10.000 lliures a Francesca Casas[9] i Romanyà,[14] esposa del corredor reial de canvis Josep Antoni Malet.[15][16] El 1852, després de la seva mort, els seus fills Gaspar, Francesc, Felip Neri, Roser, Josepa i Esperança Malet i Casas, van acordar el repartiment de l'herència i la venda de la finca,[17] i finalment, el 1855, Esperança Font, vídua de Gaspar Malet, i el notari Jaume Burguerol, com a tutors dels seu fills menors, la van vendre per 9.500 lliures a Joan Carsi i Pla,[18] soci d'una fàbrica tèxtil a Monistrol de Montserrat.[9] A la seva mort, va ser heretada pel seu fill Joan Carsi i Brunet, després pel seu germà Josep i la seva filla Magdalena Carsi i Figueras (†1920), que es casà amb el seu cosí Joan Alcoverro i Carsi (†1931).[9]

Els Sitjar eren oriünds de Sant Andreu de Palomar i s'establiren en aquesta finca i can Sitjar Xic, on es dedicaren al conreu de vinya i hortalisses que venien a la plaça del Mercat d'Horta. Van deixar aquesta casa per a passar a can Sitjar de la plaça del Virrei Amat, que seria coneguda amb el seu nom.[9][19] Aleshores, se'n va fer càrrec Joan Alcoberro Carsi fins a la seva mort.[9][19] La finca es va anar degradant fins que als anys 1950 perdé la seva funció agrícola i al seu voltant s'hi construïren edificis d'habitatges.[9][19][1] Actualment, és habitada per diverses famílies,[1] alguna de les quals ha tractat de rehabilitar parts de l'antiga masia.[9]

Arquitectura

Es tracta d'un gran edifici format per un cos central (on es conserva un rellotge de sol) i dues loggies a banda i banda, amb planta baixa, pis i golfes.[2][1] Molt reformat al decurs dels anys, de la seva antiga estructura conserva les llindes de pedra dels finestrals, d'un balcó i d'un portal adovellat.[1] La façana està estucada amb un encintat que simula maons, probablement del segle xviii, però a través dels trossos malmesos es pot veure la construcció antiga.[1]

Hi ha un gran portal adovellat de mig punt, que devia ser l'entrada principal, dels segles xv-xvi.[2] En èpoques més recents, per tal d'ampliar la seva capacitat d'habitatge, s'hi va aixecar una torratxa.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 «Can Sitjar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 «Can Sitjà Gran». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Magín Antonio de VILALLONGA y de GRIMAU». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/22, f. 43-47v, 16-04-1823.
  5. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  6. ↑ «AntoniBACIGALUPI-LITTA». geneanet. Torredembarra.
  7. ↑ «Vicenç BACIGALUPI-LITTA». geneanet. Torredembarra.
  8. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/22, f. 149v-151, 10-08-1823.
  9. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «CAN SITJAR XIC i CAN SITJAR GRAN». Memòria dels barris. Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó (blog), 08-04-2013.
  10. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, 14-12-1830.
  11. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/20 (2a part), f. 165-172, 04-08-1834.
  12. ↑ AHPB, Josep Maria Torrent i Julià, manual 1.199/35 (2a part), f. 33v-37v, 29-03-1838.
  13. ↑ AHPB, Josep Maria Torrent i Julià, manual 1.199/35 (2a part), f. 109v-112, 04-12-1838.
  14. ↑ «FRANCISCA CASAS ROMANYA». geneanet. cecil3.
  15. ↑ «JOSE ANTON MALET». geneanet. cecil3.
  16. ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/16, f. 131v-135, 09-04-1845.
  17. ↑ AHPB, notaris Constantí Gibert i Ferran Moragas, 10-07-1852.
  18. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/28, f. 175-182v, 17-04-1855.
  19. 1 2 3 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. 4ta edició. Barcelona: El Tinter, abril 2003, p. 151.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.