Carme

Per a altres significats, vegeu «Carme (desambiguació)».

Carme

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 31′ 53″ N, 1° 37′ 16″ E / 41.5314°N,1.6211°E / 41.5314; 1.6211
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Anoia
Capital	Carme
Població humana
Població	847 (2025) (72,39 hab./km²)
Llars	19 (1553)
Gentilici	Carmetà, carmetana
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat per a l'Atenció dels Minusvàlids Psíquics de la Comarca de l'Anoia
Superfície	11,7 km²
Banyat per	riera de Carme
Altitud	351 m
Limita amb	la Llacuna la Pobla de Claramunt la Torre de Claramunt Vilanova del Camí Orpí Mediona
Organització política
• Alcalde	Marc Sànchez Rodríguez (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08787
Codi INE	08048
Codi IDESCAT	080484
Lloc web	carme.cat

Carme és un municipi situat a la comarca de l'Anoia, en plena Catalunya central. Concretament, el poble està al mig d'una vall, que està composta, per una banda, per la serralada d'Orpinell (751 m) i per l'altra per la de Collbàs (544 m). El poble és al fons de la vall, enmig del bosc i subtilment apartat de les grans poblacions. La capital de la comarca de l'Anoia, Igualada, és exactament a deu quilòmetres del poble, mentre que d'altres municipis com La Pobla de Claramunt o Capellades són escassament a uns cinc quilòmetres. El 2025, el poble tenia 847 habitants, però en temporades de vacances aquesta xifra es pot veure lleugerament augmentada.

El poble té perfectament tots els serveis mínims de forma independent (farmàcia, botiga de queviures, restaurants, piscina, quiosc, allotjament de turisme rural, fleca o serveis mèdics) i permanent, cosa que permet evitar llargs desplaçaments a l'hora de les activitats diàries. Tanmateix, i la capital de la comarca és a deu minuts en cotxe, la qual cosa permet una comunicació fluida amb tots els serveis, siguin d'abast local, nacional o estatal. Altrament, la capital del país, Barcelona, és tot just a una hora del poble, sigui en cotxe o en transport públic.

Tot i això, l'aspecte i l'espai en el qual es troba el poble de Carme són totalment diferents dels que ens presenta la capital catalana. Carme és al bell mig d'una vall, entre boscos, feixes i horts que són el que realment aporta l'essència rural a la vila. Carme ha aconseguit adaptar-se a la modernitat i a les noves tecnologies, però sense perdre la seva essència i tradicions.

Històricament, el municipi es va crear al final de l'edat mitjana, tot i que els primers documents històrics parlen de final del segle xvii. En l'època de la conquesta àrab i durant la mateixa edat mitjana (segles x-xii), una part de l'actual Catalunya estava parcialment ocupada pels musulmans. Això va causar que al mig del país es formessin una sèrie de fortificacions per tal de controlar l'avanç dels musulmans cap a l'actual Europa. Aquest conjunt de fortificacions es coneixen amb el nom de castells de frontera, i corresponen a una línia fictícia traçada a través de l'actual Catalunya central que permetia dominar visualment un ampli territori i defensar-lo d'una forma ràpida i eficaç. Alguns dels castells d'aquell moment es poden visitar en la ruta «Castells de frontera de l'edat mitjana» al llarg del territori. De fet, la comarca de l'Anoia és una de les que més castells i petites fortaleses conserva, i permet obtenir una idea molt afí a la realitat d'aquell moment. Un dels castells més ben conservats i restaurats és el de La Pobla de Claramunt, a cinc quilòmetres del poble de Carme i que permet gaudir de l'art medieval d'una forma tranquil·la i sense necessitat de cotxe. Alguns altres castells i fortificacions d'aquests són el d'Orpí, el de Calaf, Miralles, etc.

Carme, també havia tingut antigament una petita fortalesa, ja que en el mateix poble s'han trobat alguns vestigis del que se suposa que hauria pogut ser la torre de defensa. Tot i això i contrastant amb el cas de la Pobla, a Carme actualment no hi trobem cap fortificació, però sí algunes traces que ens permeten deduir-ne el passat medieval.

