Capitular de Villis

Plantilla:Infotaula esdevenimentCapitular de Villis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
 52° 10′ N, 10° 32′ E / 52.16°N,10.54°E / 52.16; 10.54
Tipuscapitular Modifica el valor a Wikidata
AutorCarlemany Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióCarlemany Modifica el valor a Wikidata
LlocWolfenbüttel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalllatí Modifica el valor a Wikidata

Goodreads (obra): 115349764 Modifica el valor a Wikidata

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.[1][2] En aquesta acta Carlemany, dirigint-se als seus villici, els governadors dels seus dominis (villae, villis), decreta un determinat nombre d'observacions i regles. El capitular no actua com un conjunt de simples recomanacions sinó com un conjunt de normes sancionadores estrictes com per exemple multes, revocacions o empresonaments.

Els capitulars tenien caràcter d'aplicació imperial, és a dir, les normes, decrets i regles que contenien s'havien d'aplicar a tot l'imperi. La correcta aplicació dels capitulars era controlada in situ pel missi dominici ("els enviats del senyor").

El nom de "capitular" ve de la seva divisió en capítols.[3] Els capitulars s'elaboraven a les assemblees generals de l'imperi carolingi, en les quals es tractaven temes i qüestions que afectaven a l'imperi.

Alcuí de York, possible autor

L'autor i la data del capitular, l'únic exemplar existent del qual es conserva a la Biblioteca de Wolfenbüttel a Alemanya, són desconeguts com sol passar freqüentment en el cas dels manuscrits carolingis.

El text es compòn d'unes 40 pàgines i és clar que no va poder ser redactat exclusivament en tota la seva extensió per Carlemany, però reflecteix la seva voluntat política, econòmica i cultural. Es creu que l'autoria recau en un equip complet, és a dir que es tractaria d'una obra col·lectiva (una de les primeres) segurament creada en l'assemblea general. Malgrat tot, alguns autors pensen que l'emperador hauria pogut participar en alguns articles.

Però si s'intenta assignar una única autoria a aquest famós capitular s'ha d'assenyalar els erudits, els científics més importants de l'època els quals eren sens dubtes els monjos. Segons els especialistes de la qüestió, seria, en la seva majoria, l'obra d'un gran escriba i intel·lectual de l'època que actualment es creu que es tractaria d'Alcuí de York.

Contingut

Aquest capitular és conegut generalment pels seus capítols (articles) 43, 62 però sobretot pel 70, el qual conté la llista d'un centenar de plantes, arbres, arbustos o simples herbes que s'ordena que siguin cultivades als jardins reials. Per aquesta llarga resolució de 120 articles (els famosos capitulae), Carlemany va intentar reformar completament l'agricultura i l'administració dels seus immensos dominis, els quals s'estenien des d'Alemanya fins Espanya. De fet, numerosos historiadors parlen d'una "revolució agrícola" durant l'imperi carolingi que, gràcies a una sèrie d'innovacions agrícoles, van augmentar la productivitat i el rendiment de la terra. En conseqüència va començar a acumular-se excedent i aquest va permetre una auge del comerç i de les ciutats.

Fora d'aquests articles, el capitular descriu i s'interessa per moltes activitats com els oficis, els teixits, la caça, la carnisseria, la medicina, la botànica, l'agricultura, l'alimentació... També se centra en l'autoritat atribuïda a la reina, l'ensenyament, la creació d'escoles...

Article 70

Als capítols 43, 62 però sobretot al 70 hi ha una llarga enumeració de 94 plantes (73 herbes, 16 arbres fruiters, 5 plantes tèxtils i tintoreres) no sempre fàcils de precisar. Eren les que els dominis reials volien cultivar. Es donen indicacions precises sobre els fruits i verdures cultivats a l'època en països com França.

