Canis trinilensis
| Estat de conservació | |
|---|---|
Fòssil tàxon fòssil  | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Tribu | Canini |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis trinilensis (Hermann Stremme, 1911) Canis trinilensis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Mececyon trinilensis |
Canis trinilensis és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels cànids que visqué al sud-est asiàtic a principis del Plistocè mitjà. Se n'han trobat restes fòssils a l'illa indonèsia de Trinil. És un exemple de nanisme insular, amb un pes d'entre 6,8 i 17,1 kg, menys d'un 40% del pes dels seus avantpassats que vivien al continent. Es diferencia de les altres espècies del subgènere Xenocyon per la seva petitesa i el fet de tenir les dents premolars inferiors més separades. Era un animal hipercarnívor.[1] La causa de la seva extinció fou probablement la competència amb Cuon priscus.[2] El seu historial taxonòmic ha estat controvertit i en el passat ha estat classificat en els gèneres Cuon i Mececyon.[1] El nom específic trinilensis significa ‘de Trinil’.
Referències
Bibliografia
- Van der Geer, A. A. E.; Liras, G. A.; Volmer, R. «Insular dwarfism in canids on Java (Indonesia) and its implication for the environment of Homo erectus during the Early and earliest Middle Pleistocene» (en anglès). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 507, 2018, p. 168-179. DOI: 10.1016/j.palaeo.2018.07.009.
- Volmer, R.; Van der Geer, A. A. E.; Cabrera, P. A.; Wibowo, U. P.; Kurniawan, I. «When did Cuon reach Java? – Reinvestigation of canid fossils from Homo erectus faunas» (en anglès). Geobios, 55, 2019, p. 89-102. DOI: 10.1016/j.geobios.2019.06.004.