Per altra banda, i basant-nos amb el que encara podem observar a la llum del dia, l'església de Carme n'és com el principal monument i atracció turística. La construcció que data de principi del segle xviii i que rep el nom d'Església de Sant Martí de Carme presenta una nau de creu llatina i una base neoclàssica. Tot i això, i segons els estudis, es creu que abans de l'actual recinte va existir-ne un altre de més antic, concretament de la darreria de l'edat mitjana i de base totalment romànica. Aquesta primera església era a l'altra banda de la riera, concretament a l'actual Cal Ros, espai on s'han trobat ara recentment algunes de les restes del temple, que ens permeten contextualitzar millor aquell primer espai religiós.

Segons apunten la majoria de les fonts, a inici del 1700 Carme, immers en un creixement demogràfic i econòmic important, va construir el nou temple religiós. Actualment, aquesta és l'església del poble, lloc on se celebren les tradicionals festes locals i nacionals del poble, juntament amb les activitats religioses.

• Llista de topònims de Carme (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Carme gaudeix d'una rica activitat cultural, tot i tenir menys de mil habitants, compta amb una rica tradició cultural. Les caramelles, l'adoració al nen Jesús a la missa del gall, el pessebre vivent o la cavalcada dels reis Mags de l'Orient són alguns dels aspectes més significatius, ja que barregen tradició, modernitat i localitat. Tots aquests esdeveniments estan organitzats per la mateixa gent del poble, que coneix perfectament les seves tradicions i en fa gaudir als més petits. Potser, entre tot, l'activitat més majestuosa és la cavalcada dels reis, que permet veure de ben a prop els tres reis mags, a la vegada que parlar amb ells personalment o amb els seus ajudants, els patges que entreguen casa per casa cada un dels regals de tots els infants del poble.

El clima de Carme és, a causa de la seva situació i orografia, un clima de transició entre mediterrani i continental.^[1] Té uns estius bastant calorosos (25-40 °C) i uns hiverns de molt freds a extremadament freds. La meitat de les precipitacions es concentren a la tardor, però a la primavera també plou amb freqüència. A l'hivern es viuen episodis de neu amb gruixos mitjans, perquè malgrat que encara no tingui massa altitud en ser una vall el fred s'acumula i la cota de neu en aquesta zona davalla respecte a altres pobles com La Llacuna.

Cal que destaquem l'últim aspecte més significatiu del poble. Com ja hem dit prèviament, Carme està situat al ben mig d'una vall, cosa que permet gaudir d'una gran varietat biològica i mineral. De fet, Carme i els seus voltants destaquen per un motiu molt especial; el cas és que a causa de la posició geogràfica de la vall, podem trobar en aquests diferents climes i vegetacions. S'hi pot trobar el clima de ribera, el mediterrani o el de secà, tots ben presents i caracteritzats. Aquesta confluència causa la formació d'un petit microclima en la vall de Carme, cosa que crea un fenomen molt especial dins de la vall. El cas és que enmig d'aquesta particularitat climàtica, els individus que més còmodes s'hi troben són algunes aus, que troben en aquest espai un clima i una vegetació ideals per a la seva reproducció. De fet ara fa justament un any, un equip d'especialistes i animalistes va dur a terme un estudi de camp sobre el terreny per tal de localitzar i emfatitzar quins eren realment els col·lectius d'aus que hi podíem trobar. El resultat d'aquest estudi va demostrar que a la Vall de Carme s'hi podien arribar a trobar més de 50 espècies i fins a 85 aus diferents. Entre aquestes podríem destacar-ne el botxí, el capsigrany, la cornella negra, el tudó o l'oreneta.

En el municipi de Carme hi ha onze monuments protegits com a bé cultural d'interès local entre els quals destaca l'església parroquial de Sant Martí i el Santuari de Collbàs. Com a elements no protegits hi ha masos com La Masuca.^[2]

• Fira Verd de Carme

• Lloc web oficial de l'ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Viccionari