Capelinhos
| ||||
| Tipus | muntanya volcà cap  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Faial | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Açores) | |||
| ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 143 m | |||
| Lloc de Patrimoni Geològic de la IUGS | ||||
Capelinhos és un volcà situat a l'extrem occidental de l'illa de Faial, a l'arxipèlag de les Açores (Portugal). Es va formar arran de l'erupció volcànica de 1957-1958, que va començar el 27 de setembre de 1957 amb una fase submarina i posteriorment va evolucionar fins a una erupció subaèria. Aquest episodi va modificar profundament la geomorfologia de l'illa i va donar lloc a un nou edifici volcànic, convertint-se en un dels esdeveniments volcànics més ben documentats de la història recent de les Açores.[1][2]
Actualment, el volcà forma part del Parc Natural de Faial i constitueix un dels principals espais d'interès geològic de l'arxipèlag. Al seu peu s'hi troba el Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos, inaugurat l'agost de 2008, que explica la formació geològica de les Açores, l'erupció de 1957-1958 i la història dels fars de l'arxipèlag.[1][2]
Geografia
Capelinhos es troba a l'extrem occidental de la península del mateix nom, a la parròquia de Capelo, al municipi d'Horta, a l'illa de Faial. El volcà limita amb l'oceà Atlàntic i constitueix el punt més occidental de l'illa.[3]
L'edifici volcànic es va originar sobre la plataforma litoral existent abans de l'erupció de 1957-1958. L'activitat eruptiva va modificar profundament la línia de costa i va crear una extensa superfície de dipòsits volcànics formada principalment per cendres, lapil·li i altres materials piroclàstics.[2]
Actualment, Capelinhos forma part del Parc Natural de Faial i integra una de les principals àrees protegides de l'illa pel seu interès geològic, paisatgístic i científic.[1]
Geologia
Capelinhos forma part del sistema volcànic de l'illa de Faial, integrada dins el Rift de la Terceira, una de les principals estructures tectòniques de l'arxipèlag de les Açores. El volcà es va originar sobre una fissura eruptiva situada a l'extrem occidental de l'illa, on la interacció entre el magma ascendent i l'aigua marina va donar lloc a una erupció de tipus surtseià, caracteritzada per violentes explosions hidromagmàtiques.[2][3]
L'activitat eruptiva va generar un con format principalment per cendres, lapil·li i altres materials piroclàstics, que posteriorment van ser remodelats per l'acció del vent i de l'oceà. L'erosió marina continua modificant la morfologia del volcà i reduint gradualment la superfície creada durant l'erupció.[2]
Erupció de 1957–1958
L'erupció dels Capelinhos es va iniciar el **27 de setembre de 1957** amb una sèrie d'explosions submarines a aproximadament un quilòmetre de la costa occidental de Faial. El contacte entre el magma ascendent i l'aigua de mar va originar una erupció hidromagmàtica de tipus surtseià, caracteritzada per violentes explosions, grans columnes de vapor d'aigua i l'expulsió de cendres i altres materials piroclàstics.[2]
L'acumulació progressiva dels materials volcànics va permetre que el nou edifici emergís sobre el nivell del mar durant els primers mesos de l'erupció. Després d'una fase inicial predominantment surtseiana, l'activitat va evolucionar gradualment cap a una erupció de tipus estrombolià, amb emissions de bombes volcàniques, lapil·li i colades de lava. L'activitat eruptiva va finalitzar el **24 d'octubre de 1958**, després de tretze mesos gairebé ininterromputs.[2][3]
L'erupció va expulsar aproximadament **174 milions de metres cúbics** de materials volcànics i va crear prop de **2,4 km²** de noves terres, conegudes com les Terras Novas. Des de la fi de l'activitat eruptiva, l'acció combinada del mar, el vent i la pluja ha erosionat progressivament una part important d'aquest territori.[2][3]
Les conseqüències socials i econòmiques van ser molt importants. Les cendres volcàniques i els terratrèmols associats van destruir habitatges, van afectar greument les terres de conreu i van obligar a evacuar nombrosos habitants de les parròquies de Capelo i Praia do Norte. L'impacte de l'erupció va afavorir una important onada emigratòria cap als Estats Units, facilitada per l'aprovació de l'Azorean Refugee Act el 1958, una llei impulsada pel senador John F. Kennedy que va permetre l'entrada de milers d'afectats per la catàstrofe.[4]
Paisatge i protecció
Després de la fi de l'erupció, l'acció combinada de l'oceà Atlàntic, el vent i la pluja ha modificat progressivament la morfologia del volcà. L'erosió marina ha reduït una part important de les terres formades durant l'erupció, tot i que el paisatge continua conservant un aspecte gairebé desproveït de vegetació, amb extensos dipòsits de cendres i altres materials volcànics que constitueixen un dels exemples més representatius de vulcanisme recent a les Açores.[2][1]
Capelinhos forma part del Parc Natural de Faial, creat el 2008, i està inclòs dins del Geoparc Açores, integrat a la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO. El seu elevat interès geològic, paisatgístic i científic el converteix en un dels espais naturals més visitats de l'illa de Faial.[1]
Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos
El Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos és un equipament museístic dedicat a la divulgació de la geologia de les Açores i de l'erupció dels Capelinhos de 1957-1958. Va ser inaugurat el 2008 i forma part de la xarxa portuguesa de centres Ciência Viva.[2]
Projectat per l'arquitecte portuguès Nuno Ribeiro Lopes, l'edifici està construït majoritàriament sota el nivell del terreny amb l'objectiu de minimitzar l'impacte visual sobre el paisatge volcànic. Aquesta solució arquitectònica permet preservar el protagonisme del volcà i del far històric, integrant el centre en l'entorn natural.[2]
L'exposició permanent explica l'origen geològic de l'arxipèlag de les Açores, la formació del volcà dels Capelinhos, el desenvolupament de l'erupció de 1957-1958, els principals fenòmens volcànics i sísmics de la regió i la història dels fars de l'arxipèlag.[2]
El conjunt incorpora el far dels Capelinhos, inaugurat el 1903. Durant l'erupció va quedar parcialment sepultat per les cendres volcàniques i va deixar de prestar servei. Actualment es conserva com un dels elements patrimonials més emblemàtics dels Capelinhos i forma part del recorregut expositiu del centre d'interpretació.[2]
El Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos és un dels principals equipaments dedicats a la divulgació del patrimoni geològic de les Açores i constitueix un dels espais culturals i científics més visitats de l'illa de Faial.[1]
Vegeu també
Enllaços externs
- «Monument Natural del Volcà dels Capelinhos». Parques Naturais dos Açores.
- «Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos». SIARAM.
- «Capelinhos Volcano». Visit Azores.
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «Centro de Interpretação do Vulcão dos Capelinhos – Centro Ciência Viva». Parques Naturais dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 «Centro de Interpretação do Vulcão dos Capelinhos – Centro Ciência Viva». SIARAM – Sistema de Informação Ambiental dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- 1 2 3 4 «Capelinhos Volcano». Visit Azores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «A erupção do Vulcão dos Capelinhos». Biblioteca Pública e Arquivo Regional João José da Graça, 2025. [Consulta: 21 juliol 2026].