Illa de Faial
| |||||
| Tipus | illa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Portugal | ||||
| Regió autònoma | Açores | ||||
| Capital | Horta | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 14.331 (82,84 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | illa de Faial | ||||
| Part de | |||||
| Superfície | 173 km² | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
| Punt més alt | Cabeço Gordo (1.043 m) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Faial (en portuguès Ilha do Faial, 'illa de la fageda') és la cinquena illa més gran de l'arxipèlag de les Açores, a Portugal. Forma part del grup central de l'arxipèlag. La seva capital és Horta, la població estimada és de 15.173 habitants (2025) i té una superfície de 173,06 km².[1]
D'origen volcànic, Faial és coneguda per la gran caldera situada al centre de l'illa i pel volcà dels Capelinhos, l'erupció del qual entre 1957 i 1958 va crear noves terres a l'extrem occidental de l'illa i va transformar profundament el paisatge.[2]
Medi físic
Geografia
Faial forma part del grup central de les Açores, juntament amb les illes de Pico, São Jorge, Terceira i Graciosa. Té una superfície de 173,8 km² i està separada de l'illa de Pico pel canal de Faial, que en el seu punt més estret fa aproximadament 8,3 km d'amplada.[3]
Faial és coneguda com l'«illa blava» de les Açores per l'abundància d'hortènsies que tradicionalment cobrien els marges dels camins i nombrosos espais de l'illa. Des de la seva costa oriental es contempla l'illa de Pico, presidida pel mont Pico, el punt més alt de Portugal.
Relleu i geologia
Faial és una illa d'origen volcànic formada per diversos edificis volcànics desenvolupats al llarg de centenars de milers d'anys. El seu relleu està dominat pel Cabeço Gordo, de 1.043 metres d'altitud, al cim del qual s'obre la gran caldera volcànica central. Cap a l'oest s'estén la península de Capelo, la zona geològicament més recent de l'illa, on entre 1957 i 1958 es va produir l'erupció del Capelinhos, que va ampliar la superfície emergida de Faial amb la formació de noves terres.[3]
Caldeira
La Caldeira de Faial és una gran depressió volcànica situada al cim del Cabeço Gordo. Té aproximadament dos quilòmetres de diàmetre i uns 400 metres de profunditat, i constitueix un dels principals espais naturals protegits de l'illa.[4]
Des del seu perímetre s'obtenen àmplies panoràmiques de Faial, així com de les illes de Pico i São Jorge, la vall de Flamengos i la ciutat d'Horta.
Clima
Faial presenta un clima oceànic temperat, fortament influït per l'oceà Atlàntic. Les temperatures són suaus durant tot l'any, amb mitjanes que oscil·len aproximadament entre els 13 °C a l'hivern i els 22 °C a l'estiu. Les precipitacions són abundants, especialment a les zones més elevades, i els canvis sobtats del temps són freqüents.[3]
Flora i paisatge
El paisatge de Faial està format principalment per prats dedicats a la ramaderia, boscos i una vegetació afavorida pel clima humit de l'arxipèlag. Les hortènsies, introduïdes des d'Àsia al segle xix, s'han convertit en un dels principals símbols paisatgístics de l'illa, tot i no ser una espècie autòctona. També hi són presents diverses espècies introduïdes, algunes de les quals tenen caràcter invasor.[3]
A Horta i en altres indrets de l'illa es conserven exemplars d'espècies pròpies de la vegetació macaronèsica, juntament amb arbres ornamentals i plantacions forestals establertes al llarg dels darrers segles.
Història
Descobriment i poblament
Faial fou descoberta pels navegants portuguesos a mitjan segle XV. El poblament de l'illa es consolidà durant la segona meitat del segle, i la capitania de Faial i Pico fou concedida el 1468 al flamenc Jos van Hurtere.[5] Inicialment rebé el nom de São Luís, però posteriorment adoptà el de Faial, relacionat amb l'abundància de Morella faya —antigament Myrica faya—, coneguda en portuguès com a faia-da-terra.[6]
Els primers pobladors procedien principalment de Portugal, als quals ben aviat s'afegiren colons flamencs, que participaren activament en el desenvolupament de l'illa. Els sòls volcànics fèrtils i la situació estratègica de Faial en les rutes atlàntiques afavoriren el creixement dels assentaments i de l'activitat agrícola.
Desenvolupament
Durant els segles XVIII i XIX, l'agricultura, especialment el conreu i l'exportació de taronges, constituí una de les principals fonts de riquesa de l'illa. Paral·lelament, la ciutat d'Horta es consolidà com una escala habitual dels vaixells que travessaven l'Atlàntic, fet que impulsà el seu desenvolupament comercial i portuari.
Entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, la caça de balenes també tingué un paper destacat en l'economia de Faial, abans del seu progressiu declivi amb la desaparició de l'activitat balenera tradicional.