Llista de les plantes al Capitulare de villis vel curtis imperialibus
Nr. Nom en llatí
en el Capitulare
Nom científic (i família) Denominació catalana
1aliliumIris germanica L. (Iridaceae)Lliri
1bliliumLilium candidum L. (Liliaceae)assutzena, lliri blanc
2rosasRosa canina L. (Rosaceae)Rosa silvestre
3fenigrecumTrigonella foenum-graecum L. (Fabaceae)Fenigrec
4acostumSaussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae)
4bcostumTanacetum balsamita L. (Asteraceae)
5salviamSalvia officinalis L. (Lamiaceae)Sàlvia
6rutamRuta graveolens L. (Rutaceae)Ruda
7abrotanumArtemisia abrotanum L. (Asteraceae)Abròtan
8cucumeresCucumis sativus L. (Cucurbitaceae)Cogombre
9peponesCucumis melo L. (Cucurbitaceae)Meló
10cucurbitasCucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae)Carbassa
11afasiolumVigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae)fesolí
11bfasiolumDolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweetmongeta egípcia
12ciminumCuminum cyminum L. (Apiaceae)Comí
13ros marinumRosmarinus officinalis L. (Lamiaceae)Romaní
14careiumCarum carvi L. (Apiaceae)Alcaravea
15cicerum italicumCicer arietinum L. (Fabaceae)Cigró
16squillamUrginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae)Ceba marina
17gladiolumGladiolus italicus Mill. (Iridaceae)Gladiol
18adraganteaPolygonum bistorta L. (Polygonaceae)Bistorta
18bdraganteaArtemisia dracunculus L. (Asteraceae)Estragó
19anesumPimpinella anisum L. (Apiaceae)Anís
20acoloquentidasCitrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae)Coloquinta
20bcoloquentidasBryonia alba L. (Cucurbitaceae)Bryonia
21asolsequiamHeliotropium europaeum L. (Boraginaceae)Cua d'escorpí
21bsolsequiamCalendula officinalis L. (Asteraceae)Boixac de jardí
21csolsequiamCichorium intybus (Asteraceae)xicoria
22aameumAmmi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae)bisnaga
22bameumMeum athamanticum Jacq. (Apiaceae)Meu
23silumLaserpitium siler L. (Apiaceae)Laserpitium[4]
24alactucasLactuca sativa L. (Asteraceae)enciam
24blactucasLactuca virosa L. (Asteraceae)enciam de bosc
25gitNigella sativa L. (Ranunculaceae)pebreta
26eruca albaEruca sativa Mill. (Brassicaceae)Ruca
27nasturtiumNasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae)creixen
28pardunaArctium lappa L. (Asteraceae)repalassa
29pulediumMentha pulegium L. (Lamiaceae)Poliol
30aolisatumAngelica archangelica L. (Apiaceae)Herba de l'Esperit Sant
30bolisatumSmyrnium olusatrum L. (Apiaceae)Aleixandri
31petresilinumPetroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae)Julivert
32apiumApium graveolens L. (Apiaceae)Api
33alevisticumLigusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae)
33blevisticumLevisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae)api bord
34savinamJuniperus sabina L. (Cupressaceae)Savina muntanyenca
35anetumAnethum graveolens L. (Apiaceae)anet
36fenicolumFoeniculum vulgare Mill. (Apiaceae)fonoll
37intubasCichorium intybus L. (Asteraceae)xicoira
38diptamnumDictamnus albus L. (Rutaceae)lletimó
39sinapeSinapis alba L. (Brassicaceae)mostassa blanca
40satureiamSatureja hortensis L. (Lamiaceae)sajolida de jarí
41sisimbriumMentha aquatica L. (Lamiaceae)Herba-sana d'aigua
42mentamMentha spicata L. (Lamiaceae)Mentha spicata
43mentastrumMentha longifolia L. (Lamiaceae)Menta boscana
44tanazitamTanacetum vulgare L. (Asteraceae)Tanarida
45neptamNepeta cataria L. (Lamiaceae)Herba gatera
46afebrefugiamCentaurium erythraea Rafn (Gentianaceae)Herba de Santa Margarida
46bfebrefugiamTanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae)Segura
47papaverPapaver somniferum L. (Papaveraceae)Cascall
48betasBeta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae)bleda-rave, remolatxa
49vulgiginaAsarum europaeum L. (Aristolochiaceae)Atzarí Á
mismalvasMalves
50altaeaAlthaea officinalis L. (Malvaceae)Malví
51malvasMalva sylvestris L. (Malvaceae)Malva major
52carvitasDaucus carota L. (Apiaceae)Pastanaga
53pastenacasPastinaca sativa L. (Apiaceae)xirivia
54adripiasAtriplex hortensis L. (Chenopodiaceae)Armoll
55blidasAmaranthus blitum L. (Chenopodiaceae)Amarant
56aravacaulosBrassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae)Nap salvatge
56bravacaulosBrassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae)Col
57caulosBrassica oleracea L. (Brassicaceae)Col
58aunionesAllium fistulosum L. (Alliaceae)ceba d'hivern
58bunionesAllium ursinum L. (Alliaceae)all bord
59britlasAllium schoenoprasum L. (Alliaceae)Cebollí
60porrosAllium porrum L. (Alliaceae)porro
61radicesRaphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae)Rave
62ascaloniasAllium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae)Ceba
63cepasAllium cepa L. var cepa (Alliaceae)Ceba
64aliaAllium sativum L. (Alliaceae)All
65warentiamRubia tinctorum L. (Rubiaceae)Roja
66acardonesDipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae)Card
66bcardonesCynara cardunculus L. (Asteraceae)Herbacol
67fabas maioresVicia faba L. (Fabaceae)fava
68pisos MauriscosPisum sativum L. (Fabaceae)Pèsol
69coriandrumCoriandrum sativum L. (Apiaceae)Coriandre
70cerfoliumAnthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae)Cerfull
71lacteridasEuphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae)cagamuja
72sclareiamSalvia sclarea L. (Lamiaceae)sàlvia romana
73Jovis barbamSempervivum tectorum L. (Crassulaceae)Matafoc comú


