Casa Besora

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Besora
Imatge
Edificis construïts a l'emplaçament de la casa Besora Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocAv. Portal de l'Àngel, 12-16, Duran i Bas, 1-5 bis i Montsió, 2-6 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.3854°N,2.17354°E / 41.3854; 2.17354

La casa Besora era un edifici situat a plaça de Santa Anna (actualment avinguda del Portal de l'Àngel i els carrers de Montsió i de Duran i Bas (antigament del Governador) de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

Façana a la plaça de Santa Anna
Façana al carrer del Governador
Casa de veïns del fuster Josep Picanyol (Duran i Bas, 5-5 bis)
Entrades de la casa de veïns del serraller Joan Tomasino (Montsió, 4-6). Les reixes amb la data 1836 són seves
Quarteró núm. 35 de Garriga i Roca (c. 1860). Els edificis en blau provenen de la parcel·lació de l'antic casal

Els marquesos de Besora

El 1601, Carles d'Alemany de Bellpuig i Jerònima de Malart, senyora de Sales, van vendre a carta de gràcia una casa amb hort a la plaça de Santa Anna a Lluís de Descatllar i Desbach pel preu de 6.000 lliures barcelonines.[1][2][3][4] Entre els anys 1676 i 1678, el seu fill Narcís de Descatllar i de Sarriera, que el 1698 va rebre de mans del rei Carles II el títol de marquès de Besora, va adquirir dues cases més del carrer del Governador (antigament del Forn Cremat o d'en Garrofer).[2][3][5]

La seva filla i hereva Francesca de Descatllar i Desbac es va casar amb Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), comte de Santa Coloma de Queralt, i l'hereu fou el seu fill Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar (1717-1766), de qui passà a Joan Baptista de Queralt i de Pinós (1758-1803), que el 1781 hi va fer obrir una finestra al carrer del Governador.[6]

El 28 de gener del 1771, el casal va ser l'escenari d'un concert, citat pel baró de Maldà en el seu Calaix de sastre: «ab lo motiu de ser vigília dels dies de l'Exma Sra. Condesa de Montijo, de San Francisco de Sales, nom de la Sra., se feu una gran prova de música estrepitosa en casa Besora, aon allotjaven los dits senyors, i se començá a les 8 hores del vespre. Los instruments de música, segons relació [que] adquirí d'uns i altres, eren: 2 contrabaixos, 3 o 4 violes, 12 violins, 4 trompes i aboesos, 2 jocs de timbales. I los músics penso que serien dels més escollits de les capelles. La tal música s'oia de prou lluny, no obstant de ser tancats los balcons de casa Besora, per ser en temps d'hivern.»[7][8][9]

Entre el 1815 i el 1820, el seu fill Joan Baptista de Queralt i Silva (1786-1865) hi va fer diverses reformes a les façanes.[10][11][12]

Els Amat

El 25 de juliol del 1821, el comte de Santa Coloma va vendre el casal pel peru de 17.500 duros al diplomàtic i polític Felip d'Amat i de Cortada (1754-1828),[2][4][13][14] que entre 1822[15][16] i 1827[17] hi va fer diverses campanyes d'obres a càrrec del mestre de cases Jeroni Vidal i el fuster Sebastià Picanyol.[18] El 1825, Amat va establir en emfiteusi les dues parcel·les del carrer del Governador al fuster Josep Picanyol,[19][4][20] que el 1828 va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos (actual Duran i Bas, 5-5 bis), segons el projecte del mateix Vidal.[21][22]

L'abril del 1836, després de la mort de Felip d'Amat i per a sufragar les reformes de la casa, els seus fills Josep i Felip d'Amat i Desvalls van establir-ne en emfiteusi una altra porció amb front al carrer del Governador i jardí a la banda de Montsió al serraller Joan Tomasino,[23][24][25][3] que tot seguit va demanar permís per a edificar-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos i 80 pams de façana als actuals núms. 4-6, segons el projecte del mestre d'obres Josep Calçada.[26] Poc després, en va fer agnició de bona fe[27] de la resta del terreny a Joan Torras i Martí.[28] El juny del mateix any, Josep d'Amat va demanar permís per a ampliar els balcons del segon pis a la plaça de Santa Anna, segons el projecte de l'arquitecte Josep Vilar i Roca.[29][4]

Demolició i reedificació

El 1850, els germans Felip i Josep d'Amat encarregaren als mestres d'obres Pere Cassany i Marià Tomàs un dictamen de solidesa de la finca, que en recomanava l'enderrocament i la venda de les ⅔ parts per a cobrir-ne les despeses de la reconstrucció.[30][4] D'aquesta manera, els Amat establiren en emfiteusi les ⅔ parts del casal al paleta Josep Coll i Morral, amb l'obligació de construir-hi dos edificis, un en el seu propi terreny (actualment avinguda del Portal de l'Àngel, 14-16) i un altre en els dels germans Amat (actualment carrer de Duran i Bas, 1).[31]