Erupció dels Capelinhos
L'erupció del Capelinhos, iniciada el 27 de setembre de 1957 i finalitzada el 24 d'octubre de 1958, transformà profundament l'extrem occidental de Faial. L'activitat volcànica va crear noves terres emergides, modificà el litoral i afectà greument les terres i els assentaments de la península de Capelo.[7]
Les conseqüències econòmiques i socials de l'erupció provocaren una important emigració cap als Estats Units. L'Azorean Refugee Act de 1958 autoritzà l'expedició de 1.500 visats especials fora de quota per a persones afectades pel volcà dels Capelinhos i els seus familiars.[8]
Actualment, els Capelinhos constitueixen un dels espais geològics més emblemàtics de les Açores i acullen el Centre d'Interpretació del Volcà dels Capelinhos, dedicat a la divulgació de l'erupció i de la geologia de l'illa.
Economia
L'economia de Faial es basa principalment en l'agricultura, la ramaderia, la indústria lletera, la pesca, el comerç i el turisme.[9]
La ramaderia bovina i la producció de llet tenen un paper destacat en l'activitat agrària de l'illa. Una part important de la producció es destina a l'elaboració de formatges, entre els quals destaquen les varietats Ilha Azul, Capelinhos, Moledo i Morro, elaborades amb llet de vaca.[9]
La pesca continua essent una activitat tradicional, especialment la pesca artesanal, mentre que el port d'Horta manté la seva importància com a centre de serveis marítims i de comunicacions entre les illes del grup central de les Açores.[9]
En les darreres dècades, el turisme ha esdevingut un dels principals sectors econòmics de Faial. Els paisatges volcànics, la xarxa de senders, les activitats nàutiques, el busseig i l'observació de cetacis atrauen cada any un nombre creixent de visitants, complementant les activitats tradicionals de l'illa.[9]
Horta
Horta és la capital i principal nucli urbà de Faial. Situada a la costa sud-est de l'illa, ha desenvolupat històricament un paper destacat com a port de refugi i escala per a les embarcacions que travessen l'oceà Atlàntic. Durant els segles XIX i XX també fou un important centre internacional de comunicacions gràcies a l'establiment de diverses estacions de cables telegràfics submarins, que connectaven Europa amb Amèrica.[10]
La marina d'Horta és considerada una de les escales més conegudes de les rutes de navegació de l'Atlàntic Nord. Des de la dècada de 1980, els navegants hi mantenen la tradició de pintar un mural al dic de la marina abans de reprendre el viatge, una pràctica que, segons la tradició marinera, porta bona sort durant la travessia.[11]
Entre els establiments més coneguts de la ciutat destaca el Peter Café Sport, fundat el 1918. Conegut internacionalment entre la comunitat de navegants, s'ha convertit en un lloc de trobada per a mariners, viatgers i navegants oceànics. A la planta superior acull el Museu Scrimshaw, dedicat a la conservació d'una important col·lecció d'objectes elaborats sobre dents i ossos de catxalot relacionats amb la tradició balenera de les illes de Faial i Pico.[12]
Patrimoni natural i turisme
Una part important del patrimoni natural de Faial està protegida pel Parc Natural de Faial, creat el 2008. Aquest espai agrupa diverses àrees protegides de l'illa amb l'objectiu de conservar-ne els ecosistemes, els paisatges volcànics i la biodiversitat.[3]
Entre els espais més destacats hi ha la Caldeira de Faial, una gran depressió volcànica situada al centre de l'illa, així com el paisatge volcànic dels Capelinhos, format arran de l'erupció de 1957-1958. Tots dos constitueixen alguns dels principals atractius naturals de Faial i formen part del Geoparc Açores, integrat a la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO.[3][13]
El senderisme és una de les activitats més populars de l'illa, amb una xarxa de camins senyalitzats que permeten recórrer els principals espais naturals. També són habituals les activitats relacionades amb el mar, com l'observació de cetacis, el busseig, la vela i altres esports nàutics, afavorides per la situació de Faial al centre de l'arxipèlag de les Açores.[9][3]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Estimativas da População Residente – 2025». Serviço Regional de Estatística dos Açores, 22 juny 2026. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Faial». Serviço Regional de Estatística dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Geography – Faial Natural Park». Parques Naturais dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Caldeira». Parques Naturais dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Faial e Pico». Enciclopédia Açoriana. Direção Regional da Cultura dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Faial». Visit Azores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «65th anniversary of the Capelinhos Volcano Eruption». Parques Naturais dos Açores, 27 setembre 2022. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Recognizing the Azorean Refugee Act of 1958». United States Government Publishing Office. [Consulta: 21 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 «Ilha do Faial». Portal do Turismo dos Açores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Horta». Visit Azores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Horta Marina». Visit Azores. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «History». Peter Café Sport. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Azores UNESCO Global Geopark». Azores Geopark. [Consulta: 21 juliol 2026].