Llista d'arbres en el Capitulare de villis vel curtis imperialibus
Nr. Nom en llatí

en el Capitular

Nom científic (família) Nom català
74a pomarios div. espècies Malus domestica Borkh. (Rosaceae) Pomer
74b pomarios Citrus aurantium L. (Rutaceae) Taronja amarga
76 prunarios Prunus domestica L. (Rosaceae) Cirerer
77 sorbarios Sorbus domestica Borkh. (Rosaceae) Sorbus
78 mespilarios Mespilus germanica L. (Rosaceae) Nespler
79 castanarios Castanea sativa Mill. (Fagaceae) Castanyer
80 persicarios Prunus persica (L.) Batsch (Rosaceae) Presseguer
81 cotoniarios Cydonia oblonga Mill. (Rosaceae) Codonyer
82 avellanarios Corylus avellana L. (Betulaceae) Avellaner
83 amandalarios Prunus dulcis (Mill.) D.A.Webb (Rosaceae) Ametller
84 morarios Morus nigra L. (Moraceae) Morera
85 lauros Laurus nobilis L. (Lauraceae) Llorer
86 pinos Pinus pinea L. (Pinaceae) Pins
87 ficus Ficus carica L. (Moraceae) Figuera
88 nucarios Juglans regia L. (Juglandaceae) Noguera
89a ceresarios Prunus avium L. (Rosaceae) Cirerer dolç
89b ceresarios Prunus cerasus L. (Rosaceae) Cirerer àcid
90 malorum nomina Especie de Manzano Espècie de pomer
a gozmaringa "Gosmaringa" (espècie de poma)
b geroldinga "Geroldinga" (espècie de poma)
c crevedella "Crevedella" (espècie de poma)
d sperauca "Esperauca" (espècie de poma)

Referències

  1. ↑ Guérard, B.E.C.. Explication du capitulaire De villis ... (en francès). Firmin Didot frères, 1853.
  2. ↑ Capitulare de villis vel curtis imperii Caroli-Magni (en esperanto). P. Parey, 1919 [Consulta: 25 setembre 2021].
  3. ↑ «Explicación y contexto del Capitulaire de villis» (en castellà). Botanical-online, 19-01-2019. [Consulta: 17 juny 2024].
  4. ↑ Atlas Corològic de la Flora Vascular Del Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 1954–. ISBN 978-84-7283-484-2.
  1. Alltagswortschatz im Althochdeutschen
  2. Marc Bloch: L'origine et la date du Capitulare de villis
  3. Der lateinische Text von der Bibliotheca Augustana