El 1851, Coll va fer agnició de bona fe[27] de l'actual núm. 16 al serraller Bartomeu Comas,[32][3][4] quedant-se amb el núm. 14.[33] Segons les cartes de pagament atorgades pel paleta Antoni Coll i Morral (germà de Josep), el fuster Francesc Rossell, el serraller Joan Estrada, el llauner i vidrer Jaume Masgrau i el pintor Josep Parés, les obres foren acabades aquell mateix any, i Coll i Comas van pagar cadascú la part proporcional de l'edifici dels Amat.[34] El 1880, Lluís Coll i Vehí, apoderat de Josep d'Amat i Desvalls, el va vendre pel preu de 45.000 duros al jurista i polític Manuel Duran i Bas,[35][4] que va donar l'actual nom al carrer.[36]

Referències

  1. ↑ AHPB, notari Francesc Vidal, 05-08-1601.
  2. 1 2 3 AHPB, notari Joan Plana, manual 1.208/9, f. 229-235v, 25-07-1821.
  3. 1 2 3 4 AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/45, f. 33-46, 10-01-1880.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. ↑ Martínez Rodríguez, 2010, p. 131.
  6. ↑ «Francisco Salvat. Representant del Comte de Santa Coloma. Governador (Duran i Bas, davant de l'església de Sant Gaietà i convent dels Teatins). Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-26/1781-107. AHCB, 31-05-1781.
  7. ↑ Calaix de Sastre, vol. I, 1769-1791, p. 34.
  8. ↑ J. Smidt, Andrea. Fiestas and fervor: Religious life and Catholic enlightement in the diocese of Barcelona, 1766-1775. The Ohio State University (dissertation), 2006, p. 368. Arxivat 2022-03-24 a Wayback Machine.
  9. ↑ Bertran, 2018, p. 57.
  10. ↑ «Plaça de Santa Anna (Portal de l'Àngel). Governador (Duran i Bas). Joaquim Vehils. Administrador general de la casa del Comte de Santa Coloma. Casa. Tancar una porta i obrir-ne dues ja existents». C.XIV Obreria C-107/1815-094. AHCB, 07-12-1815.
  11. ↑ «Joaquim Vehils. Apoderat del comte de Santa Coloma. Governador (Duran i Bas). Casa. Reobrir i eixamplar un portal». C.XIV Obreria C -113/1819-053. AHCB, 26-06-1819.
  12. ↑ «Joaquim Vehils. Procurador del comte de Santa Coloma. Plaça Santa Anna. Montsió. Construir una porta i una finestra i obrir-ne una altra ja existent a Montsió». C.XIV Obreria C-81. AHCB, 14-01-1820.
  13. ↑ Congost, 1989, p. 85.
  14. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1821, p. 155.
  15. ↑ «Felip d'Amat. Governador 1-3, plaça Santa Anna. Eixamplar 2 portals a la planta baixa que donen a ambdós carrers, construir una claveguera a la plaça i fer 2 finestres al mateix indret al carrer del Governador». C.XIV Obreria C-119/1822-049. AHCB, 10-04-1822.
  16. ↑ «Felip d'Amat. Plaça de Santa Anna (Avinguda del Portal de l'Àngel) 1 i Governador (Duran i Bas). Casa. Eixamplar una porta». C.XIV Obreria C-120/1822-146. AHCB, 06-11-1822.
  17. ↑ «Felip d'Amat. Montsió. Modificar obertures». C.XIV Obreria C-98. AHCB, 16-05-1827.
  18. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/2, f. 207-233v, 03-07-1828.
  19. ↑ AHPB, notari Marià Llobet, manual 1.197/10 (1a part), f. 29v-32v, 16-05-1825.
  20. ↑ «Josep Picañol. Governador (Duran i Bas) 3. Reobrir una porta». C.XIV Obreria C-125/1825-083. AHCB, 18-07-1825.
  21. ↑ «Josep Picañol. Governador, 2, enfront de la porteria de Sant Gaietà. Reedificar d'entresòl i 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-100. AHCB, 12-03-1828.
  22. ↑ «Josep Picañol. Governador, 3. Continuar l'edificació de la miranda». C.XIV Obreria C.XIV C-104. AHCB, 09-09-1829.
  23. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 14.
  24. ↑ Rejeros españoles. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1915, p. 21, 95.
  25. ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/8 (2a part), f. 65-69, 13-4-1836.
  26. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 14-04-1836.
  27. 1 2 «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  28. ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/8 (2a part), f. 85v-87v, 7-5-1836.
  29. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 18-06-1836.
  30. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 119-119v, 01-05-1850.
  31. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 118-124v, 31-05-1850.
  32. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/2, f. 496v-500v, 22-05-1851.
  33. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 123, 214.
  34. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/3, f. 342-373v, 26-10-1851.
  35. ↑ AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/45, f. 46-55v, 16-01-1880.
  36. ↑ «Duran i Bas, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.