Candoia bibroni
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Boidae |
| Gènere | Candoia |
| Espècie | Candoia bibroni (Duméril i Bibron, 1844) Candoia bibroni |
Candoia bibroni —comunament coneguda com a boa de nas bisell de Bibron, boa d'escates de quilla de Bibron, boa de l'arbre del Pacífic[1] o boa de Fiji[2]—és una espècie de boa, un grup de serps no verinoses i constrictores, endèmiques de les illes del sud de l'oceà Pacífic de Melanèsia i Polinèsia. La Candoia bibroni és una de les espècies de serps boid més aïllades i allunyades de la terra, ja que la majoria de les espècies de boa (com la boa constrictor) es troben a les Amèriques i el Carib, o, en el cas de les boas de sorra terrestres, a Àfrica i Euràsia.[1]
Etimologia
El nom específic, bibroni, és en honor a l'herpetòleg francès Gabriel Bibron.[3]
Descripció
La C. bibroni és el membre més gran del gènere Candoia; els adults poden arribar a fer fins al metre i mig de llargada total. El patró de color generalment consisteix en un color de fons marró pàl·lid, marró o marró vermellós superposat amb ratlles, taques o taques. Tanmateix, alguns individus no tenen cap patró en absolut.[2]
És un caçador tant arborícola com terrestre, depreda principalment d'ocells, llangardaixos (com les moltes espècies de dragons insular i escíncids) i petits mamífers, inclosos rosegadors i ratpenats.[2]
Habitat
La Candoia bibroni es troba al Pacífic Sud, principalment a les illes de Melanèsia i Polinèsia, incloses les illes Salomó orientals (Olu Malau, Ugi, Rennell, Makira, Santa Ana, Santa Cruz, Bellona, Vanikoro i Utupua),[5] illes Banks (Vanua Lava), Vanuatu (Efate, Erromango, Espiritu Santo),[6] les illes Lleialtat (Lifou, Ouvéa, Tiga),[7] Fiji, incloent Kadavu, Rotuma, Ovalau, Taveuni, Mamanuca (Malolo, Mana), les illes Yasawa i Lau—,[8] Tuvalu,[9] Samoa Occidental (Savaiʻi i Upolu) i Samoa Americana (Taʻū).[10]
El seu hàbitat natural preferit és el bosc, a altituds des del nivell del mar fins als 1.600 m.[11]
Referències
- 1 2 Candoia bibroni (TSN 174323) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- 1 2 3 Mehrtens JM (1987). Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
- ↑ Beolens B, Watkins M, Grayson M (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Candoia bibroni, p. 25).
- ↑ Espècie Candoia bibroni a The Reptile Database (anglès) www.reptile-database.org.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 28 maig 2016.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 28 maig 2016.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 3 agost 2020.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 11 maig 2018.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 11 desembre 2019.
- ↑ «Observations • iNaturalist», 1 agost 2014.
- ↑ Allison A, Hamilton A, Tallowin O (2012). "Candoia bibroni ". The IUCN Red List of Threatened Species 2012: https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2012.RLTS.T176188A1435600.en. Downloadedon 22 July 2021.
Bibliografia
- Boulenger GA (1893). Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). Volume I., Containing the Families ... Boidæ ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xiii + 448 pp. + Plates I-XXVIII. (Enygrus bibronii, p. 106–107). (anglès)
- Dumeril AMC, Bibron G (1844). Erpétologie générale ou Histoire naturelle complète des Reptiles. Tome sixième. Paris: Roret. xii + 609 pp. (Enygrus bibroni, new species, p. 483–484). (francès)
- Schweizer H (1970). "Farbwechsel bei einer Pazifik-Boa (Candoia bibroni australis Montrousier, 1860) [= Color change in a Pacific Boa (Candoia bibroni australis Montrouzier, 1860)]". Aqua Terra 7 (2): 19–22. (alemany)
Enllaços externs
- Candoia bibroni a la Reptile Database (anglès)