Xenocyon
| Estat de conservació | |
|---|---|
Fòssil tàxon fòssil  | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Subgènere | Xenocyon Kretzoi, 1938 Xenocyon |
| Espècies | |
| |
Xenocyon és un subgènere[2] extint de mamífers carnívors de la família dels cànids i del gènere Canis (o, segons altres classificacions, un gènere a part) que tingueren una amplíssima distribució des del Pliocè superior fins al Plistocè mitjà, fa entre 210.000 anys i 3,6 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Algèria, Bèlgica, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, França, Geòrgia, Grècia, Indonèsia,[1] Israel, Itàlia, Mongòlia, Romania, Rússia, el Tadjikistan, Tanzània, Txèquia i la Xina.[3] El nom genèric Xenocyon significa ‘gos estrany’.
Referències
- 1 2 3 Volmer et al., 2019, resum.
- ↑ «Els gossos salvatges prehistòrics podrien haver conviscut amb els primers humans europeus». Universitat Autònoma de Barcelona, 30 juliol 2021. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ Entrada «Xenocyon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2026].
Bibliografia
- Volmer, R.; Van der Geer, A. A. E.; Cabrera, P. A.; Wibowo, U. P.; Kurniawan, I. «When did Cuon reach Java? – Reinvestigation of canid fossils from Homo erectus faunas» (en anglès). Geobios, 55, 2019, p. 89-102. DOI: 10.1016/j.geobios.2019.06.004.