Casa Bacardí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Bacardí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocLledó, 3 / Bda. Caçador, 1 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.382871°N,2.178702°E / 41.382871; 2.178702
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52333 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona845 Modifica el valor a Wikidata

La casa Bacardí és un edifici situat als carrers de Lledó, 3 i de la Baixada de Caçador, 1 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El 1623, Miquel Joan de Magarola i Famades[3] va adquirir la finca als marmessors del jurista Jeroni Miquel.[4] El 1659, el seu fill Jeroni de Magarola i Grau en va fer dació en pagament a la seva cunyada Francesca de Perellós-Aragó,[5] casada en segones noces amb Joan Baptista de Mata i Claramunt, a qui instituí com a hereu.[6] Aquest fou succeït per Josep Antoni de Mata i de Copons, fill del segon matrimoni amb Raimunda de Copons, que el 1707 rebé el títol de comte de la Torre de Mata de mans de l'arxiduc Carles.[7] Casat amb Caterina de Copons del Llor i d'Armengol, senyora del Llor, Tossal, Torreblanca, la Força, Quadra d'Orpinell i Castell de la Llenguadera,[7] fou succeït pel seu fill Ramon Josep de Mata i de Copons del Llor (1710-1763).[7]

El 1771, la seva vídua Maria Antònia de Novell i de Borràs[7] i el seu fill Marià de Mata-Copons del Llor i de Novell (1748-1797)[7] vengueren la propietat al comerciant ennoblit Baltasar de Bacardí (o Becardit) i Clavell (†1798) per 9.400 lliures, que servirien per a finançar la compra de la seva nova residència al carrer de la Canuda.[6] El 1813, el seu fill Baltasar de Bacardí i Tomba (1752-1822) va demanar permís per a obrir-hi una finestra.[8]

La casa seria heretada pel seu fill Ramon de Bacardí i Cuyàs[9] (1791-1866), que el 1835 va demanar permís per a ampliar l'edifici amb un nou cos a la Baixada de Caçador, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada (o Calsada),[10] i el 1845 va encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet la remunta d'un tercer pis a la banda del carrer de Lledó.[11]

Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Està format per dos cossos diferents: el que fa front al carrer de Lledó consta de planta baixa i tres pisos, coronat per una cornisa motllurada. Del palau original del segle xv conserva l'organització al voltant d'un pati central, l'obra de pedra dels baixos i el gran portal d'arc carpanell. A la reforma del segle xvii pertanyen el portal de llinda i els balcons de llosana de pedra dels dos primers pisos.[1][2]

A la banda de la Baixada de Caçador hi ha dos cossos, un de planta baixa, entresol i dos pisos, i un altre, reculat de l'anterior, de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes, ambdós coronats per una cornisa amb tortugada.

Referències

  1. 1 2 «Edifici d'habitatges al carrer Lledó 3». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Edifici d'habitatges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Miquel Joan de Magarola i Femades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ AHPB, notari Onofre Soldevila, 23-06-1623.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Cortès, 30-08-1659.
  6. 1 2 «Venda de la casa del carrer de Lledó a Baltasar de Bacardí». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Antoni Cassani, 05-12-1771.
  7. 1 2 3 4 5 Fernández de Bethencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España. Anuario de 1882. Madrid: Imprenta de Simón y Osler, 1882, p. 244-246.
  8. ↑ «Baltasar de Bacardí. Lledó. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-105/1813-001. AHCB, 01-01-1813.
  9. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/47, f. 2583-2645, 30-12-1863. Inventari de l'herència de Baltasar de Bacardí i Tomba.
  10. ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-160/1835-103, 30-06-1835.
  11. ↑ AMCB, Q127 Foment 155/1845, 04-08-1845.

Vegeu també